Resultats de la cerca
Es mostren 1630 resultats
El paisatge vegetal de la Serralada Transversal catalana (territori olositànic)
L’anomenada Serralada Transversal constitueix un sistema orogràfic d’acusada personalitat que, arrencant dels contraforts sud-orientals dels Pre-pirineus Serres de Puig Estela i Santa Magdalena, acaba constituint la façana alterosa de les planes ruscíniques meridionals Es tracta d’un territori abrupte, englobador d’alguns plans importants, petit en extensió, però gran en interès i bellesa paisatgística La Serralada Transversal, o territori olossitànic, queda delimitada pel riu Ter a l’W i al S, a l’E pels raiguers del Gironès que, entre el Ter i el Fluvià, davallen cap a la plana, i al N pel…
La sardana
La sardana com a dansa nacional Abans d’entrar en l’explicació del procés que, fa més d’un segle, va transformar la sardana de ball popular a la consideració de dansa nacional, pot ser bo fer una breu referència no tans sols als seus orígens, sinó també a les especulacions que s’han difós en aquest cas Aureli Capmany fou un dels fundadors 1907 i director 1909 de l’Esbart Català de Dansaires La illustració reprodueix la portada d’un dels seus llibres, La sardana a Catalunya , del 1948 CPCPTC - Montse Catalán La referència al sentit mític originari d’aquesta dansa i al seu valor simbòlic va…
Xarons, truculents i sentimentals: la cultura de fulletó i la sàtira estripada
L’extensió de la lectura i l’aparició del fulletó Durant els primers trenta anys del segle XIX, la novella que es llegia arreu de l’Estat espanyol, a mesura que augmentava una demanda lectora, es nodria fonamentalment de traduccions, moltes publicades a Europa La migrada producció autòctona era deguda, en bona mesura, a la manca de desenvolupament de la consciència burgesa, ofegada amb la persecució del pensament liberal després de la derrota de la Constitució de Cadis Quan a mitjan segle XIX la novella va recuperar amb escreix el seu regne, la literatura dels Països Catalans s’hagué de…
Modernistes o noucentistes? Els darrers simbolistes decadents
«Modernistes o noucentistes» És l’interrogant en clau eufemística que encapçala aquest darrer capítol històric per tal de constatar l’elasticitat dels termes a l’hora d’adaptar-los a les seqüències cronològiques En efecte, el format interrogatiu no està plantejat amb la finalitat de forçar una resposta a la pregunta sinó com a mer enunciat indicador d’una problemàtica de fons, entorn del concepte de modernisme o del de simbolisme i decadentisme El fet que tant la noció de modernisme com la de noucentisme , malgrat que alludeixen a moviments culturals catalans, depassen l’estricte àmbit…
literatura castellana
Literatura
Literatura en llengua castellana.
Més específicament, hom circumscriu aquest terme a la literatura en castellà produïda dins l’Estat espanyol mentre que considera a part les literatures argentina, mexicana, colombiana, etc produïdes dins l’àrea de parla castellana de l’Amèrica Llatina Edat mitjana La literatura medieval castellana tingué unes característiques molt definides, originades per la situació política especial de la Reconquesta, per l’existència d’uns forts corrents de transmissió oral i joglaresca, per la coexistència amb estructures culturals orientals, principalment àrabs, i per una forta influència francesa a…
lul·lisme
Filosofia
Moviment ideològic dels deixebles i els contraris de Ramon Llull entorn de les seves obres autèntiques o atribuïdes.
La seva personalitat fou tan aviat envoltada per la llegenda, que hom pot agrupar la munió dels seus seguidors segons els punts de vista més diferents També és possible que hom ignori, no solament la categoria, sinó el nom de vastes zones d’opinió que l’hagin protegit També pot ésser que Llull, que a través dels segles molts veneraven i exalçaven, en realitat fos en gran part una figura mítica Llull fou un propagandista de l’ art , a la qual sempre hom lliga el seu nom No pas per orgull ni per vanitat, sinó perquè estava convençut que Déu havia aclarit un dia la seva intelligència perquè…
El marc històric de l’Alt Urgell
Art romànic
Prehistòria i protohistòria de la comarca La remota presència de l’home a la comarca és testimoniejada per nombrosos sepulcres megalítics, com aquest de la Cabana del Moro de Bescaran ECSA - Rambol Aquesta comarca, com la resta de les d’alta muntanya, ha estat mancada d’una investigació exhaustiva i continuada que, en definitiva, impedeix de poder donar una seqüència, no tan sols en l’àmbit prehistòric, sinó fins i tot per als períodes propers al canvi d’era Els testimonis més antics que hom té de la presència de l’home pertanyen a la cultura mosteriana, al paleolític mitjà, en el jaciment de…
Sant Pere de Sorpe (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Façana actual d’aquest edifici totalment alterat i amb l’orientació capgirada, on - s’observa l’única absidiola que s’ha conservat ECSA - JA Corbella L’església de Sant Pere de Sorpe és a l’extrem sud-oest del poble de Sorpe, dins el seu nucli urbà Mapa 33-9181 Situació 31TCH427242 Per a anar-hi, cal prendre la carretera d’Esterri d’Àneu a Viella, pel port de la Bonaigua, i a uns 4 km de València d’Àneu hi ha el trencall que porta fins a Sorpe JAA Història No coneixem dades documentals que illustrin l’època medieval de la vila, ni de l’església, de Sorpe, que pertanyia a la vall d’…
Espanya
Música
Nom donat, des de l’antiguitat, a la Península Ibèrica i, a partir del 1715, a l’Estat espanyol.
En el present article hi és tractada l’evolució musical en els antics regnes hispànics -exceptuant Portugal- des de l’alta EdatMitjana fins a la constitució del modern Estat espanyol i, des d’aleshores fins a l’actualitat Música culta L’Edat Mitjana Els importantíssims estudis d’Higini Anglès sobre els orígens de la música culta hispànica contradiuen amb dades concretes l’opinió generalitzada que li atorgava un paper menor en el desenvolupament de la música durant l’Edat Mitjana Anglès proporciona dades molt eloqüents tot assenyalant que la lírica llatina no litúrgica més antiga és la…
Ferran Soldevila i Zubiburu

Ferran Soldevila i Zubiburu
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Fou una de les figures més destacades de la historiografia catalana del segle XX Es crià en un ambient familiar benestant i propici al treball intellectual El seu pare, Carles Melcior, era notari i participà regularment en la premsa de l’època i tingué una certa vocació literària Ferran s’orientà de bon principi cap a les lletres, com succeí també al seu germà Carles , que esdevingué un dels escriptors més brillants de la primera meitat del segle Estudià al Liceu Políglota i des del 1910 cursà a la Universitat de Barcelona estudis de dret que no arribà a acabar i, simultàniament,…
, ,