Resultats de la cerca
Es mostren 2328 resultats
contra-
Música
Del llatí contra, prefix que denota oposició o reciprocitat (contrapunt, contratenor), duplicació o reforç (contraexposició), segon lloc en categoria o grau (contrasubjecte, contracant, contramelodia), imitació (contrafactum) o tessitura una octava més greu (contraoctava, contrabaix, contrafagot).
Alguns dels exemples citats poden pertànyer a més d’una categoria
res
Dret
Mot llatí que significa ‘cosa’, usat en llenguatge jurídic en aforismes llatins i en expressions històriques que no tenen correspondència moderna dins la classificació jurídica de les coses, com res mancipi (mancipatio), res sacrae, etc.
missal
Cristianisme
Llibret per a ús dels fidels que conté els texts per a la celebració de la missa al llarg de l’any litúrgic, en llatí i en versió vernacla, antigament, o només en llengua vernacla.
Ha estat un instrument molt important en la història de la renovació litúrgica Als Països Catalans tingué molta difusió el Missal Romà del Foment de Pietat Modernament hom ha publicat el Missal de diumenges i festes 1976 i el Missal ferial 1986, a part d’un Llibre del poble de Déu 1975
Aldhelm
Literatura
Cristianisme
Escriptor anglosaxó, abat de Malmesbury i després bisbe de Sherborne, un dels introductors al seu país de l’ús del llatí ( Carmina ecclesiastica, De virginitate
, etc), de vocabulari artificiós, i molt celebrat a l’època.
Hom li atribueix, també, cants en la llengua popular, avui perduts
Codi de dret canònic
Dret canònic
Recull de lleis de l’Església catòlica de ritu llatí que, sota el nom de Codex Iuris Canonici
, fou redactat orgànicament per decret de Pius X el 1904 i promulgat per Benet XV el 1917.
Constava de cinc llibres normes generals, de les persones, de les coses, dels processos, i dels delictes i les penes Per la seva concepció i el seu enfocament, fou molt criticat pels elements reformadors del catolicisme, i després del concili II del Vaticà hom n'inicià la revisió, que entrà en vigor el 1983, durant el pontificat de Joan II El nou Codi consta de set llibres de les normes generals, del poble de Déu, de la missió d’ensenyar de l’Església, de la funció de santificar de l’Església, dels béns temporals, de les sancions i dels processos Ha estat traduït al…
La cultura literària altmedieval
Pergamí de l’acta de consagració de Santa Maria de Lillet, del 833, redactada per l’abat Calord de Sant Serni de Tavèrnoles ECSA - R Viladés En l’època altmedieval la cultura, entesa com a conjunt de coneixements humans, estava dominada per l’oralitat, és a dir, es concebia, s’expressava i es difonia, bàsicament, a través de la paraula viva La gran majoria de la societat, des deis nobles fins a l’anomenat vulguin pecus , el poble senzill, era analfabeta I encara que aquest analfabetisme tenia un origen i, per tant, una significació diferent segons que es tractés d’un estament o d’un altre, en…
varvassor | varvassora
Història
A l’alta edat mitjana i en la jerarquia feudal catalana, propietari de feu rebut d’un gran vassall, del qual esdevenia vassall (el mot, de fet, prové del llatí medieval vassus vassorum ‘vassall de vassalls’).
No és clara ni ben definida la seva funció Continua un tipus de magnat menor i, als Usatges, apareix immediatament en un rang inferior al de comanador i superior al de cavaller Aquesta denominació fou molt poc emprada i caigué, com la de comanador, en desuetud, i foren ambdues absorbides per la comuna i genèrica de noble tanmateix, per influència de la llegenda sobre els Nou Barons de la Fama, que atribueix un varvassor a cada comtat, reaparegué en certa manera, i han arribat fins als nostres dies, encara que sense sanció o reconeixement oficial, els títols de varvassor de Foixà convertit en…
Velia
Història
Nom llatí d’Elea, ciutat antiga de la Magna Grècia, a la costa tirrènica de la Lucània (actualment Castellammare della Bruca, Basilicata), vora la desembocadura de l’Alento i uns 30 km al S de Paestum
.
Fundada pels foceus d’Alàlia vers el 540 aC, adquirí una gran importància econòmica, comercial i cultural després de la destrucció de Síbaris Seu de la famosa escola filosòfica d' Elea , defensà victoriosament la grecitat contra els lucans Conserva restes de monuments grecs, hellenístics i romans
Arxiu Diocesà de Mallorca
Historiografia catalana
Dipòsit documental i òrgan administratiu del bisbat de Mallorca, des que fou creat el 1238 a partir del nomenament del bisbe Ramon Torrella, tot i que el seu fons conté pergamins anteriors a la conquesta de l’illa pel rei Jaume I el 1229.
El 1717 el bisbe Atanasio de Esterripa s’adonà del desconcert dels curials a l’hora de registrar els documents despatxats per la cúria eclesiàstica, dictà unes normes per a resoldre aquesta deficiència i reorganitzà l’arxiu L’any 1900, per iniciativa del bisbe Pere Joan Campins i Barceló, s’habilità com a arxiu històric i Mateu Rotger Capllonch en fou el primer director En el seu fons hi ha els registres següents el Registra Collationum 1348-1835, que comprèn 130 volums on s’enregistren les tonsures i els ordes menors i majors conferits els Concessos matrimonials 1420-1937, que consten de 267…
Johann Hermann Schein
Música
Compositor i poeta alemany.
Vida Quan el pare, pastor i mestre d’escola, morí 1593, la família es traslladà a Dresden, on Johann rebé les primeres lliçons de música El 1596 ingressà en la capella musical de l’elector de Saxònia en qualitat de soprano del cor Amplià els seus coneixements musicals amb el mestre de capella de la cort, Rogier Michael, que l’apropà a un ampli repertori de música profana i sacra, en llatí, alemany i italià Estudià durant un breu període a la Universitat de Leipzig i el 1603 fou admès a la Schulpforta, centre acadèmic especialitzat en música i humanitats El 1608 ingressà de nou en la…