Resultats de la cerca

Inicià la seva formació al Conservatori de Praga, l’any 1940, amb František Maxian Debutà a la capital txeca el 1944, i dos anys després es desplaçà a Leningrad, on estudià amb P Serebrjakov De retorn a Praga el 1951, guanyà el Concurs Primavera de Praga i emprengué una carrera internacional, que es desenvolupà bàsicament als països aleshores de l’òrbita soviètica i també a Anglaterra i Austràlia Intèrpret de nombrosa música de cambra, fou membre del Trio Suk , del Quartet Smetana i de Solistes de la Filharmònica Txeca En la seva discografia destaquen els concerts per a piano de…

Membre d’una família amb important tradició musical, a sis anys ingressà a l’Escola Central de Música de Moscou, on estudià amb EB Musaelian del 1950 al 1962 Posteriorment estudià al Conservatori de París amb Jakob Flier Obtingué diversos guardons en concursos a Varsòvia 1965, Leeds 1966 —segon premi—, Lisboa 1968 i Moscou 1970 El 1967 aconseguí un èxit destacat a Londres en els concerts que oferí als Promenade Concerts i al Royal Festival Hall Dos anys més tard es casà amb el director Gennadij Nikolajevic Rožestvenskij El seu repertori és molt extens i va des de GF Händel i D…

Es formà a l’Escola Central de Moscou, on fou deixebla de piano d’A Goldenweiser i de composició de J Golubev El 1945 inicià una important carrera com a solista que la dugué als auditoris més importants del món L’any 1950 fou guardonada al Concurs de Leipzig i el 1959 començà a ensenyar al Conservatori de Moscou, centre del qual el 1965 fou nomenada catedràtica Les seves interpretacions es caracteritzaven per una gran profunditat i rigor, defugint sempre l’escapada vers l’espectacularitat buida de contingut El seu repertori comprenia més de cinquanta concerts d’autors que van de JS Bach a D…

Malgrat que inicià una prometedora carrera com a concertista, excellí especialment com un dels pedagogs més importants de l’escola russa de piano del segle XX Formà una generació de grans solistes, entre els quals S Richter, R Lupu, V Krajnev, E Gilels i V Eresko Nebot del compositor i pianista Felix Blumenfeld i cosí del compositor Karol Szymanowski, començà a estudiar piano amb el seu pare Debutà a nou anys, i el 1904 efectuà les primeres gires per Alemanya Estudià piano a Berlín amb Heinrich Barth i composició amb Paul Juon Del 1912 al 1914 estudià piano amb Leopold Godowsky Durant el…

La seva família abandonà Rússia durant la Revolució soviètica del 1918, i es refugià durant quatre anys a Finlàndia abans d’establir-se a París, on Nikita cursà estudis musicals al conservatori amb Isidore Philipp, i del qual a disset anys aconseguí el primer Premi de Piano Maurice Ravel manifestà la seva admiració pel jove pianista, i l’animà a estudiar amb S Prokof’ev, que aleshores vivia refugiat a París El compositor rus li feu lliçons particulars, i també en rebé de Dinu Lipatti entre els anys 1949 i 1959, després d’haver ofert ja nombroses gires de concerts Actuà amb les…

Inicià els estudis musicals amb el seu pare, i entre el 1866 i el 1868 els amplià a Viena, on obtingué diversos premis al conservatori El 1869 debutà amb gran èxit de crítica, però de seguida es retirà per a continuar estudiant Posteriorment alternà l’estudi amb les actuacions en concerts celebrats a diverses capitals europees, i es convertí en un personatge extravagant per les seves contínues insatisfaccions com a intèrpret i pel seu perfeccionisme malaltís, que l’obligà a retirar-se per segona vegada dels escenaris Quan hi reaparegué, inicià una gira que el dugué a l’Amèrica…

Filla dels pintors francesos  Lucien Fontanarosa París, 19 de desembre de 1912 - Créteil, Val-de-Marne, 27 d’abril de 1975 i Annette Faive-Fontanarosa París, 1911 - novembre del 1988 Començà els estudis de piano a cinc anys i de seguida ingressà a l’Escola Normal de Música de París, on estudià amb Charlotte Causeret del 1949 al 1958 Posteriorment perfeccionà els seus estudis a les classes de Lucette Descaves al Conservatori de Música de París i el 1964 obtingué el primer premi de piano L’any següent guanyà el primer premi de música instrumental a la classe de Pierre Pasquier en…

Realitzà els primers estudis musicals amb el seu pare i més tard ingressà al Conservatori de Música de Leipzig, on tingué com a mestre C Reinecke 1875-76 Entre el 1878 i el 1880 feu gires per Suïssa, Alemanya i Holanda que li comportaren un considerable prestigi Després de dos anys d’inactivitat a causa d’una depressió, el 1883 tocà davant F Liszt i es convertí en un deixeble apassionat del pianista i compositor hongarès El 1885 participà en la creació del Lisztverein, que s’inaugurà amb dos concerts històrics de Krause Dirigí l’esmentada associació fins el 1900, any en què…

Estudià al Real Conservatorio de Madrid i després a l’Academia Chigiana de Siena Itàlia, com a deixeble de Paul Van Kempen El 1941 entrà com a flautista en la Banda Municipal de Madrid, i el 1945 ho feu en l’Orquesta Nacional de España, formacions on es mantingué fins el 1958 Aquest any succeí el mestre Arbós al capdavant de l’Orquesta Sinfónica de Madrid, que dirigí fins el 1978 i amb la qual estrenà a Alacant diversos premis “Òscar Esplà”, com ara la Simfonia Streicher d’Arnold Kemps i el Psalmus Tertius de Jacqueline Fortyn Dirigí diverses orquestres estrangeres, com la Simfònica de…

Perfeccionà els estudis a Leipzig i a Viena Dirigí l’escola d’orgue de Brno 1881-1919, que transformà en conservatori 1919, des del qual exercí un mestratge remarcable per la seva modernitat Recollí, d’una banda, el folklore moravià, i d’altra banda, evolucionà cap a un expressionisme, sense abandonar mai la música nacionalista Especialment notables són les seves òperes, com Jenufa 1904 estrenada a Barcelona el 1965, Kata Kabanová 1921 basada en una obra d’Ostrovski i estrenada a Barcelona el 1973, Příhody Lišky Bystroušky ‘La guineueta astuta’, 1924 i Z mrtvého domu ‘De la casa…