Resultats de la cerca
Es mostren 8239 resultats
Harvey J. Alter
Medicina
Metge nord-americà.
Graduat en arts 1956 i en medicina 1960 per la Universitat de Rochester Nova York, després de treballar del 1961 al 1964 com a assistent de recerca al National Institutes of Health NIH, completà la formació al Georgetown University Hospital, on fou director de recerca del departament d’hematologia 1966-69 El 1964, amb Baruch Blumberg descobrí l’antigen Austràlia de l’hepatitis B Des del 1969 és cap d’investigacions del departament de transfusions i, des del 1972, cap del departament de malalties infeccioses del Clinical Centre del NIH Els seus treballs contribuïren de manera decisiva a la…
Unió de Centre de Catalunya
Partit polític
Fundat al març de 1978 per la fusió del Centre Català, la Unió dels Demòcrata-Cristians de Catalunya-Club Jacques Maritain, el Partit del Poble Català, un ampli sector de la Lliga Liberal Catalana i la quasi totalitat del Partit Social Demòcrata de Catalunya (amb l’excepció de Jaume Casanovas).
Es definí com a interclassista i aglutinà corrents ideològics diversos Al juny de 1978 signà un acord electoral amb Unión de Centro Democrático i poc després s’afegí a l’entesa la Unió Democràtica/Centre Ampli L’acord es materialitzà en la coalició Centristes de Catalunya-UCD en les eleccions legislatives de 1979 UCC no participà en la fusió de les forces coalitzades en un mateix partit Tot i així, sí que ho va fer un nucli liderat per Alfons Porta senador per Lleida i Manuel Martí Díaz regidor de Girona Els líders d’UCC foren Carles Güell de Sentmenat president i Joaquim Molins secretari…
La Veu del Montserrat
Portada del primer número de La Veu de Montserrat
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari en català fundat per Jaume Collell a Vic el 2 de febrer de 1878; a la fi del 1900 passà a ésser mensual.
Fou, de fet, una creació personal de Collell, que hi publicà una gran quantitat d’articles, però hi collaboraren també destacades personalitats, especialment Jacint Verdaguer i Torras i Bages a partir del 1880 Fou un portaveu del catolicisme moderat català, i sostingué violentes polèmiques amb el Diari Català i amb el Centre Català de Valentí Almirall Des de les seves pàgines foren impulsades nombroses campanyes catalanes, sobretot la del millenari de Montserrat 1880 i la de la restauració de Ripoll 1886 El 1890 Collell deixà la publicació, després d’intentar de traslladar-la a Barcelona a…
Pacte de Varsòvia
Acord signat a la capital polonesa el 14 de maig de 1955 per l’URSS, Albània, Bulgària, Hongria, Polònia, la República Democràtica Alemanya, Txecoslovàquia i Romania.
Amb vista a la defensa mútua, hom establí un comandament unificat per a llurs exèrcits, encapçalat per un mariscal soviètic amb residència a Moscou i sota la supervisió d’un consell polític consultiu a més, hom decidí que periòdicament es reunirien els vuit ministres de defensa De fet, el Pacte constituí la resposta del bloc comunista a la formació de l’OTAN per part de les potències occidentals i al rearmament d’Alemanya Albània se’n separà el 1968, arran de la invasió de Txecoslovàquia duta a terme per les tropes d’aquest pacte però sota les ordres de Moscou, amb què es demostrà que el…
La Traca
Portada de La Traca (20-06-1931)
© Fototeca.cat
Setmanari
Setmanari satíric en català dialectal fundat a València el 1884 per Manuel Lluch i Soler.
Dedicat a combatre la política de la Restauració i el clericalisme, aconseguí una ràpida difusió el 1885 ja feia un tiratge de 20 000 exemplars i sofrí repetides persecucions judicials per injúries a la monarquia Interrompé la seva publicació en el número 113, quan Lluch i Soler era a la presó El títol, amb un gran prestigi en la memòria popular, fou aprofitat en diverses temptatives posteriors 1908, La Traca Nova , 1909 i 1911 El 1912 Vicent MCarceller en reprengué l’edició i n'accentuà el seu caràcter republicà i anticlerical, al qual afegí una bona dosi d’humorisme eròtic Pel maig del 1923…
Societat Filosòfica
Entitat inaugurada a Barcelona l’11 de juliol de 1815 i creada amb la finalitat explícita d’exercitar la metafísica, la física, l’oratòria i la poesia.
En foren fundadors Joaquim Llaró —que fou el seu màxim animador—, A Monmany, J Oliveró, BC Aribau i Puig i Vehil, tots ells molt joves aleshores Posteriorment hi entraren també J Martí i Cortada, R Muns i Seriñà, I Santpons i R López i Soler Una primerenca escissió 19 d’octubre, de la qual formava part Aribau, determinà la redacció d’uns segons estatuts, que donaren una major preponderància a les ciències exactes i físiques L’idioma exigit era el castellà, i hom mantingué, manuscrit, un periòdic interior Semanario Erudito , després Periódico Erudito , on aparegueren nombrosos…
Saló de Maig
Exposició anual de Belles Arts fundada a Barcelona el 1956.
Regida per la junta de govern de l’Associació d’Artistes Actuals 1953-65 fins a la desaparició d’aquesta associació, fou després regida per un patronat En foren presidents Emili Bosch i Roger 1957, Ramon Rogent 1958, Antoni Cumella 1959 i Santi Surós 1960-70 Se celebrà normalment al recinte de l’antic Hospital de la Santa Creu Hi hagué dotze edicions 1957-70, que pretenien, dins la tradició dels grans salons d’art, mostrar periòdicament l’obra dels artistes del moment, en absència a Barcelona aleshores de cap mostra d’aquest tipus El Saló, presidit per un ampli eclecticisme on l’…
tractat de Rastatt
Història
Tractat de pau signat a la ciutat homònima el 6 de març de 1714, com a complement del tractat d'Utrecht
.
Fou establert entre el príncep Eugeni de Savoia-Soissons, per part de l’emperador Carles VI , i el mariscal duc de Villars, plenipotenciari de Lluís XIV de França L’emperador —que no havia volgut intervenir en el tractat d’Utrecht— rebia definitivament les possessions europees detingudes fins aleshores per Felip V de Castella Flandes, Sardenya que a Utrecht havia estat atribuïda a Maximilià II Manuel de Baviera, Nàpols, Milà i els presidis de Toscana França conservaria Alsàcia amb Estrasburg i les places que Carles VI li havia arrabassat a la dreta del Rin, i hom restituïa les…
Partido Comunista Português
Història
Partit creat a Portugal, el 1921, a partir d’un grup d’anarcosindicalistes.
El 1923 celebrà el seu I Congrés Passà per una gran crisi amb el cop militar feixista del 1926 A la clandestinitat, el seu secretari general, Bento Gonçalves, reorganitzà el partit, i fins el 1974 encapçalà les lluites obreres i camperoles i sofrí grans pèrdues Gonçalves morí a la presó, i li succeí Álvaro Cunhal Després del moviment militar antifeixista del 25 d’abril de 1974, el PCP tornà a la legalitat i participà en els governs provisionals fins al cop del 25 de novembre de 1975 El VIII Congrés del PCP novembre del 1976 es concentrà en la defensa de la reforma agrària i les…
Osiris
Representació d’Osiris (esquerra), déu del més enllà, representat amb els seus atributs: tiara, bàcul i espantamosques
© Corel Professional Photos
En la religió egípcia, Déu del més enllà.
Adorat originàriament a Busiris al Delta, el seu culte s’estengué des d’època antiga a tot Egipte assimilat en diferents viles al déu local a Sokaris, a Memfis i, sobretot, a Khentimentiu, déu dels morts, a Abidos Era representat com un home embolicat en un sudari, amb la cara i les mans de color verd, color de resurrecció, coronat amb una alta tiara i sostenint el bàcul de comandament i l’espantamosques La llegenda osiríaca en féu el principal déu del panteó egipci Segons ella, Osiris era fill de Geb déu-terra i de Nut deessa-cel i regia el món Envejant la seva posició, el seu germà Seth…