Resultats de la cerca
Es mostren 5895 resultats
ancià
Cristianisme
Nom d’una dignitat o funció de govern, principalment col·legial.
Es trobava ja en el paganisme hellènic i fou adoptat en l’Antic Testament per a designar els personatges importants de la comunitat israelita, i especialment els membres del Sanedrí Dins el cristianisme, a la primitiva església, hom l’aplicà a les autoritats locals, bé que el mot no tenia el sentit jeràrquic que és atribuït actualment a la paraula prevere presbýteros , en grec, significa ancià Era emprat generalment en plural i designava un grup collegial Entre els calvinistes designa els membres del consell presbiteral, que s’encarreguen, ensems amb el pastor, de l’…
Gremi d’Editors de Catalunya
Editorial
Associació professional que agrupa les empreses editorials i professionals de l’edició de Catalunya en totes les seves branques.
Fou fundat l’any 1977, i els seus objectius són la representació i la defensa dels interessos dels editors amb seu a Catalunya Proporciona als seus associats assistència tècnica i jurídica i publicitat Té representació en òrgans i organitzacions d’àmbit local cambres de comerç, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, Consell Català del Llibre, etc, estatal Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, Comitè Organitzador del Liber i internacionals Federació d’Editors Europeus, Unió Internacional d’Editors Des del 1985 atorga anualment els premis Atlàntida en diverses categories al…
Llei de Reforma Universitària
Llei 11/1983, de 25 d’agost.
Estableix el dret a l’educació superior, i consagra alhora l’autonomia universitària, la responsabilitat de la universitat davant la societat com a servei públic d’educació superior pel que fa als interessos generals de l’Estat i de les seves comunitats autònomes Amb la llei es regula la creació, el règim jurídic i l’estructura de les universitats, els òrgans de govern, la creació del Consell d’Universitats com a màxim òrgan de coordinació universitària, els estudis, el professorat, el personal d’administració i serveis, i el règim econòmic i financer de les universitats privades
Assemblea de les Regions d’Europa
Organisme constituït el 1985 a iniciativa de nou organitzacions interregionals d’Europa que en coordina les regions amb l’objectiu de reforçar-ne la representació al costat de les institucions de la Unió Europea.
Ha tingut un paper destacat en la creació del Comitè de les Regions de la Unió Europea Entre les seves tasques destaquen els treballs del Consell Consultiu de les Collectivitats Regionals, el qual té com a objectiu associar les collectivitats regionals i locals amb vista a impulsar la política regional de la UE i pronunciar-se sobre temes que afectin les regions Així mateix, ha adaptat els seus estatuts per acollir nombroses regions de l’Est, amb les quals té relacions permanents Del 1985 al 1996 J Pujol n'ocupà la presidència posteriorment el càrrec passà al flamenc Luc Van den…
SACLANT Undersea Research Centre
Centre de recerca i desenvolupament submarí de l’OTAN.
Durant la dècada del 1950 el consell de l’OTAN decidí crear una institució de recerca i desenvolupament en el camp de la guerra antisubmarina per fer front a una possible amenaça dels submarins soviètics El 1958, el Comandament Aliat Suprem de l’Atlàntic n'aprovà la creació, que s’emplaçà a La Spezia, Itàlia, amb el nom de SACLANT Anti-submarine Warfare Research Centre El 1988 el primer vaixell oceanogràfic pertanyent a l’OTAN fou lliurat al centre, alhora que el nom d’aquest canvià a SACLANT Undersea Research Centre El 2004 adoptà el nom de NATO Undersea Research Centre NURC
Minyons de Muntanya
Primera institució escolta catalana sorgida, juntament amb els Guies Excursionistes, el 1927 gràcies a la iniciativa de Josep M. Batista i Roca, que considerà el mètode escolta com el més apte per a la formació del caràcter.
La idea arrelà especialment en l’ambient excursionista, d’on sortiren els primers grups El 1928 tingué lloc el primer campament general a partir del 1933 unificaren els plans de treball amb els Guies Excursionistes L’experiència fou ampliada amb la fundació d’una secció de Minyons al Centre Moral i Instructiu de Gràcia per A Batlle, que, juntament amb Batista i Roca, formà part del Consell General de la Germanor, constituït el 1930 Durant la República, la guerra civil i la postguerra, els Minyons de Muntanya seguiren les vicissituds de l' escoltisme Es dissolgué l’any 1974
Pere Calafell i Gibert
Pediatria
Pediatre.
Es llicencià a Barcelona 1930 i fou professor adjunt de pediatria a la Universitat Autònoma de Barcelona 1934-38 Fou un dels màxims impulsors de la pediatria social a Catalunya, amb una participació decisiva en obres com Ajut Infantil de Reraguarda, dispensaris suburbials, guarderies, escola d’assistents socials, etc, i exercí un mestratge d’una gran transcendència científica i cívica Membre de la Societat Catalana de Biologia i del consell editorial de Monografies Mèdiques, presidí la Societat Catalana de Pediatria 1955-60 i fou president d’honor del primer Congrés de Pediatres…
Antoni Ferratges de Mesa i Ballester
Història
Història del dret
Polític i advocat.
Primer marquès de Mont-roig 21 de febrer de 1887 Fou diputat per Vic 1869-71, i el 1871, governador civil de Girona i, més tard, de Castelló de la Plana Fou diputat a corts per Granollers 1871-72, 1881-83, 1883-84, 1884-86, 1886-87, 1891-93, 1893-95 i 1898 i per Cuba 1881-84, i senador vitalici des del 1898 L’any 1872 fou nomenat secretari de la presidència del Consell de Ministres i el 1883 Director General del Deute Primerament formà part del partit progresista, posteriorment del liberal de Sagasta i, finalment, del conservador de Maura
Bernardino Fernández de Velasco
Història
Polític.
Catorzè duc de Frías Lluità contra Napoleó A les juntes de Daroca i Segòvia aconsellà a Ferran VII d’Espanya que jurés la constitució de Cadis Durant el Trienni Liberal fou ambaixador a Londres i membre del consell d’estat que dugué el rei a Andalusia vençuts els liberals, s’exilià a França 1823-28 El 1834 fou ambaixador de París, on assolí el reconeixement del govern d’Isabel II El 1838 fou president del govern i ministre d’estat Deixà obres literàries, com la llegenda Don Juan de Lanuza 1837 i l’oda La muerte de Felipe II 1842
Josep de Bellafila
Història
Cavaller.
Conseller segon de Barcelona, fou enviat com a ambaixador a Valladolid 1602 a fi d’obtenir per a Barcelona el reconeixement del dret exclusiu de batre moneda al Principat Posteriorment 1622 tingué una destacada intervenció en l’oposició al nomenament del bisbe de Barcelona, Joan Sentís, com a lloctinent del rei, temorós de la tendència del bisbe a seguir la política reial L’any 1635 fou enviat pels consellers de Barcelona i la Generalitat com a ambaixador a Madrid, d’on fou expulsat, per protestar de l’arrest de quatre membres del Consell de Cent i dels allotjaments de les tropes…