Resultats de la cerca
Es mostren 9628 resultats
Tribonià
Història del dret
Jurisconsult bizantí.
Collaborador de Justinià, fou magister officiorum ministre de l’interior i quaestor sacri palatii ministre de justícia Fou el principal inspirador de l’obra legislativa de Justinià collaborà en la redacció d' El Codi 529 i en la seva segona edició Codex repetitae praelectionis , 534, dirigí la redacció del Digest 533 i de les Institucions 533 i, a desgrat d’haver estat destituït arran de la revolta de la Nika del 532 provocada en bona part pel seu afany de riqueses, continuà essent l’ànima de la legislació imperial en l’eliminació de les noves constitucions Novelles Malgrat…
Juan Ximénez Cerdán
Història del dret
Jurista.
Succeí el seu pare, Domingo Cerdán 1389, com a justícia d’Aragó El 1409 negà a Jaume II d’Urgell la possessió del càrrec de lloctinent general, allegant els contrafurs comesos per aquest durant l’interregne fou un dels seus adversaris més destacats El 1411, extralimitant-se en les seves funcions, convocà, juntament amb el governador d’Aragó, el parlament d’Alcanyís, on es reuniren els partidaris de Ferran de Trastàmara, i per delegació d’aquell, el 1412, ambdós personatges confeccionaren la llista dels compromissaris de Casp, llista que els altres regnes acceptaren per por de la guerra civil…
Ximena Díaz
Història
Senyora sobirana de València (1099-1102).
Filla de Diego Rodríguez, comte a Oviedo i senyor de Nava i Noroña, i de Ximena de Lleó, filla del rei Alfons V El seu cosí germà, el rei Alfons VI de Castella-Lleó, la casà el 1074 amb Rodrigo Díaz de Vivar, el Cid Quan el 1081 el rei desterrà el seu marit, passà a residir al monestir de San Pedro de Cardeña Castella la Vella amb els tres fills Diego, Cristina i Maria El 1087, quan el rei acusà el Cid, fou de nou empresonada, però el 1094 es reuní amb ell a Dénia, després d’una altra estada a Cardeña Mort el seu marit 1099, governà València, i, malgrat l’ajut del comte Ramon…
Jaume Sisterna i Montcada
Literatura catalana
Teatre
Poeta.
Cursà estudis de peritatge mercantil i d’art dramàtic Dedicat al teatre, treballà en els inicis de la companyia La Pipironda, a la dècada dels anys seixanta, i també a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona i al Teatre Experimental Català Malgrat que no començà a publicar fins passats els seixanta anys, fou un referent dels poetes underground dels anys vuitanta, entre d’altres, Jordi Pope i Enric Casasses, amb els quals formà part dels grups O Així i La Sopa Negra L’any 1986 guanyà el premi Hortavui pel poemari Mal de poesia , i el 1988, el Marià Manent amb Novembre del meu any de…
Joventuts Llibertàries de Catalunya
Història
Organització juvenil anarquista constituïda l’any 1934.
En 1932-33 els grups de joventuts llibertàries del Principat criticaren la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, a la qual no s’incorporaren fins al novembre del 1936, perquè dificultava l’ingrés dels joves dins la FAI Durant la guerra civil experimentaren un fort creixement entre 30 0000 i 34 000 afiliats al principi del 1937 El primer secretari general fou Fidel Miró, substituït per Alfred Martínez, mort durant els fets de maig del 1937 també hi tingueren un paper destacat Armand del Moral i Josep Peirats Malgrat haver constituït pel novembre del 1936 un comitè d’enllaç…
tractat de Cateau-Cambrésis
Pau signada a Cateau-Cambrésis (actual Cateau, Cambrésis) el dia 2 d’abril de 1559, entre França i Anglaterra, i el dia 3, entre França i la monarquia hispànica, que posava fi a les guerres entre França i els Habsburg.
Després de la derrota de Saint-Quentin i del fracàs del duc de Guisa a Itàlia, Enric II de França, davant l’esgotament econòmic i l’extensió del protestantisme al seu país, decidí de signar la pau amb Felip II que, malgrat el triomf militar, havia sofert la primera bancarrota 1557 i havia perdut l’aliança anglesa en morir la seva muller Maria Tudor 1558 En el tractat amb Anglaterra, França recuperava la ciutat de Calais En la pau amb Felip II, França recuperava les places del Somme i conservava els bisbats de Metz, Toul i Verdun, tornava Còrsega als genovesos, reconeixia les…
Michel Montignac

Michel Montignac
© Grup 62
Alimentació
Dietètica
Dietista francès.
Després d’estudiar ciències polítiques s’establi com a assessor de recursos humans Fill d’un pare obès i ell mateix afectat en la infantesa de sobrepès, a inicis dels anys vuitanta començà a interessar-se per la nutrició i els mètodes d’aprimament arran dels hàbits alimentaris que hagué d’adoptar com a cap de personal d’una multinacional farmacèutica Ell mateix ideà un mètode propi, més tard conegut amb el seu nom, consistent no en reduir les quantitats ingerides sinó a evitar determinats tipus d’aliments, exposat en els llibres Comment maigrir en faisant des repas d’affaires 1986 i Je mange…
Clemente Rodríguez Gómez
Cristianisme
Religiós andalús, autoanomenat papa del Palmar de Troya.
De professió comptable, el 1969 pretengué haver presenciat una aparició de la Mare de Déu al Palmar de Troya, al municipi d’Utrera, cosa que el portà a fundar una organització religiosa, els Carmelitas de la Santa Faz Ordenat de sacerdot 1974 i bisbe 1976, per un arquebisbe vietnamita en uns ritus aliens a la jerarquia eclesiàstica catòlica, restà cec arran d’un accident d’automòbil el 1976 A l’agost de 1978, unes hores després de la mort del papa Pau VI, es feu proclamar nou papa amb el nom de Gregori XVII Malgrat el rebuig de l’Església Catòlica i dels seus actes estrafolaris…
Ed Benedict
Cinematografia
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant d’animació nord-americà.
S'inicià professionalment el 1930 als estudis de Walt Disney, i el 1933 collaborà en curtmetratges d’animació dirigits per Walter Lantz Novament amb Walt Disney 1940, el 1952 passà a treballar als estudis de Tex Avery, el creador de Bugs Bunny La seva projecció, però, no arribà fins el 1959, quan signà pels productors William Hanna i Joseph Barbera, amb els quals al llarg dels anys seixanta va crear una sèrie de personatges per a la televisió que assoliren una enorme popularitat, molt especialment The Flinstones “Els Picapedra”, el primer episodi dels quals s’emeté el 1960, i l’os Yogi 1961…
Gottfried Böhm
Arquitectura
Arquitecte alemany.
Començà els estudis el 1942 a la Technische Hochschule de Munic, on es titulà el 1946 La seva formació continuà amb estudis d’escultura a l’Acadèmia de Belles Arts Fill de pare arquitecte, Dominikus Böhm Jettingen, 23 d’octubre de 1880 – Colònia, 6 d’agost de 1955, treballà en l’estudi patern entre el 1947 i el 1950 L’any 1951 viatjà a Nova York i collaborà en l’estudi de Cajetan Baumann Quan morí el seu pare el 1955, es feu càrrec de l’estudi a la ciutat de Colònia És autor d’una gran quantitat d’edificis, com ara esglésies, museus, teatres, centres culturals, oficines i habitatges La seva…