Resultats de la cerca

Fou jurat el 1632 per les corts de Castella com a príncep hereu Fou repetidament retratat per Velázquez i el seu cercle

Considerat un precedent de la Generació del 98, en Noticias biográficas acerca del Excmo Sr Marqués de Mantillo 1889, Ni en la vida ni en la muerte 1890 i Desde la quilla hasta el tope 1893, reflecteix la realitat política i social del moment Altres obres, d’estil naturalista, són Artuña 1893 i La rendición de Santiago 1907

Des del 1944 dirigí la revista humorística “La Codorniz” La seva producció novellística s’inclou dins una comicitat fàcil i intranscendent que, malgrat tot, assoleix sovint un consistent caire crític És autor, entre nombrosíssims títols, de La gallina de los huevos de plomo 1950, Mundo, demonio y pescado 1964, Cuéntaselo a tu tía 1969, Réquiem por una furcia 1970 i Tierra cachonda 1977

Virrei de Portugal 1583 Fill primogènit de Francesc de Borja i d’Aragó, per renúncia del seu pare heretà els títols de duc de Gandia i marquès de Llombai 1551 Fou ambaixador extraordinari a Gènova 1575-76 A partir del 1585 visqué retirat a Gandia Martí de Viciana li dedicà la segona part de la seva Crónica de Valencia 1563

Era fill de l’infant Carles Maria Isidre , fundador del carlisme Estava disposat a pactar amb el liberalisme, i hom intentà el seu casament amb la reina Isabel II Jaume Balmes prestà suport a aquest projecte Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc a Catalunya la segona guerra Carlina , i el 1860 portà a terme una rebellió militar des de Sant Carles de la Ràpita Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron Tortosa, 23 d’abril de 1860 i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan Carles , invalidà la renúncia

Vida i obra Fou actor professional fins el 1902 El 1901 fundà, amb el seu germà Francesc Millà i Gàcio la Llibreria i Arxiu Teatral Millà, després  Llibreria Editorial Millà Collaborà a L’Esquella de la Torratxa , La Campana de Gràcia , El Teatre Català , La Tramontana , La Tomasa  i Lo Teatro Regional , entre d’altres Fou responsable dels diaris La Dida , Folletí Teatral  i Teatre Mundial , i de diversos catàlegs com Catàleg d’obres teatrals catalanes 1926  Escriví més de dues-centes obres de teatre en català i en castellà, la majoria a partir dels esquemes i gèneres del teatre popular…

Governador de Gibraltar i capità general de Guipúscoa, el 1697 fou nomenat lloctinent general de Catalunya, nomenament que restà sense efecte, a causa de la greu annexió francesa de Catalunya i de la posterior negativa, per part de la generalitat i del consell barceloní, de reconèixer-lo Sembla que, a causa de dificultats econòmiques i del seu ressentiment per la indiferència envers ell del govern de Felip V de Castella, es passà, el 1702, al servei de Carles d’Àustria, i li foren confiscats els béns El 1706 entrà triomfalment a València, amb Carles III, el qual el designà per formar part,…

Filla d’un matrimoni de cantants, nasqué durant una gira de concerts dels seus pares per Espanya La família es traslladà als Estats Units, on Adelina inicià els estudis de cant amb tan sols sis anys Quan en tenia vuit ja viatjava pel país fent concerts, primer amb el seu cunyat M Strakosch i el violinista Ole Bull i més endavant amb el pianista LM Gottschalk Feu el seu debut operístic el 1859 a Nova York, amb Lucia de Lamermoor , i el 1861 es presentà a Europa, al Covent Garden de Londres, amb La sonnambula A partir d’aleshores la seva fama anà creixent i es convertí en una de les sopranos…

La seva família anà a residir a Barcelona quan ell tenia sis mesos Feu estudis de guitarra amb Miquel Mas a l’Escola Municipal de Música, i també rebé classes de Joan Lamote de Grignon i Felip Pedrell Com a concertista feu nombrosos concerts al Palau de la Música Catalana i a la Sala Mozart, a Barcelona, i en altres ciutats d’Espanya i l’estranger també collaborà amb l’Orfeó Català Realitzà una important tasca com a conferenciant donant a conèixer la guitarra i els seus intèrprets, especialment Ferran Sor Exercí la crítica musical en el "Noticiero Universal" de Barcelona També escriví música…

S’inicià en el cinema espanyol com a nena prodigi -a catorze anys va actuar al film Zampo y yo -, i posteriorment començà una carrera cinematogràfica, teatral i musical sòlida i reconeguda El 1972 es casà amb el cantautor Víctor Manuel i, el 1983, començaren a interpretar junts cançons com La muralla i La puerta de Alcalá En solitari feu populars les peces Oh que será i Sólo le pido a Dios Els anys noranta, juntament amb Víctor Manuel, Miguel Ríos i Joan Manuel Serrat, feu unes gires molt aclamades Ha estat distingida amb el títol de cavaller de l’Orde de les Arts i les Lletres i ha rebut…