Resultats de la cerca
Es mostren 22401 resultats
deponent
Gramàtica
En la llengua llatina, dit del verb de sentit actiu i desinències passives o del que presenta desinències actives i té significació passiva; en aquest darrer cas rep el nom de deponent actiu
.
cobalt
Extracció del cobalt de minerals rics
Química
Tecnologia
Element de transició del bloc d, situat entre els elements del bloc s i els del bloc p de la taula periòdica; el nom li ve de l’alemany kobold, que significa ‘fetiller’.
Té un sol isòtop natural el núclid 59, i 10 núclids artificials 54, 55, 56, 57, 58 i 58 m, 60 i 60 m, 61 i 62 Metall blanc, dúctil i malleable, descobert per Georg Brandt el 1735 Graus d’oxidació del coballt el +3, el +2, que és l’únic estable per a les sals simples en solució, el +1, que ha estat assenyalat per Manchot el 1926, i el +4, que es dóna segurament en l’òxid CoO 2 i en alguns complexos N’hi ha dues varietats allotròpiques la varietat α, que cristallitza en el sistema hexagonal compacte c/a = 1,6, estable a les temperatures ordinàries i que es transforma lentament per sobre de 450…
ablatiu
Gramàtica
Cas de la declinació de l’indoeuropeu que ha perdurat en algunes de les llengües que en procedeixen, el nom del qual és aplicat també a casos semblants de llengües d’altres troncs.
L’ablatiu indoeuropeu expressava el punt de partida i l’allunyament i només presentava morfemes propis en la flexió singular dels temes en -o/-e la desinència -d i l’allargament de la vocal temàtica En els altres temes, la desinència d’ablatiu es confonia, en singular, amb la de genitiu en plural, coincidia sempre amb la de datiu, i en dual, amb les de datiu i instrumental-sociatiu L’ablatiu llatí és resultat del sincretisme de tres casos indoeuropeus l’ablatiu d’aquesta llengua, l’instrumental-sociatiu i el locatiu Els temes de la segona declinació llatina conservaren la forma -od…
enfogonament
Transports
Cadascun dels forats que hi ha a les cobertes d’un vaixell per a fer-hi passar els pals i que hom designa amb el nom del pal i el de la coberta.
colom
Colom de Nicobar
DickDaniels (cc-by-sa-3.0)
Ornitologia
Nom aplicat a diversos ocells de la família dels colúmbids no pertanyents al gènere Columba, com el colom de Nicobar (Caloenas nicobarica), el colom migratori (Ectopistes migratorius) i el colom perdiu (Starnoenas cyanocephala).
bolet de soca
bolet de soca
© Xevi Varela
Micologia
Nom aplicat genèricament a un bon nombre de basidiomicets, generalment de carn suberitzada o coriàcia i en molts casos mancats de peu, que creixen sobre la fusta en descomposició o sobre arbres debilitats.
sal biliar
Bioquímica
Nom genèric d’unes substàncies altament tensioactives i molt solubles en aigua que es troben a la bilis i que tenen un paper important en el metabolisme intermedi com a emulsionants dels lípids.
Són les sals dels àcids biliars conjugats amb taurina o glicina àcids taurocòlic i glicocòlic , principalment Les sals biliars, en disminuir la tensió superficial de les solucions i activar les lipases intestinals, afavoreixen l’emulsió i la digestió dels greixos en el duodè Les sals biliars secretades en el duodè es reabsorbeixen en trams intestinals més baixos, tornen al fetge per la vena porta i són secretades novament, es constitueix així una circuació enterohepàtica d’aquestes sals que representa una veritable economia per a l’organisme En determinades malaties hepàtiques i de les vies…
senescal
Història
A Occitània, càrrec creat per Simó de Montfort, en nom del rei de França, amb atribucions per a administrar justícia, presidir els tribunals de senescalia i manar els nobles en cas de guerra.
Hom nomenà senescals a Bellcaire, Carcassona i més tard a Tolosa Llenguadoc Lluís VIII de França confirmà 1226 les atribucions dels senescals, que tenien per objecte de reforçar el control francès del Llenguadoc
rímel
Cosmètica
Nom comercial d’una pasta cosmètica feta a base d’oli i pintura, que s’aplica a les pestanyes per espessir-les i fer-les semblar més llargues, i també per acolorir-les.