Resultats de la cerca

Fou campió d’Espanya entre el 1978 i el 1992 Des de l’any 1980 fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual obtingué dotze medalles en els europeus 1983, 1987, dues medalles en els Campionats del Món 1986 i participà en els Jocs Paralímpics de Nova York 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, on obtingué un rècord del món, dos ors, dos argents i dos bronzes Com a entrenador, dirigí la selecció catalana i espanyola de natació per a discapacitats físics i fou delegat tècnic de natació del Comitè Paralímpic Internacional També fou president del Club Esportiu F i S El Prat 1984…

Estudià història amb E Hanslick i teoria de la música amb G Nottebohm a la Universitat de Viena Des del 1879 establí una gran amistat amb Brahms, del qual posteriorment esdevingué escrivent Fou director dels arxius de la Societat dels Amics de la Música, director d’orquestra el 1892, professor de música al conservatori i corresponsal a Viena del "Musical Times" Destacà en la investigació sobre músics, especialment F Schubert i L van Beethoven S’ocupà de la supervisió de la primera edició crítica completa de l’obra de Schubert Leipzig, 1884-97, amb la qual obtingué el doctorat…

Estudià llengües clàssiques i música a París, amb una especial dedicació a la composició, però finalment es dedicà a la musicologia Entre els seus mestres cal destacar V d’Indy i A Pirro Es doctorà a París el 1928 amb una dissertació sobre l’evolució de las formes musical a l’Edat Mitjana, per la qual fou premiat per l’Acadèmia de Belles Arts el 1930 Els seus escrits inclouen un ampli ventall d’aspectes de la història de la música, però s’interessà especialment per la darreria de la història antiga i l’Edat Mitjana Els estudis sobre G de Machaut i G Frescobaldi i la traducció del tractat de J…

Estudià al Conservatori de París, on fou professor de solfeig a partir del 1875 i d’harmonia a partir del 1891 El 1915 en fou nomenat professor honorari Escriví cançons i peces per a piano, així com transcripcions d’obres de JS Bach, L van Beethoven, H Berlioz, Ch Gounod, F Mendelssohn, CM von Weber i altres És conegut pels escrits pedagògics i històrics, entre els quals figuren nombrosos mètodes per a l’ensenyament del solfeig El seu projecte més important en el camp de la història fou la fundació de l' Encyclopédie de la musique et dictionnaire du Conservatoire , que edità fins…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal i debutà el 1962 amb l’orquestra del mateix centre Posteriorment, i gràcies a l’obtenció de diverses beques, amplià la seva formació a Europa entre el 1962 i el 1967, al costat de mestres com P Dervaux, N Boulanger, F Ferrara o J Fournet El 1962 fundà l’agrupació de cambra Opus 62, que dirigí fins el 1965 El 1974 debutà a l’Òpera de Viena i inicià una brillant trajectòria en teatres d’òpera i sales de concerts europeus El 1978 fou nomenat director musical de l’Orquestra Filharmònica de Mèxic, càrrec que exercí durant vint anys Des del seu país…

Es formà a Viena, on estudià composició i direcció d’orquestra amb J Marx i F Schalk, entre d’altres El 1920 debutà a l’Òpera de Lviv amb Ernani A partir del 1921 s’establí a Varsòvia, on introduí les òperes d’autors contemporanis, com ara R Strauss, E Wolf-Ferrari o M Ravel Poc després s’installà als Estats Units, i del 1925 al 1935 fou cap del departament d’òpera i orquestra de l’Institut Curtis i dirigí l’Orquestra de Filadèlfia Els anys trenta dirigí a Nova York i en 1947-48 ho feu a Chicago Ocasionalment, es presentà en teatres europeus, especialment italians Així, el 1953…

Estudià al Conservatori d’Anvers decidit a dedicar-se a la flauta, però també rebé lliçons privades de composició, amb P Gilson, i direcció, amb F van der Stucken Amplià els coneixements de direcció a Salzburg, on tingué com a mentors tres músics que l’influïren poderosament C Krauss, B Paumgartner i H von Karajan Després d’un cert temps com a flautista, fou nomenat segon director en l’orquestra de l’Òpera Reial Flamenca, i el 1944 n’esdevingué el director principal L’any 1948 començà a dirigir l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Belga, de la qual fou titular en 1957-70 Ensenyà al…

Estudià a Munic, on fou deixeble, entre d’altres, de F Mottl i M Reger Entre el 1907 i el 1911 fou director a les òperes de Danzig i Saint-Gall i després dirigí concerts simfònics a Riga 1912-14 i Lübeck El 1920 tornà camp operístic i treballà a l’Òpera de Mannheim 1920-22 i a la Volksoper de Berlín, i com a director musical de Dessau 1923-26, de Barmen-Elberfeld 1926-32 i també de Breslau 1932-36 Especialitzat en R Wagner, estrenà a París la tetralogia L’anell del Nibelung d’aquest compositor i aparegué regularment al Teatre dels Festivals de Bayreuth entre el 1927 i el 1940 El…

Fill d’un rabí, estudià música primer amb V Lachner i posteriorment amb M Hauptmann i J Rietz al Conservatori de Leipzig 1855-58 Fou director musical de Saarbrücken 1859 i de l’Òpera de Rotterdam 1861-64, i mestre de capella de la cort a Karlsruhe 1864-72 i de Munic 1872-90 A partir del 1894 fou nomenat director general de música d’aquesta darrera ciutat Amic de R Schumann i J Brahms, esdevingué un gran admirador de la música de R Wagner Dirigí la primera representació de la Tetralogia a Munic, el 1878, i l’estrena absoluta de Parsifal , a Bayreuth, el 1882 Malgrat els problemes personals que…

Era cosí del compositor, pianista i director d’orquestra S Rakhmaninov Format al Conservatori de Moscou amb N Rubinstein, el 1883 es perfeccionà a Weimar amb F Liszt Entre el 1888 i el 1891 impartí classes de piano al Conservatori de Moscou, i posteriorment es traslladà a França, on es dedicà a fer gires de concerts En tornar a Rússia, l’any 1903 fundà a Sant Petersburg uns cicles de concerts que divulgaven les obres dels compositors russos del moment, com A Skr’abin, S Prokof’ev i I Stravinsky, en els quals participaren intèrprets tan importants com A Nikisch, A Cortot i W…