Resultats de la cerca
Es mostren 10368 resultats
Sergi de Moscou
Religions orientals
Patriarca de l’Església russa (1943-44).
De família sacerdotal, fou elegit per ocupar diversos càrrecs eclesiàstics el primer, el 1905, com a arquebisbe de Finlàndia, fins que, metropolita de Moscou i de Kolomna 1934, el 1937 esdevingué vicari patriarcal, puix que el patriarcat, restaurat el 1917, no tenia titular patriarcat de Moscou El 1943, amb l’autorització del govern, pogué ésser elegit patriarca Intentà millorar les relacions de l’Església russa amb el govern soviètic, actitud que molts titllaren de subjecció al règim comunista Escriví diverses cartes pastorals en aquesta línia Teòleg i pensador, publicà diversos estudis,…
Santa Maria de Fonolleres (Granyanella)
Art romànic
Aquest temple estava inclòs històricament dins el terme del castell de Fonolleres, situat a prop seu Fou sufragània tradicional de Sant Pere de la Curullada Tot i que és molt possible que ja existís des dels segles XI o XII, aquesta església no és coneguda fins a la visita pastoral que hi féu Nicolau de Pedralbes, emissari del bisbe de Vic, el 1428 En aquest moment l’església tenia un benefici fundat per Guerau Satorre, ja difunt L’edifici actual, al petit poble de Fonolleres, al nord-oest de Granyanella, potser conserva encara alguns vestigis d’època romànica
Onofre d’Alentorn i d’Oms
Història
Senyor de Seró (Noguera), procedent de la petita noblesa rural.
Estigué en contacte amb els bandolers El 1570 aconseguí del lloctinent guiatge per a dues quadrilles de bandolers per tal d’allistar-se a l’exèrcit reial d’Itàlia Tingué una part primordial en la resistència de l’aristocràcia a la introducció de l’"excusat” 1572 Fou diputat de la generalitat 1593-96 i el 1598 formà part de la junta de defensa del Principat contra la invasió francesa L’any següent, a Barcelona, on tenia lloc la celebració de les corts presidides per Felip II, capitanejà, juntament amb Gispert de Guimerà, l’oposició a acceptar determinades constitucions
Adolphe Goupil
Art
Edició
Editor i marxant d’obres d’art, descendent de la família de pintors Drouais.
El 1827 fundà una editora de gravats, que el 1848 ja tenia dos establiments a París i sucursals a Berlín i a Nova York En unes altres sucursals —la Haia i Londres— treballà Vincent van Gogh Fundà després la Internationale Art Union, destinada a la promoció de pintors Fou un dels primers grans marxants d’art, i estigueren lligats a ell importants pintors pompiers , com Gerôme, gendre seu, i diversos de catalans, com Fortuny —que li degué una bona part de la fama des del 1865, que es conegueren a Roma—, Romà Ribera i Eusebi Planas, entre altres
Jaubert Gaucelm
Pintura
Pintor.
Radicat al barri de la Real El 1398 féu un tabernacle per a l’església de Sant Mateu de Perpinyà, el 1400 un retaule per a la de Ribesaltes i el 1422 uns retaules a Ceret i, el 1426, a Bula d’Amunt Tingué uns altres encàrrecs per a convents de Perpinyà i per al senyor de Bellcaire, al País de Salt 1415 El 1405 era sobreposat de la corporació de pintors de Perpinyà, i el 1408 hi tenia un taller propi Hom no identificà amb certesa cap obra seva, malgrat que algú ha volgut identificar-lo amb l’hipotètic mestre del Rosselló
mà de Guido
Música
Dibuix d’una mà en la qual hi ha escrites les notes del sistema medieval complet amb les corresponents síl·labes de la solmització hexacòrdica ideada per Guido d’Arezzo.
Es tracta d’una eina pedagògica que tenia com a objectiu l’aprenentatge de les relacions entre els noms de les notes en notació alfabètica amb les síllabes de solmització ut-re-mi-fa-sol-la Tot i que no apareix en cap de les obres de Guido, diversos tractats l’atribueixen al monjo italià Fins al segle XIII apareix amb el nom de manus musicalis i en l’obra Musica practica 1482, de B Ramos de Pareja, consta amb el nom de manus Guidonis També ha estat anomenada ’mà harmònica' Fou utilitzada fins als segles XVII o XVIII
La Unió Comercial (1856-1860)
La societat es constituí al setembre del 1856 i es liquidà al final del 1859 o començament del 1860 Tenia un capital desemborsat prou important 900 000 duros —4,5 milions de pessetes— Balanç el 30 de juny de 1859 en milers de pessetes Va invertir en una companyia d’assegurances —La Garantia— i en el ferrocarril de Barcelona a França Va prendre part, també, en dos projectes sense futur immediat el canal de l’Albufera i el de Tamarit —futur canal de Catalunya i Aragó— vegeu Gabriel Tortella, Ensayos sobre la economía española a mediados del siglo XIX, pàg 79
Squash Lleida
Esquaix
Club d’esquaix de Lleida.
Fundat el 1985, fou molt actiu durant els primers anys i organitzà la Lliga Catalana per equips 1985 i el Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques 1986 També organitzà anualment l’Obert Internacional Ciutat de Lleida i diverses proves del Circuit Winston Inicialment destacà el canadenc Patrick Ossman i als anys noranta i al principi del 2000 Iván Flores, Jesús Troya i Enric Falcón En la categoria d’equips fou dues vegades subcampió d’Espanya, guanyà una Copa del Rei i un Campionat de Catalunya Tenia cinc pistes d’esquaix, gimnàs, sauna i escola d’esquaix Tancà les portes l’any 2004
Pujada al castell de Montjuïc
Atletisme
Prova atlètica que se celebrà anualment a Barcelona entre el 1978 i el 1985.
Organitzada pel Futbol Club Barcelona, tenia lloc al final del mes d’octubre, per a cloure la temporada La cursa completava un recorregut de 4300 m, des de l’avinguda de Rius i Taulet davant les Fonts de Montjuïc fins a les portes del castell de Montjuïc En el palmarès, hi figuren Miguel Bartolomé, Antonio Prieto, Amado Hernández, Martín Fiz i la vallesana Antònia Griñó que guanyà diverses vegades Els darrers cinc anys també es disputà en marxa atlètica, i alguns dels guanyadors foren Andrés Marín, Manuel Alcalde tres vegades consecutives, 1982, 1983, 1984 i Emilia Cano
H.P.
Esports de motor
Publicacions periòdiques
Revista d’esports de motor publicada a Barcelona a partir del març del 1930.
Publicada en castellà, estava dedicada a la indústria i al comerç de l’automòbil i també oferia ressenyes de les proves organitzades pel Reial Automòbil Club de Catalunya i el Reial Moto Club de Catalunya Incloïa també informació sobre aeronàutica i rutes turístiques amb automòbil Carles Jaumandreu en fou director tècnic i Josep M Co de Triola, redactor en cap Signava els articles tècnics Víctor Rosich, les excursions en automòbil el mateix Co de Triola, amb el pseudònim de Passavolant i algunes fotografies eren de Claret Tenia periodicitat mensual i se’n publicaren com a mínim set números