Resultats de la cerca

La geografia Les aigües de la Mediterrània i de la mar Negra s’uneixen a través dels estrets dels Dardanels i el Bòsfor i la mar de Màrmara La seva superfície aproximada és d’uns 3000000 km 2 Des del punt de vista geològic, hom pot considerar-la com una resta del gran geosinclinal terciari anomenat mar de Tetis és, doncs, una conseqüència de l’orogènia terciària, que originà, a més, la formació de grans sistemes muntanyosos al seu entorn Pirineus, Alps, Apenins, etc La cubeta mediterrània es formà amb una sèrie d’enormes enfonsaments tectònics —d’origen postmiocènic— localitzats entre la…

Se situa entre el riu de la Sénia on hi ha la torre del Sòl-de-riu, límit amb el Montsià i el barranc de Surrac o rambla d’Aiguaoliva, límit amb Benicarló a ponent, el camí de la Ratlla el limita amb el terme de Sant Jordi del Maestrat Els terrenys són formats principalment pel raiguer de l’extrem oriental de les serralades ibèriques, que segueixen línies tectòniques encara dominades pel Montsià de NE a SW es destaquen enmig d’aquesta plana costanera, dita plana de Vinaròs estesa, pel S, fins a Peníscola i la serra Grossa d’Irta, el puig de la Misericòrdia on s’alça el santuari de Sant…

La geografia La capitalitat comarcal és compartida per Elda i Novelda És situada de ple sobre les alineacions subbètiques valencianes i llurs raiguers meridionals El predomini de les alineacions de serres i crestes SW-NE és pertorbat per nombrosos accidents interposats, sobretot pel canal triàsic que forma part de la cicatriu del sòcol profund entre Requena i Elx, que doni lloc a abundants afloraments salinogipsosos entorn de l’eix del Vinalopó, i alguns de més allunyats, com el diapir de la Madrava i Puça, a Petrer, i el conegut cabeç de la Sal de Pinós Un seguit de corredors adopten l’estil…

Situació i presentació Es troba al sector de la plana del Segrià, al N de la ciutat de Lleida Limita amb els termes de Lleida S, Torre-serona E, Rosselló i Benavent de Segrià N i Alpicat S El sector de Malpartit forma un enclavament de 16,3 km 2 , unit per un sol punt amb el principal del qual se situa al NW i limita amb els termes de Rosselló i Vilanova de Segrià E, Alguaire N, Almacelles NW, Lleida SW i Alpicat S Torrefarrera s’estén per les terrasses de la plana alluvial vorejades per algun dels escarpaments de la plataforma del Segre-Cinca, a llevant de la serra de la Sardera Les partides…

És un petit apèndix triangular d’unes 70 ha que s’endinsa vers la mar Limitat d’una banda pel port i de l’altra per la platja, s’ha unit amb la ciutat únicament pel passeig de Joan de Borbó tradicionalment la Riba i el pla del Palau, ja que les vies fèrries impedien tota altra connexió amb Barcelona L’avinguda d’Icària fou el camí de relació amb el Poblenou, i s’ha obert també al Cinturó del Litoral Els orígens i la història de la Barceloneta són íntimament lligats al port i al desenvolupament social i econòmic de l’urbs barcelonina El sòl que avui és suport de la Barceloneta s’anà formant…

La geografia Comprèn una plana central, on és situada la capital, voltada al NW per la serra de Rocacorba, al SE per les Gavarres i la Serralada Litoral i al SW per les planes que s’estenen fins a les vores mateixes del Ter El sector de Rocacorba, que enllaça el Gironès amb la Garrotxa i el Pla de l’Estany, és constituït per materials d’època eocènica i on gresos o pudingues solen coronar nivells de margues Al SE apareixen unes roques paleozoiques del Silurià constituïdes fonamentalment per esquists molt plegats de color vermell, de formes arrodonides, com el puig de Sant Grau Les falles…

La geografia física L’altiplà central africà acaba al Gabon amb dues sèries d’altituds quasi paralleles els Monts de Cristal, d’uns 600 m d’altitud mitjana, que enllacen, al S del gran arc format per l’Ogooué, amb el massís de Chaillu de 800 a 1 000 m, i la cadena de Mayombe, que limita la conca de l’Ogooué A l’W d’aquests massissos, formats per gneis, esquists i roques granítiques, s’estén la plana litoral, sorrenca i pantanosa La costa és baixa i, a partir de Cap López, és orlada per una àrea lacustre llacs i llacunes de FernanVaz, Iguéla, Setté-Cama, etc El clima és equatorial, càlid i…

La geografia El centre i el nord del país són muntanyosos, amb relleus solcats per profundes valls per on corren els afluents del Mekong Nam Tha, Nam Hou, etc el sud és format per elevats altiplans que descendeixen suaument des del vessant occidental dels monts d’Annam fins a la vall del Mekong, que forma la frontera amb Birmània i Tailàndia, el curs del qual és interromput a la part septentrional per ràpids d’una gran violència El país és situat dins la zona intertropical del SE d’Àsia i és sotmès a les influències dels monsons, amb una relativa sequedat a l’hivern i forta pluviositat a l’…

La geografia Kuwait comprèn una regió continental i vuit illes petites És un país pla i desèrtic que forma part de la plana litoral de l’extrem NW del golf Pèrsic la màxima altitud és al SW del país, on s’assoleixen els 300 m sobre el nivell de la mar La costa és rectilínia Té un clima desèrtic, amb pluges molt escasses entre 10 mm i 370 mm anuals Les temperatures de l’estiu sovint superen els 50 °C i les de gener, el més fred de l’any, oscillen entre -2,8 °C i 28,3 °C Hi manquen els rius i la vegetació Les activitats agrícoles són pràcticament inexistents a causa del sòl deficient i de la…

La geografia Comarca costanera, els seus límits només són precisos al S, on s’alça la serra de Corbera, últim contrafort del sistema ibèric i divisòria amb la Valldigna Safor Cap al N, la ratlla amb l’Horta és marcada per l’Albufera, bé que físicament el pas és imperceptible A l’E, marquen el límit amb la Ribera Alta la unió del riu Magre i el Xúquer La Ribera Baixa comprèn els dipòsits deltaics del curs baix del Xúquer, que formen un pla total que vers el N enllaça directament amb els dipòsits deltaics del Túria resta entre ambdós l’Albufera El terreny és format per argiles, graves i arenes…