Resultats de la cerca
Es mostren 18353 resultats
el Paral·lel

Edificis del Paral·lel, caracteritzats per porxos als seus baixos
© Fototeca.cat
Història
Via de Barcelona estesa entre Hostafrancs i la mar, tangent en la seva part més propera a aquesta amb el nucli antic de la ciutat.
Definida ja al pla Cerdà 1855 com a límit sud-oest de la ciutat i l’Eixample previst, separa aquest conjunt del Poble-sec El nom de Parallel el va rebre de l’astrònom Comas i Solà, que va determinar que per aquest carrer passava exactament el parallel 41° 44’ de latitud N, hi ha sobreviscut —es recuperà oficialment el 1980— als imposats oficialment segons les èpoques d’avinguda del Marquès del Duero proposat el 1874 per VBalaguer i de Francesc Layret 1931-39 A la part baixa és flanquejat a una banda per la muralla medieval —porta de Santa Madrona—, i a l’altra per la central…
pubillatge
Folklore
Festa instaurada l’any 1960 per l’Obra del Ballet Popular que consisteix a atorgar anyalment a una localitat el títol de Ciutat Pubilla de la Sardana, com a reconeixement als seus mèrits vigents o a la seva projecció futura per al foment i la difusió de la sardana.
La primera ciutat pubilla fou Girona La festa adquirí ràpidament un fort impuls i hom creà al seu entorn una sèrie d’actes preceptius, ja iniciats a Girona, amb el missatge al món sardanista i la concessió de la medalla al mèrit sardanista El 1961, en la proclamació de Lleida, hom implantà també el nomenament de la Pubilla Universal de la Sardana a una jove vilatana —acompanyada de les seves dames d’honor— distinció que ostenta amb les arres del pubillatge, símbol que es bescanvien cada any les pubilles entrant i sortint El 1963, amb el nomenament de Manresa, els pubillatges…
col·legiata de Xàtiva
Església
Església principal de la ciutat de Xàtiva (Costera), dedicada a l’Assumpció de Maria, coneguda per la seu de Santa Maria, erigida en col·legiata el 1413 pel papa Benet XIII des de Peníscola.
La primitiva església sembla que era una adaptació de la mesquita musulmana A partir del 1413 tenia tres dignitats i dotze canonges el nombre de beneficiats augmentà al llarg dels segles L’edifici actual fou començat el 1596, per acord dels jurats pres el 1595 Hi intervingueren els mestres Albert Pina, carmelità, Jaume Peres, el degà Josep Ortí, Francesc Cuenca i alguns altres de menys destacats L’obra fou construïda molt lentament i amb llargues interrupcions El 1755 hom posà la primera pedra de l’oval i inicià la cúpula, que, enderrocada per un terratrèmol el 1852, fou refeta amb base…
Boǧazköy

Murs defensius de Boǧazköy, Turquia
© Corel / Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Nom turc del jaciment arqueològic que correspon a les ruïnes de Hatti, capital de l’imperi hitita, situada a ponent del gran meandre del riu Halis, a la plana d’Anatòlia (prop de la ciutat de Yozgab), coneguda com a jaciment per les seves muralles des del començament del s XIX.
Les excavacions foren començades el 1906 per Hugo Winckler, encarregat per la Societat Alemanya per a l’Orient Les excavacions, ultra les muralles, proporcionaren temples, palaus i l’evidència d’una gran ciutat, una massa de més de 10000 tauletes, en llur majoria inscrites en jeroglífics hitites desconeguts aleshores, i algunes en cuneïforme accadi, que es pogueren desxifrar i permeteren de donar el nom de la ciutat i la seva categoria de capital dels hitites Havia estat fundada cap al 1500 aC per Hatussil I
la Miranda
Barri
Barri d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), situat als vessants sud-occidentals de la serra de Collserola, entre la Ciutat Diagonal i el terme de Sant Just Desvern (dins el qual ha crescut posteriorment).
Té l’origen en una urbanització del tipus ciutat jardí promoguda el 1934 per iniciativa privada el 1950 tenia prop d’un centenar de torres S'ha anat deteriorant i s’ha convertit, en part, en barri residencial obrer hi ha algunes barraques, també L’autopista de Barcelona a Molins de Rei l’ha aïllat del centre urbà
Nadîe Murad

Nadîe Murad
Política
Activista iraquiana.
L’agost del 2014, militants de l’autoanomenat Estat Islàmic mataren 600 persones, la majoria homes, de la seva comunitat yazidita , a la qual qualificaven d’herètica per les seves creences, i sotmeteren a captivitat unes 6000 dones Sotmesa a esclavatge, tortures i violacions, el novembre del mateix any aconseguí fugir del captiveri i finalment arribar a Alemanya El desembre del 2015 s’adreçà en una carta al Consell de Seguretat de l’ONU per alertar sobre el tràfic de persones El setembre del 2016, en representació de Murad, la fiscal Amal Clooney impulsà davant les Nacions Unides una acció…
Gela
Ciutat
Ciutat de la província de Caltanissetta, a Sicília, Itàlia, a la costa sud de l’illa, damunt un turó i al centre de la rada del mateix nom.
Al nord s’estén una fèrtil plana els antics Campi Geloi , on en 1950-60 hom trobà dipòsits petrolífers És un mercat agrícola hom hi produeix cotó i suro Té refineries de petroli, amb oleoducte Gagliano-Caltanissetta i indústria petroquímica Fundada com a colònia ròdia i cretenca ~690 aC, fundà altres ciutats, com Agrigent Al segle V aC assolí l’esplendor màxima, però amb el trasllat d’una gran part de la població per Geló, tirà de Siracusa, la ciutat decaigué Ocupada el 405 aC pels cartaginesos i destruïda el 282 aC pels mamertins, fou reconstruïda per Frederic II el 1230 com a…
Orvieto
Façana principal de la catedral d' Orvieto
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la província de Terni, a l’Úmbria, Itàlia, situada dalt d’un turó que domina la vall del riu Paglia.
Centre agrícola, la seva principal producció és el vi La indústria és artesanal Hom suposa que correspon a l’antiga població etrusca de Volsínia Pertangué a gots i a bizantins Anomenada Urbs Vetus per Gregori I, durant l’alta edat mitjana fou la principal plaça forta de la Marca de Toscana Passà a poder del papat el 1157 i fou dominada per les lluites entre güelfs els Monaldeschi i gibellins els Filippeschi El 1354 fou presa pel cardenal Albornoz perdé gradualment les seves llibertats i passà a formar part dels Estats Pontificis fins el 1860 La ciutat conserva restes d’època…
bisbat de Sogorb

Mapa del bisbat de Sogorb - Castelló de la Plana
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació històrica de l’Església catòlica centrada en la ciutat de Sogorb, creada el 1577 després de més de tres segles de formar part integrant del bisbat d’Albarrasí-Sogorb.
Comprenia els antics arxiprestats de Sogorb, Xèrica, Montant, Alpont, Xelva i Ademús, i s’estenia sobretot per l’actual regió de Sogorb Per les bandes del segle i de l’E es trobava retallat per la diòcesi de Tortosa i per l’enclavament valencià de Vilafermosa i altres parròquies situades prop del Millars Comprenia un total de 77 parròquies, totes de parla castellana El seu origen i els seus problemes inicials es deuen a la creació artificiosa de la diòcesi d’ Albarrasí el 1172 pel metropolità de Toledo, quan pretengué de restaurar en aquesta ciutat l’antic bisbat d’Arcàvica Poc després,…
Vi vel gratis
Història
Privilegi que tenia la ciutat de Barcelona d’emparar-se ‘‘de grat o per força’’, en cas d’escassetat greu, del blat dels vaixells, àdhuc estrangers, que passessin per les seves aigües territorials.
Era aplicat també a carregament que amb animals era transportat vers Barcelona El 1328 els consellers n'explicaren l’origen i l’abast als paers de Tortosa el 1504 el sistema era ja molt perfeccionat, i era aplicat també per altres ciutats, com València i la ciutat de Mallorca Objecte, tanmateix, de discussió, el 1605 fou fet un memorial en la seva defensa Fou abolit amb el decret de Nova Planta