Resultats de la cerca

La neteja ètnica és un tipus de genocidi destinat a eliminar el caràcter multiètnic d’una regió en benefici de la pervivència d’un únic grup A l’antiga Iugoslàvia fou inicialment practicada pels serbis, però els croats no trigaren gaire a posar-la en pràctica El major nombre de morts es produïren a Bòsnia i Hercegovina, que era la república habitada per una major diversitat ètnica, i el collectiu més afectat fou el dels musulmans, que al començament de la guerra s’havien negat a adoptar actituds violentes Tanmateix, amb anterioritat ja s’havien dut a terme programes de neteja ètnica com ara…

Els seus integrants es reconeixen mútuament com a parents L’atribució principal del llinatge es manifesta en la prohibició del matrimoni entre els seus membres exogàmia, encara que també incorpora, de forma variable, atribucions religioses, econòmiques, polítiques i culturals en general Aquesta unitat és central per al desenvolupament de la teoria del llinatge, que dominà l’antropologia social anglesa i després, l’antropologia cultural nord-americana des dels anys quaranta fins als seixanta Evans-Pritchard, un dels màxims representants de la teoria, defineix llinatge com un grup…

Inicialment les eurociutats eren sis Barcelona, Birmingham, Frankfurt, Lió, Milà i Rotterdam, que constituïren el Club de les Eurociutats D’ençà de la seva creació el 1986, s’han afegit a la ciutat de Barcelona deu ciutats més pertanyents a l’estat espanyol Bilbao, Gijón, Las Palmas de Gran Canària, Madrid, Màlaga, Múrcia, Sevilla, l’àrea metropolitana de Terrassa, València i Saragossa El 2008 la xarxa era composta per 137 ciutats membres pertanyents a 34 països Periòdicament, organitzen conferències, la primera de les quals tingué lloc a Rotterdam el 1986 En la…

Als anys seixanta s’incorporà a la Diputació de Barcelona com a especialista en pedagogia a l’Institut del Teatre Posteriorment portà el negociat tècnic de cultura del Servei Tècnic de Cultura, i finalment el negociat de difusió de museus Desenvolupà el programa de difusió de museus més avantguardista del seu temps per als museus de la Diputació de Barcelona i prengué part en altres iniciatives vinculades a la difusió dels museus, com ara la Revista de Museus Participà en l’Assemblea de Museus de Catalunya del 1977 i en la fundació de l’Associació de Treballadors de Museus de Catalunya el…

Inicià la seva trajectòria professional com a conservador i codirector dels programes d’excavació al Museu de Badalona 1974-78 Director del Museu Provincial de Càceres 1978-79, del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona 1979-97 i del Museu d’Història de Tarragona 1986-91, ha estat responsable dels projectes museístics de conjunts arqueològics com la villa romana dels Munts o del mausoleu constantinià de Centcelles L’any 1997 fou nomenat director del Museu d’Arqueologia de Catalunya , càrrec del qual dimití el 1999, any que es reincorporà a la direcció del Museu Nacional Arqueològic de…

Fins el 1994 residí a la ciutat alemanya de Colònia, des d’on exercí la corresponsalia de diferents publicacions especialitzades espanyoles, com Lápiz o Balcón , i internacionals Ha organitzat diverses exposicions, entre les quals cal destacar Càmeres indiscretes , al Centre d’Art Santa Mònica 1990, amb treballs de Rodney Graham, Ken Lum, Jeff Wall, Ian Wallace i la collaboració de Dan Graham Tierra de Nadie , a l’Hospital Real de Granada 1992, dins el projecte Plus Ultra que organitzà Mar Villaespesa Toponimias 8 Ocho ideas del espacio 1994, al centre cultural de la Fundació “la…

Autodidacta, s’inicià en el dibuix i la pintura Als divuit anys descobrí la fotografia i començà a treballar-hi de manera independent Del 1978 al 1981 residí a Barcelona, on realitzà la sèrie Peluquerías 1979, i posteriorment retornà a Madrid, on s’installà definitivament En la seva obra apareixen retrats de personatges coneguts del món cultural madrileny, natures mortes, autoretrats amb elements simbòlics, etc Són composicions molt elaborades amb una posada en escena meticulosa dels elements i les figures Utilitzà la tècnica de l’acoloriment amb aquarelles del material…

Fill de Joan Hunyadi, fou elegit rei pels magnats hongaresos després de la mort de Ladislau VI Es dedicà a mantenir la independència hongaresa alhora contra Àustria i contra els turcs Imposà la seva voluntat als nobles per mitjà del seu exèrcit negre i intervingué a Bohèmia, ajudat pels catòlics bohemis en contra del rei Jordi de Poděbrady, i es féu coronar rei de Bohèmia 1469 En una important ofensiva contra els turcs, aconseguí de reconquerir Bòsnia 1463, Moldàvia i Valàquia 1467 i Sèrbia 1482 Poc després atacà el seu antic adversari, l’emperador Frederic III, i s’emparà de Viena 1485 i de…

Estudià dret i cànons a Saragossa, on fou ordenat de prevere el 1830 Canonge arxipreste de Tarassona 1834 i penitencier de Saragossa 1850 El 1852 fou proposat per a degà de Tarassona i per a bisbe de Vic, càrrecs que refusà El 1858 governà com a vicari capitular l’arxidiòcesi de Saragossa, vacant El 1861 fou nomenat bisbe de Badajoz, i el 1864 de Barcelona, on fou remarcable la seva activitat pastoral i cultural La seva actitud respecte al còlera de Barcelona del 1865 fou premiada per l’ajuntament i per l’estat El 1870 anà al concili I del Vaticà, on treballà activament en la…

A 14 anys es traslladà a la ciutat andalusa de Granada, on es llicencià en filologia hispànica El 1999 es donà a conèixer amb la novella Bariloche , finalista del premi Herralde, seguida de La vida en las ventanas 2002, Una vez Argentina 2003, de nou finalista de l’Herralde i El viajero del siglo 2009, amb la qual aconseguí els premis Alfaguara, Tormenta i de la Crítica espanyola A més, és autor dels reculls de contes El que espera 2000, El último minuto 2001, Alumbramiento 2006 i Hacerse el muerto 2011, i dels poemaris Métodos de la noche 1998, El tobogán 2002, premi Hiperión, La canción del…