Resultats de la cerca
Es mostren 4159 resultats
classificació arxivística
Arxivística i biblioteconomia
Identificació i agrupament de les unitats documentals que componen un fons o conjunt arxivístic.
La diversitat dels tipus i la complexitat de les funcions documentals, així com la distinta natura dels arxius, no permeten una classificació apriorística, tal com pogué aplicar-se a les biblioteques Un principi fonamental és el de respectar la unitat de procedència dels documents principi de respecte dels fons, formulat per Natalis de Wailly, al s XIX seguint els fils conductors de la institució originària La classificació d’un arxiu és una tasca complexa i delicada, que comprèn el coneixement de la gènesi del fons classificable, per tal de restituir l’estructura orgànica de la qual…
Llàtzer Ferrer
Cristianisme
Religiós escolapi.
Biografia Entrà a l’Escola Pia el 1793 Acabats els estudis eclesiàstics, ensenyà les primeres lletres a Moià A Balaguer professà gramàtica i retòrica amb molt predicament entre els alumnes Durant l’ocupació napoleònica treballà per conservar la casa i collegi, edifici que les tropes invasores ocuparen després de foragitar-ne els religiosos Quan les tropes franceses abandonaren el país, es dedicà a la restauració i normalització de la vida de l’escola Durant la sequera del 1817, organitzà unes rogatives pujant al santuari del Sant Crist amb aquest motiu compongué unes estrofes en català que…
Llorenç Barber i Colomer
Música
Compositor, instrumentista i activista musical.
Des de molt jove s’interessà pels autors i els corrents musicals d’avantguarda El 1972 es traslladà a Madrid, on del 1979 al 1984 dirigí l’aula de música de la Universidad Complutense i on es llicencià en filosofia i lletres Retornà al seu poble natal l’any 2009 Ha estat creador del grup d’acció musical Actum de València 1973, el Taller de Música Mundana 1978, el Flatus Vocis Trio 1987 i els cicles Ensems 1979, Paralelo Madrid 1992 i Nits d’Aielo i Art 1998 El seu singular i heterodox àmbit creatiu abasta la improvisació, el minimalisme, la música plurifocal, la poesia fonètica i, en…
,
apostasia
Dret canònic
Rebuig total de la fe cristiana després de rebut el baptisme.
A la Bíblia ja existeix aquest terme, en sentit politicoreligiós, i s’aplica a la infidelitat davant del Déu d’Israel Abandonar la pertinença a l’Església catòlica, conegut popularment com “esborrar-se del baptisme” o “donar-se de baixa de l’Església”, és un procediment llarg i, actualment, facilitat per les noves tecnologies, encara que no es pot apostatar virtualment, tot i que a la xarxa existeixen mòduls de cancellació de dades promoguts per algunes entitats, especialment d’ateus i agnòstics A l’Estat espanyol, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades pot demanar a l’Església catòlica,…
Grup Especial d’Escalada
Esport general
Secció d’escalada del Club Excursionista de Gràcia creada el 1941.
Els seus impulsors van ser Ernest Mallafré, primer president en 1941-42, Joan E Codina, Alexandre Marcet i Vicenç Barbé, entre d’altres A més de cursos d’escalada, el GEDE divulgà aquesta modalitat amb activitats com l’arxiu de l’escalada, iniciat el 1942, exposicions i concursos Al principi dels anys quaranta, escaladors del GEDE obriren moltes vies clàssiques de Montserrat i el Pedraforca, i al final de la mateixa dècada i posteriorment s’obriren noves vies de més dificultat a Montserrat, el Pedraforca i Sant Llorenç del Munt i s’exploraren d’altres massissos com els ports de…
Pere Joan Campins i Barceló

Pere Joan Campins i Barceló
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe de Mallorca (1898-1915).
Fou ordenat el 1882 i es llicencià en teologia i en dret canònic a Toledo 1885-86 Essent rector de Porreres dugué a terme la restauració del santuari de Monti-Sion Fou canonge magistral de la seu de Mallorca 1893-98, catedràtic al seminari i vicari capitular a la mort del bisbe Cervera 1897, i el 1898 fou nomenat bisbe de Mallorca a instàncies del clergat de la diòcesi Tingué com a vicari general Antoni M Alcover Del punt de vista religiós destaquen les seves pastorals, la reforma del pla d’estudis del seminari i la introducció dels nous corrents litúrgics i la condemna de l’urbionisme com a…
Santa Maria de Cadaqués
Art romànic
El monestir de Santa Maria de Roses tenia drets sobre l’església de Santa Maria de Cadaqués quan l’any 1251 apellà contra la collació d’aquesta església, feta per subdelegació pontifícia a Arnau de Miana, canonge de la seu de Girona L’església parroquial de Santa Maria és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i l’any 1362 En els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV figura l’“ecclesia parrochialis sancte Marie de Cadaqueriis” A causa de la seva posició, Cadaqués hagué de sofrir els efectes de la pirateria en moltes ocasions Hi ha…
Sant Corneli d’Aramunt (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Petita església d’extrema simplicitat, convertida avui dia en borda de pastors Arxiu Gavín La capella de Sant Corneli és al cim de la muntanya homònima a la qual s’arriba després d’una dura ascensió de quatre hores des d’Abella de la Conca JAA Mapa 33-11252 Situació 31TCG352722 Història No es coneixen notícies històriques d’aquesta església anteriors al segle XVIII En la visita pastoral del 1758 a la parròquia de Sant Fructuós d’Aramunt, consta que la capella de Sant Corneli, amb un sol altar, estava en bon estat MLIC Església És un edifici totalment desafectat i…
Mare de Déu de Viuerri (Montanui)
Art romànic
Situació Ruïnes d’aquest antic santuari, on és visible encara l’estructura romànica integrada en edificacions més tardanes Arxiu Gavín Les ruïnes del santuari de la Mare de Déu de Viuerri són a uns 2 km al NW de Montanui, des d’on surt una pista que deixa a uns 10 minuts de les restes de l’església L’església té adossat al mur sud un edifici annex Mapa 32-10 Situació 31TCH093055 Església L’església és d’una sola nau, coberta amb volta de canó, avui desapareguda i de la qual es conserva només l’arrencada al mur sud La part nord de l’edifici es va ensorrar totalment, i la capçalera…
Josep Jeroni de Besora
Historiografia catalana
Humanista, historiador i bibliòfil.
Vida i obra Doctor en teologia i filosofia, fou canonge de Lleida i continuador, a l’Estudi General, del moviment iniciat per Antoni Agustí al s XVI Organitzà l’arxiu capitular de la seu de Lleida Residí a Roma i a Barcelona Fou síndic del capítol de Lleida en la proclamació de Lluís XIII com a comte de Barcelona 1641 Fou amic de Pèire de Marca i d’altres estudiosos, com G Roig i Jalpí, amb els quals mantingué correspondència També fou visitador reial de Lluís XIII i Lluís XIV Diputat eclesiàstic i, per tant, president de la Generalitat 1656, el 1659 lluità, sense èxit, contra la…