Resultats de la cerca
Es mostren 2006 resultats
digitació
Música
Combinació específica de dits que l’instrumentista utilitza per a fer sonar en el seu instrument un passatge concret de música (correspondència dit-nota).
En la partitura, conjunt o cadascun dels signes que indiquen aquesta combinació Actualment, en els instruments de corda amb mànec violí, guitarra, llaüt la digitació sol indicar-se amb xifres aràbigues de l’1 al 4 començant per l’índex El polze, que fa de pinça amb la resta, no hi intervé de manera directa En els sistemes de notació antics tabulatura , basats en la representació gràfica de les cordes de l’instrument amb una indicació numèrica del trast on calia prémer amb el dits, rarament s’usaren indicacions de digitació En els instruments de tecla piano, orgue, clavicordi, clavicèmbal la…
Els batracoïdiformes
Aquest ordre comprèn una única família, els batracoídids, i una única espècie a les nostres mars Són peixos de cos deprimit a la regió anterior i comprimit cap enrere, amb escates cicloides poc desenvolupades i incloses en una pell d’abundosa mucositat, i amb una línia lateral simple o múltiple, on algunes espècies presenten fotòfors El cap és ample, deprimit i dotat d’una gran boca de premaxillars protràctils i d’ulls ben separats i dorsilaterals unes dents fortes i còniques se situen sobre les mandíbules i el paladar La regió occipital, els opercles i els subopercles presenten espines més o…
música d’Itàlia
Música
Música desenvolupada a Itàlia.
Música culta Itàlia ha tingut un paper fonamental en el desenvolupament de les arts dels països occidentals, i la música ha estat una part essencial d’aquest procés A més, la seva importància històrica, política i econòmica ha fet que esdevingués, durant molts segles, un país de referència, fins i tot en els moments més baixos de la seva història Dels inicis a l’Edat Mitjana Encara que s’ha documentat la presència de pràctiques musicals a l’època romana, generalment es considera que la música italiana culta -la música realitzada en l’àmbit geogràfic italià i per autors originaris del país,…
Tomás Luis de Victoria
Música
Compositor i organista castellà.
Vida Segurament inicià els estudis musicals a Àvila Cap al 1556 era infant cantor de la catedral, on degué formar-se amb mestres com Jerónimo de Espinar 1550-58, Bernardino de Ribera 1559-63 i Juan Navarro 1564-66 A més, en dues ocasions, hi sentí tocar al gran organista Antonio de Cabezón Parallelament a la seva formació a la seu, estudià a la institució que els jesuïtes tenien a la ciutat, el collegi de San Gil Es mantingué vinculat a la catedral d’Àvila com a cantor fins el 1565, que es desplaçà a Roma amb la intenció de completar la seva formació acadèmica i ampliar els coneixements…
Carlemany

Escultura atribuïda a Jaume Cascalls (s XIV), que fou venerada com a Carlemany
© Fototeca.cat
Història
Rei dels francs (768-814) i primer emperador de l’imperi d’occident restaurat (800-814).
Segon sobirà de la dinastia carolíngia, a la qual donà nom, era fill, probablement natural legitimat de Pipí I i de Berta o Bertrada, filla de Caribet, comte de Laon, casats després del 749 Heretà del seu pare els països disposats en semicercle des de Bohèmia fins a la meitat occidental dels Pirineus, i el seu germà Carloman els compresos en un semicercle interior des de Suïssa al Pirineu oriental En 761-762 participà en la campanya d’Aquitània contra Gaifré, i el 769 derrotà els aquitans d’Hunold En ésser consagrat rei, el 768, a Noyon, ja tenia dos fills de la franca Amaldruda Pipí el…
Reinhard Keiser
Música
Compositor alemany.
Vida És una figura molt important en l’evolució de l’òpera barroca alemanya Probablement rebé les primeres lliçons de música de l’organista JC Schiefferdecker i del seu successor, G Weber El 1685 es matriculà a la Thomas schule de Leipzig, on tingué com a mestres Johann Schelle i Johann Kuhnau El 1694 fou nomenat compositor de cambra a la cort de Brunsvic En aquesta ciutat estrenà Der königliche Schäfer oder Basilius in Arcadien 'El pastor reial o Basili a Arcàdia', 1693, la seva primera òpera, amb llibret de FCh Bressand i basada en l’obra italiana de F Parisetti En 1702-07 fou director…
italià
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica pertanyent al grup de la Romània oriental.
És el resultat del desenvolupament natural del llatí vulgar tal com era parlat a la regió de la Toscana i, en particular, a Florència Els primers documents en “vulgar” italià daten dels segles IX i X, bé que hom pot dir que la literatura en “vulgar” no comença fins al segle XIII La impressió rítmica i musical que produeix l’italià parlat és deguda, en part, al final vocàlic de gairebé totes les paraules i al doble fenomen d’apòcope i de paragoge un dels múltiples exemples pot ésser la formació de dice dicono a partir del llatí dicit dicunt El sistema vocàlic consta de set fonemes vocàlics…
cinema japonès
Cinematografia
Producció cinematogràfica del Japó.
La més important de les primeres firmes productores és la Nikkatsu, creada el 1912, que ja cap als anys vint aconseguí una producció anual de 800 a 900 films Però, malgrat aquest volum de producció, la qualitat artística del cinema japonès restava limitada per les estrictes normes de la censura teocràtica imperial L’èxit més important del cinema mut japonès fou Nani ga kanojo o so Saseta ‘Què la va obligar a fer-ho', 1930, de Shigeyoshi Del període d’abans de la Segona Guerra Mundial la millor pellícula és Gion no Shimai ‘Les germanes de Gion’, 1936, de Kenji Mizoguchi En iniciar-se, de…
Sergi Belbel i Coslado

Sergi Belbel i Coslado
© TNC
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg i director de teatre.
Es llicencià en filologia romànica i francesa a la Universitat Autònoma de Barcelona 1986, on també s’inicià en l’activitat teatral com a membre fundador de l’Aula de Teatre Amb el Teatro Fronterizo construí l’espectacle Minimmal show 1987, editat el 1992 juntament amb Miquel Górriz Els seus primers textos exploren les possibilitats formals del teatre i aborden el tema de les relacions humanes Elsa Schneider 1987, premi Ignasi Iglésias, Òpera 1988, En companyia d’abisme 1988, L’ajudant 1988, Tercet 1988 i Tàlem 1989 La seva dramatúrgia es basa en l’enigma, l’ambigüitat i la indeterminació…
,
mirall

Obtenció de la imatge O’ de l’objecte O en un mirall esfèric de radi r, traçant tres raigs auxiliars; el raig 1 (paral·lela l’eix, es refleteix seguint una recta procent del focus F), el raig 2 (alineat amb el centre de curvatura C, no és reflecteix paral·lelament a l’eix òptic)
© Fototeca.cat
Física
Superfície llisa i molt reflectora que, per reflexió dels raigs de llum, dóna imatges clares dels objectes.
Els tipus més corrents de miralls són els plans, els esfèrics i els parabòlics Els miralls plans donen una imatge que és virtual i simètrica amb l’objecte respecte al pla del mirall, i, a més de l’ús domèstic, són emprats en nombrosos aparells, com les cambres fotogràfiques reflex , el sextant, l’heliòstat, etc Els miralls esfèrics tenen la forma d’un casquet esfèric còncau o convex i donen, segons la posició de l’objecte, una imatge que pot ésser real o virtual, més gran o més petita que l’objecte Considerant només els raigs continguts en la zona de Gauss raigs paraxials, la fórmula 1/ s -…