Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de Vinaixa, de 37,60 km 2 , es troba al sector sud-oriental de la comarca, en contacte ja amb la Conca de Barberà, i dins un paisatge que hom ha qualificat de segarrenc Limita amb els termes de la Conca de Barberà de Vimbodí i Vallclara SE, i amb els garriguencs del Vilosell SW, l’Albi W, les Borges Blanques i la Floresta NW, els Omellons N, l’Espluga Calba NE, Fulleda i Tarrés E El poble de Vinaixa és l’únic nucli de població agrupada del terme, que comprèn també el santuari de Sant Bonifaci i el despoblat de Corregó Aquest darrer, ja al…

Situació i presentació Limita amb els termes de Vilanova del Vallès NE, Montornès del Vallès NW i Santa Maria de Martorelles SW per la part meridional confronta amb els municipis de Vilassar de Dalt SE, Premià de Dalt, Teià i Alella S, pertanyents a la comarca del Maresme El terme és accidentat pels contraforts nord-occidentals de la serra de Sant Mateu turó de Lledó 496 m d’altitud, al SE, al termenal amb Premià de Dalt i Teià turó del castell de Sant Miquel de Montornès 413 m, a ponent, al límit amb Montornès del Vallès coll de la Font de Cera, a migdia, per on passa la carretera del Masnou…

Situació i presentació S’estén pel sector de llevant de la comarca, en contacte amb les Garrigues i ja dins la plana regada pel Canal Auxiliar i el Canal Secundari d’Urgell, dividit pel terme de Bell-lloc d’Urgell en dos sectors El de ponent 12,43 km 2 es troba al límit amb el municipi de Lleida a l’W, amb el de Bell-lloc d’Urgell Pla d’Urgell al N i a l’E, i amb el de Torregrossa, també de la comarca del Pla d’Urgell, al S, i comprèn el poble dels Alamús, cap del municipi El de llevant, limitat també pel terme de Bell-lloc d’Urgell a l’W i al N, i pel de Torregrossa al S i a l’E, és centrat…

Situació i presentació El terme municipal de Golmés, que va pertànyer al Segrià fins a l’any 1988, es troba a llevant de Mollerussa, al sector de l’esquerra del Riu Corb, que passa a frec del límit septentrional del terme Les terres del S són regades per la Séquia Tercera del canal d’Urgell Limita amb els municipis de Vila-sana NW, Castellnou de Seana NE, Vilanova de Bellpuig SE, Miralcamp SW, Mollerussa i el Palau d’Anglesola W Els principals nuclis de població són el poble de Golmés, cap municipal, el raval de les Colònies, el disseminat dels Masos de la Figuera, les urbanitzacions de la…

Cal cercar-ne l’origen en els vescomtes d’Osona vescomtat d’Osona , posseïdors del castell de Cardona, els quals vers el 1062 prengueren la denominació de vescomtes de Cardona El nom de Cardona , però, no fou usat d’una manera sistemàtica i continuada com a cognom fins a mitjan segle XII, que s’introduí al vescomtat la nissaga dels Claramunt Malgrat això, hom acostuma a donar el cognom de Cardona als membres d’aquest llinatge que prengueren el títol de vescomtes de Cardona Armes dels Cardona El seu nom més característic fou el de Folc i, pel fet d’haver estat emprat com a segon nom gairebé…

El nom de ‘celta’ es dóna a les fonts clàssiques gregues d’ençà del segle VI aC, i després a les fonts romanes, totes les quals distingeixen, dins el conjunt, una sèrie nombrosa de pobles i tribus, cadascun amb un nom propi, com els gals, els belgues, els gàlates, etc Segons les investigacions lingüístiques del segle XIX, sobretot, els celtes parlaven una de les llengües indoeuropees, i hom ha determinat, per l’estudi dels topònims, les zones que ocuparen Al mateix temps ha estat identificada pels arqueòlegs la cultura material, que correspon a les dues èpoques en què és dividida…

Origen de la denominació i derivats El nom apareix en les fonts escrites gregues d’aquesta zona des del segle V aC, amb alguna confusió per la banda del sud, on no són clars els límits amb els tartessis Però els grecs anomenaren Ibèria tota la península, i en aquest cas el nom, de contingut geogràfic, abraça un espai molt més extens que l’equivalent a àrea de pobles ibèrics Quan a partir del segle III aC els romans començaren a conèixer més bé el territori peninsular, que anomenaren Hispània, contraposaren els pobles ibèrics del territori assenyalat amb els celtes i…

El cant pla fou introduït a Anglaterra pel monjo Agustí de Canterbury - ~ 605, enviat pel papa Gregori I Poc temps després, la música era ensenyada a Canterbury, Malmesbury, York, etc La participació anglesa en el repertori litúrgic occidental consistí a crear antífones i oficis en honor dels sants i màrtirs anglesos El cant pla anglès es troba en una gran part codificat en l' Usus Sarum , del començament del segle XIII, que conté el ritu de Salysbury, que serví de base a la litúrgia anglicana El cançoner de Cambridge segle XI conté la línia musical profana amb text llatí cants polítics,…

Vida El seu nom real era Jakob Liebmann Beer, però afegí al cognom patern el de la seva mare Meyer, que, com el seu pare, provenia d’una família rica i important en el si de la comunitat jueva de Prússia La seva casa a Berlín era un destacat centre d’activitat cultural Només amb onze anys, fou presentat en públic com a pianista Els seus primers professors de composició foren CF Zelter i BA Weber Entre el 1810 i el 1811 estudià amb l’Abbé Vogler, a Darmstadt, on fou company i amic de Carl Maria von Weber El 1910, a Berlín, havia estrenat la seva primera obra per a l’escena, el…

Situació Un aspecte de l’exterior de l’església avui totalment transformada, fins al punt que n’és molt difícil conèixer llurs trets romànics R Viladés Santa Cecília centra el petit poblet de Fígols Vell collocat en un petit pla que domina una àmplia vista panoràmica la vall del Llobregat, els cingles de Vallcebre i la serralada dels Rasos de Peguera Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 x 04,1 — y 70,8 31 TDG 041708 S’arriba a l’església de Santa Cecília de Fígols agafant la carretera de Berga a…