Resultats de la cerca
Es mostren 5329 resultats
benefici d’inventari
Dret civil
Facultat concedida a l’hereu de no respondre de les obligacions del causant ni de les càrregues hereditàries amb els seus béns, sinó únicament amb els béns de l’herència.
Aquest benefici és d’una importància cabdal en els sistemes successoris de base romana, en els quals l’acceptació pura i simple de l’herència comporta que l’hereu hagi de respondre amb els béns propis si l’actiu de l’herència no supera el passiu Per tal d’evitar aquest inconvenient, i també perquè les herències restin vacants davant aquest risc, els ordenaments jurídics moderns que s’inspiren en l’ordenament jurídic romà, entre ells el català, han conservat el benefici d’inventari La declaració de voler acceptar l’herència a benefici d’inventari es pot fer davant de notari o per…
Josep Maria de Barberà i Canturri
Literatura catalana
Cristianisme
Literat i orador.
Eclesiàstic Doctorat en teologia a València 1860 i titulat en filosofia i lletres, fou professor del seminari i de l’institut de Tarragona, predicador de la Reial Capella, collaborador de l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i membre de l’Accademia degli Arcadi En llengua castellana publicà poesia, traduccions bíbliques, discursos entre els quals hi ha panegírics funerals a Prim, lliçons de psicologia i estudis històrics, i, en llatí o en català, poemes com La prosa dels difunts parafrasejada en dècimes catalanes 1858, amb un pròleg en què defensa la llengua catalana i esmenta Pau…
,
Juan Gutiérrez de Padilla
Música
Compositor mexicà d’origen andalús.
Començà la seva carrera musical al cor de la catedral de Màlaga sota la supervisió de Francisco Vázquez El 1613 era mestre de capella a Jerez de la Frontera, i el 1616, a la catedral de Cadis, on romangué fins el 1620 No se sap ni quan ni per què es traslladà al continent americà Només se sap que el 1622 ja residia a Mèxic i que era cantor i mestre de capella adjunt a la catedral de Puebla de los Ángeles El 1629 n’arribà a ser mestre de capella, càrrec que ocupà fins a la seva mort Padilla fou el compositor d’origen hispànic més important del seu temps a Mèxic Les seves obres…
Marco Antonio Cavazzoni
Música
Compositor italià.
Molt probablement es formà a la capella de Sant Petroni, i fins el 1512 estigué al servei d’Eleonora Gonzaga, duquessa d’Urbino Cap al 1517 ingressà com a cantor a la capella de Sant Marc de Venècia, activitat que exercí fins els seus darrers dies, tot i que visità nombroses corts italianes i feu estades en altres capelles Pel que sembla, en aquesta mateixa època, entre el 1517 i el 1524, serví Francesco Comaro, a qui dedicà el seu Recherchari, Motetti, Canzoni Libro Primo Venècia, 1523, obra que conté dos ricercari seguits cadascun d’un motet i quatre cançons El 1520 era a Roma…
Perforació de les orelles
Al nostre país és una pràctica habitual perforar els lòbuls de les orelles a les nenes acabades de néixer, per tal que s’hi puguin posar arracades Probablement, doncs, les arracades són un dels primers regals que reben les nenes, en néixer Com qualsevol altra manipulació de l’organisme que impliqui penetració de la superfície, la perforació dels lòbuls de les orelles s’ha d’efectuar en unes condicions adequades d’asèpsia, per a evitar que s’hi produeixi una infecció Com sembla obvi, aquest procediment no té cap indicació mèdica, però cal que l’efectuï personal sanitari capacitat Per aquest…
El que cal saber del vessament pleural
Patologia humana
El vessament pleural consisteix en una acumulació de líquid en l’espai comprès en la cavitat pleural, entre els pulmons i la paret toràcica, que origina dolor i dificultat respiratòria El tipus de vessament pleural més comú és l’exsudat pleural, que es produeix a conseqüència d’una inflamació de la pleura o pleuritis L’hidrotòrax és un vessament pleural no inflamatori, constituït per transsudat pleural, un líquid clar que s’acumula en la cavitat pleural generalment com a complicació d’insuficiència cardíaca, i menys sovint a causa d’una síndrome nefròtica o cirrosi hepàtica L’hemotòrax és un…
Osteogènesi imperfecta
Patologia humana
L’ osteogènesi imperfecta és una malaltia causada per una alteració genètica que es transmet hereditàriament, de la qual la característica més important és una excessiva fragilitat del teixit ossi que afavoreix l’aparició de fractures D’altra banda, els lligaments articulars, els tendons musculars, la pell i l’escleròtica, és a dir, la capa externa del globus ocular, són notablement prims i laxos En els casos més greus, les lesions es presenten ja durant la vida intrauterina, i solen ocasionar la mort del fetus En altres casos, els infants neixen vius, però moren sobtadament durant els…
Festival Internacional de Música i Dansa de Granada
Música
Certamen musical celebrat a Granada des del 1952.
El seu origen cal buscar-lo en els concerts simfònics que, des del 1883, se celebraven durant les festes de Corpus Christi al palau reial de Carles V, situat al recinte de l’Alhambra, com també en el concurs de cante jondo que Federico García Lorca i altres intellectuals convocaren l’any 1922 És el primer festival de l’Estat espanyol que formà part de l’Associació Europea de Festivals, en la qual s’integrà el 1955 Entre els seus patrocinadors hi ha el Ministeri d’Educació i Cultura, la Junta d’Andalusia i la Diputació i l’Ajuntament de Granada La programació es caracteritza per incloure obres…
Societat Internacional per a la Música Contemporània
Música
Entitat creada el 1922 a Salzburg.
Els seus fundadors -entre els quals hi havia A Webern, B Bartók, A Honegger, P Hindemith, D Milhaud i Z Kodály- tenien com a objectiu promoure la música contemporània, fos quin fos el país de procedència Per tal dho organitzaren una sèrie de festivals, el primer dels quals tingué lloc el 1923 Al principi es limitaren a la música de cambra, però el 1926, ja incloïen diversos gèneres Al llarg dels anys, molts països crearen les seves pròpies seccions, entre les quals hi havia la catalana i l’espanyola, que els representaven en el festival anual El 1936, l’edició se celebrà a Barcelona La…
Històries de la Fira
Cinematografia
Pel·lícula del 1957; ficció de 96 min., dirigida per Francesc Rovira i Beleta.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estela Films Jordi Tusell, Barcelona, Imperia Film ARGUMENT Josep Maria Forn, José León GUIÓ Manuel Saló, FRovira i Beleta FOTOGRAFIA José FAguayo Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alfonso de Lucas MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Frederic Martínez i Tudó SO Miquel Sitges INTERPRETACIÓ María Rosa Salgado Suzette, Antonio Vilar Fèlix, Mara Lane Teresa, Frank Latimore Alfred, Manolo Morán el carterista, Miguel Gila, Francisco Piquer, Josep Maria Caffarel, Jesús Puche ESTRENA Madrid, 10021958, Barcelona, 21051958, TV, 02031986 en català Sinopsi En l…