Resultats de la cerca

Inicià la seva educació musical de molt petit, i a sis anys ja compongué peces senzilles Estudià composició a Mannheim amb GJ Vollweiler 1792-93 i el 1796 ingressà a la Universitat de Jena per a estudiar belles arts Aviat retornà a Offenbach per a dirigir l’editorial musical de la família El 1799, durant un viatge de negocis per Alemanya i Viena, adquirí a Munic el procés litogràfic de Senefelder i Gleissner de mans dels propis creadors, que passaren a formar part de la plantilla de l’empresa Aspirà a editar un catàleg cronològic dels manuscrits mozartians des del 1784 fins al 1791, edició…

Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València i fou arxiver de les delegacions d’hisenda de Tarragona i Sant Sebastià, i també bibliotecari de la Facultat de Medicina de la UV Director numerari del Centre de Cultura Valenciana, exercí com a secretari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles València, i dirigí la revista d’aquesta entitat Archivo de Arte Valenciano , on publicà alguns articles És autor dels opuscles Noticia biográfica del director de número Dr D Juan Luis Martín Mengod 1919, “El cervantismo en Valencia” addenda al llibre Vida de Cervantes , edició…

Vida i obra Probablement, estudià a Barcelona, on es doctorà en dret Es casà l’any 1670 amb Maria Perpinyà, filla d’un ciutadà gironí, amb qui tingué nou fills Residí a Girona, on participà en el govern municipal mentre exercia el seu ofici i escriví tractats jurídics A la seva mort deixà una extraordinària biblioteca jurídica d’uns 700 títols És autor d’una edició crítica del 1685 dels Statuta civitatis Eugubii , d’Antonio Canciolo, i de les Constitutiones Synodales Diocesis Gerundensis , publicada 1691 per encàrrec de Miquel Pontich, bisbe de Girona, una mena d’actualització dels costums de…

El 1825 entrà com a novici al monestir de jerònims d’El Escorial, d’on fou professor de grec i bibliotecari i, a més de diversos càrrecs eclesiàstics, fou també professor i rector del Seminari de Badajoz La seva tasca investigadora se centrà fonamentalment en el monestir d’El Escorial, sobre el qual escriví nombrosos treballs, molts dels quals romanen inèdits Publicà sobre aquest tema Historia y descripción del Escorial 1849, ed facs 1984 i Historia sobre el Real Monasterio de San Lorenzo, llamado comunmente del Escorial 1849 i 1854, ed facs 1986, en el qual descriu la història del monestir i…

Intendent mercantil, fou professor de l’Escola Professional de Comerç d’Alacant i membre corresponent de la Real Academia de la Historia, de l’Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l’Institut d’Estudis Alacantins El 1950 participà en els Jocs Florals d’Alacant amb el seu treball sobre el consolat d’Alacant Entre la seva obra sobre genealogia i heràldica destaquen La provincia de Alicante y sus antiguos partidos judiciales 1974, Toponimia alicantina en la nobiliaria española 1976 i l’edició del manuscrit del 1794 Nobiliario alicantino 1966, del mercedari Agustín Arques Jover…

Complementa tres empreses bibliogràfiques musicals anteriors d’abast internacional el Répertoire International des Sources Musicales RISM, 1952, el Répertoire International de Littérature Musicale RILM, 1966 i el Répertoire International d’Iconographie Musicale RIdIM, 1971 Inclou tant la premsa especialitzada com els articles sobre música apareguts en la premsa diària, fulletons de sales de concerts i material gràfic Rep el suport i l’orientació de la UNESCO, la Societat Musicològica Internacional i l’Associació Internacional de Centres de Documentació, Arxius i Biblioteques Musicals El RIPM…

Fou fundada per Torres y Seguí, Editores, que n’editaren el primer número el 30 de gener de 1888 Durant els vuit anys que durà la seva publicació, l’edició passà per successives empreses Viuda de Joan Trilla i Torres, Editores juliol del 1889, Isidre Torres i Manuel Soler octubre del 1891 i Víctor Berdós octubre del 1892 Deixà de publicar-se el 1896 La revista tenia un format de 32 x 22,5 cm i es componia de vuit pàgines a tres columnes amb illustracions en forma de gravats representant retrats de músics, monuments, art, costums, etc Anava acompanyada d’una partitura de música impresa Edità…

Conegut com Turuta , s’inicià en les competicions de la mà de FX Bultó Disputà curses en rallis, tot terreny i muntanya Guanyà la primera cursa de la postguerra disputada al Circuit de Montjuïc 1945 Quedà segon en el Campionat d’Espanya de motociclisme de 100 cc 1946 Fou tercer del Premi Pro-Hospitales i del I Gran Premi PMB 1948 Fou campió d’Espanya de velocitat en 125 cc 1949 i segon en el Campionat de Catalunya per a aficionats el mateix any El 1950 fou segon del XIII Ralli dels Alps en la modalitat de cotxes El 1952 participà en el Mundial de Motociclisme Formant equip amb JS Bultó,…

Fundat l’any 1928 amb el nom de Centre Excursionista de Berga, el 1939 adoptà la denominació actual Els seus orígens es remunten a la pràctica de l’excursionisme i de l’esquí que els membres del Centre Excursionista de Catalunya practicaven al Berguedà al principi del segle XX Fins la dècada de 1960 practicà l’esquí als Rasos de Peguera, un dels primers indrets de Catalunya on es practicà aquest esport L’any 1954 participà en la primera edició de la Jornada d’Esquí d’aquesta estació, on es realitzaren proves de fons i d’eslàlom gegant El 1963, aprofitant els Campionats de Catalunya, també…

Fundat a l’agost del 1948, tingué com a precedent la Penya d’Escacs Olot, creada uns mesos abans El 1958 s’inscriví en campionats catalans federats i deu anys després començà a oferir cursos d’escacs, amb professors com Antonio Medina, Olaf Ulvestad o João Cordovil A partir del 1976 fomentà els escacs entre els escolars Aquell any es proclamà campió de Catalunya i, el següent, campió d’Espanya de segona divisió Durant uns anys jugà en l’elit del Campionat d’Espanya, del qual resultà subcampió el 1980 Juga habitualment a primera divisió catalana Entre el 1965 i el 1976 organitzà el Torneig…