Resultats de la cerca

Formà part de l’Escola de París, ciutat on s’establí el 1923 A partir d’aquest moment inicià un procés vers l’abstracció que desenvolupà progressivament, fins que, el 1938, connectà personalment amb WKandinsky i RDelaunay Exposà al Salon des Indépendents, als Salons de Mai i als de Réalités Nouvelles Guanyà el premi Kandinsky el 1948 La seva pintura es caracteritza per la producció d’un espai pictòric compost per formes planes, com si fossin plaques, que s’articulen a la manera d’un mosaic El color és sempre molt càlid, ric i modulat en la seva tonalitat

Deixeble de Francesc Garcia i Marco i de Joan Peiró Dedicat preferentment a l’aquarella i al quadret a l’oli de petit format, obtingué medalles d’or a les exposicions internacionals de Lió 1898, Arcashon 1901, regional valenciana 1909 i internacional de Panamà 1916 Exercí també la docència, a Manises i a València Conreà el retrat Museu de Belles Arts de València, Museu de Ceràmica de València, Ateneo de Madrid, la pintura d’història i el paisatge, i sobresortí per la lluminositat i la riquesa del color, que hom ha comparat amb el dels impressionistes

Rebé la influència de Clyfford Still Establert a París 1950 i influït per C Monet, creà una obra en què les zones d’interès s’estenen per tota la superfície de la tela a base d’una juxtaposició de taques molt semblants, monocromes de bon començament després cercà d’activar l’espai amb grans taques de color i amb buits intermedis, en els quals abocà un degoteig de pintura, de colorit més ric i més dinàmic, i en resultà una obra decorativa i d’una gran acceptació És considerat un dels principals representants de l’expressionisme abstracte

Es formà a l’estudi de Vázquez Díaz 1948-53 El 1957 participà en la fundació del grup El Paso Passà una etapa informalista, de gestació Des del 1963 treballà dins el nou realisme, amb imatgeria procedent dels mitjans de comunicació Les obres d’aquesta etapa acusen una forta intenció crítica Destaquen les imatges de cossos torturats dibuixades amb jocs de llums i ombres A partir del 1975 retorna a una abstracció geometritzant en la qual el color esdevé un element important Obtingué el gran premi de la Biennal de São Paulo 1971 i el “Premio Nacional de Artes Plásticas” 1982

Marquès de Solleric Fill de Faust Morell i Orlandis, es formà al seu taller i a l’Acadèmia de Belles Arts Els seus temes preferits foren el retrat, el paisatge i, sobretot, els temes històrics, d’una gran imaginació, d’amplis escenaris i de molts personatges ben individualitzats Conreà l’oli, l’aquarella i el carbó És més a prop de les tendències del seu temps pel color que no per la pinzellada, encara de traça acadèmica Participà en diverses exposicions i guanyà una medalla a París Té obres a diversos museus i colleccions de Mallorca i dues al Palau Reial de Madrid

El 1918 entrà en contacte amb el grup De Stijl, tot just format, i en fou un important partícip i propagador Dins aquesta ideologia neoplasticista s’esforçà a proporcionar equilibri a les tensions constructives La casa Schröder, a Utrecht 1924, exemplifica aquest plantejament i alhora l’interès de Rietveld per l’aplicació del color a l’arquitectura Cofundador, el 1928, dels CIAM a La Sarraz, collaborà en la construcció d’un barri model a Viena, el 1932 Després, la seva obra mantingué els mateixos punts bàsics d’investigació i estudià sempre nous materials Museu Zonnehof, a…

Els seus primers contes daten del 1944 i foren seguits d’un relat extens molt important, Los aborígenes 1960, on configurà hàbilment els aspectes contradictoris de certes classes polítiques i socials del seu país Publicà després els reculls de contes Los días por vivir 1960, Cordelia 1961 i La máscara 1977 La seva primera novella fou El paredón 1962, a la qual seguiren La otra mitad 1966, Con las primeras luces 1966 i El color que el infierno me escondió 1980 Retornà al conte amb Los prados de la conciencia 1968 i Vida o muerte 1971 Conreà també la crítica teatral

Deixeble de Pedro Orrente El seu art es caracteritza per la netedat del color, la proporció i el moviment, trets propis del barroc valencià Tot i que també conreà la pintura religiosa, la seva temàtica predilecta foren les batalles, on es patentitzà la seva forta personalitat Tingué una fama considerable de personatge pintoresc, arrauxat i irascible Tingué un taller, on treballaven, a més del seu fill Miquel, Senén Vila i Joan Conchillos Hi ha obres seves al Museu Provincial de València, al Museo del Prado de Madrid i a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando

La influència de Rubens —hom dubta que fos el seu mestre— es fa palesa en les seves composicions, on el color, d’una gran força cromàtica, i el moviment i la interrelació dels personatges, típicament barrocs, són els trets estilístics més importants La seva producció es divideix temàticament en produccions religioses, mitològiques i de gènere L’atenta observació dels fets populars i la plasmació plena de vitalitat i de sensualitat entronquen la seva obra dins la tradició flamenca de plasmació de la realitat del poble Hom destaca dins aquesta línia temàtica la popular composició…

Debutà el 1985 en el film The Color Purple , de SSpielberg, pel qual fou nominada a l’Oscar a la millor actriu Posteriorment, gràcies a les seves facultats histriòniques, es dedicà bàsicament a la comèdia, amb incursions en el melodrama The Telephone RTorn, 1988, Ghost JZucker, 1990, pel qual obtingué l’Oscar a la millor actriu secundària, The Player RAltman, 1992, Sister Act EArdolino, 1992, Moonlight and Valentino DAnspaugh, 1995, Ghosts from the Past RReiner, 1996, Eddie SRash, 1997, How Stella Got Her Groove Back KRodney Sullivan, 1998, Get Bruce AKuehn, 1999, Girl…