Resultats de la cerca
Es mostren 2310 resultats
Dant

Representació de Dant en la seva tomba de Ravenna
© JoMV
Literatura italiana
Nom amb què és conegut el poeta italià Dante Alighieri (la forma Dante és un diminutiu del nom Durante).
Fill de família güelfa de noblesa menor, potser deixeble de Brunetto Latini, però autodidacte en poesia, s’adherí a l’escola poètica del dolce stil novo i, tot i que s’havia casat amb Gemma di Manetto Donati, féu de Beatriu dama florentina, filla de Folco Portinari el personatge central de la seva obra Estudià teologia i filosofia llegí els clàssics llatins i els filòsofs escolàstics Lluità a la batalla de Campaldino 1289 i contra els gibellins d’Arezzo i de Pisa Per tal de poder dedicar-se a la vida política, s’inscriví 1295 al gremi de metges i apotecaris Fou conseller del capitano del…
obertenc | obertenca
Història
Dit dels descendents del comte Obert I, després (951) marquès, pel fet de governar, en nom de l’emperador, un territori que rebé el nom de marca Obertenca.
Els seus nets Ugo i Alberto Azzo I foren els progenitors dels Este, els Malaspina i els Pallavicini
sincel·le
Història
En l’imperi Bizantí, títol, creat per l’emperador Lleó VI, que designava la persona de confiança o el presumpte successor d’un patriarca o d’un bisbe.
En particular, el sincelle del patriarca de Constantinoble formava part de la jerarquia civil i servia d’enllaç entre el basileu i el patriarca
rescripte
Història del dret
Resposta escrita d’un emperador romà, d’un príncep sobirà, a una consulta feta per un magistrat, pel governador d’una província, etc, sobre una qüestió de govern.
pau de Viena
Història
Tractat de pau signat entre Felip V d'Espanya i l’emperador Carles VI, el 30 d’abril de 1725, i completat per pactes secundaris, dies més tard.
El tractat posava fi a l’enemistat entre els dos monarques i solucionava les qüestions suscitades per la guerra de Successió , tals com la renúncia definitiva de Felip V als territoris de Flandes i a les illes de Sardenya i Sicília, la de Carles VI a qualsevol pretensió damunt els regnes hispànics, l’amnistia respectiva atorgada als súbdits que haguessin militat en el bàndol contrari, la restitució dels béns confiscats per aquest motiu i el mutu reconeixement de títols, honors i graus militars conferits durant la guerra Aquestes condicions tingueren una especial importància per als Països…
Miquel I de Trebisonda
Història
Emperador de Trebisonda (1341-42 i 1343-49), succeí l’emperadriu Anna Anakhutlu, però el partit bizantinòfil el deposà i col·locà al tron el seu fill Joan III.
Temps després, Miquel I fou restablert, però hagué d’abdicar i fou succeït per Aleix III
comtat de Castelnovo
Història
Títol napolità concedit el 1719 per l’emperador Carles VI a Gertrudis de Vilana-Perles i Fàbregues, filla de Ramon de Vilana-Perles i Camarasa
, marquès de Rialb.
Augusta
Història
Nom llatí que era part de la titulació completa de nombroses ciutats romanes, típic de les que obtingueren el títol de colònia en temps de l’emperador August.
En alguns casos el nom s’ha mantingut, deformat, fins avui, com Saragossa Caesar Augusta Als Països Catalans dugueren el nom d’Augusta Barcelona Colonia Faventia Iulia Augusta Paterna Barcino , Elx Colonia Illici Augusta i Xàtiva Saetabis Augusta
Bolonya
Vista general de Bolonya
© JoMV
Ciutat
Ciutat de l’Emília, capital de la província de Bolonya i de la regió d’Emília-Romanya, Itàlia, entre els rius Reno i Savena.
Centre comercial d’una regió agrícola fèrtil i ben explotada, i nucli industrial molt desenvolupat metallúrgia, material ferroviari, motocicletes, mecànica de precisió, productes farmacèutics Centres d’ensenyament superior Università degli Studi, fundada al segle XI, i la Bologna Center School of Advanced International Studies of the Johns Hopkins University, fundada el 1955 És un nus de comunicacions, situat en una posició clau entre el nord i el centre d’Itàlia ferrocarril, autopistes i aeroport internacional És seu arquebisbal Monuments de Bolonya Ciutat d’interès artístic, en…
Nicolas Gombert
Música
Compositor flamenc.
Vida Probablement fou un dels deixebles de Josquin Des Prés, a la mort del qual escriví un plany Fou cantor de la capella musical de la cort de l’emperador Carles V des del 1526, i a partir del 1529, responsable de la seva escolania Acompanyà la cort en els seus desplaçaments a Flandes, Itàlia, Àustria, Alemanya i Espanya Mai no exercí, però, de forma oficial el càrrec de mestre de capella, tot i que compongué la música per a molts esdeveniments cortesans Cap al 1540 abandonà el servei a la cort imperial Atesa la seva condició d’eclesiàstic, obtingué alguns beneficis i es retirà…