Resultats de la cerca
Es mostren 5018 resultats
Peter Schat
Música
Compositor neerlandès.
Format en 1952-58 al Conservatori d’Utrecht, amb Jaap Callenbach piano i Kees van Baaren composició El 1954 estrenà la seva primera obra, Passacaglia , a la catedral d’Utrecht El 1959 es traslladà a Londres, on fou deixeble de Mátyás Seiber, i l’any següent a Basilea per estudiar amb Pierre Boulez, el qual li supervisà la primera obra serial, Entelechie I 1961 De nou al seu país 1962, el 1966 estrenà Labyrinth , obra multimèdia que comprenia música, dansa, mim, pintura, film i drama El 1967 impulsà un grup de música experimental juntament amb L Andriessen, M Mengelberg, J van Vlijmen i R de…
,
Antoni Trias i Pujol

Antoni Trias i Pujol
Metge cirurgià.
Germà de Joaquim Trias i Pujol Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1914 i es doctorà el 1917, amb premi extraordinari Treballà a l’Hospital Clínic, fou professor auxiliar 1919 a la facultat de Barcelona, i l’any 1920 guanyà les oposicions a catedràtic de patologia quirúrgica de Salamanca El 1927 es traslladà a Barcelona com a catedràtic de la mateixa assignatura Organitzà el servei de l’Hospital Clínic amb criteris moderns i prestà una gran atenció a l’anestèsia amb Josep Miquel, la cirurgia toràcica amb Sayé i Caralps, la neurocirurgia amb A…
Torre de Ferragut (Estaràs)
Art romànic
Situació Restes d’una torre de planta circular, la part més ben conservada d’aquesta antiga fortalesa ECSA-J Bolòs Fortificació situada a l’extrem del Pla de Claret, damunt d’una vall lateral del Sió, davant dels pobles de Gàver i d’Estaràs Sota seu hi ha les restes abandonades del poble, que fou habitat fins a una època moderna Mapa 34-14 361 Situació 31TCG653163 Si seguim la carretera que va d’Estaràs a Gàver, a mig camí d’aquestes dues poblacions, on hi ha una gran bassa d’un molí, surt una pista a mà dreta que travessa el Sió i, després de deixar un camí carreter a mà…
Pont de l’Aglí (Espirà de l’Aglí)
Art romànic
Situació Aquest pont és situat a l’extrem de ponent del terme d’Espirà, sobre l’Aglí Mapa IGN- 2548 Situació Lat 42° 27’ 30,6” N - Long 2° 48’ 0” E L’única arcada que es conserva d’aquest pont, amb el basament aparellat de marbre seguint una disposició semblant al de la canònica de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí ECSA - J Bolòs Cal seguir la carretera que va d’Espirà a les Cases de Pena Immediatament després d’una estació de benzina i d’un restaurant surt a mà dreta un camí asfaltat que porta fins a unes cases passada la darrera, a mà esquerra hi ha un rengle de xiprers parallel al camí del…
Allotjament i assistència sanitària en la vellesa
Dues qüestions d’importància fonamental pel que fa a la qualitat de vida de la gent gran corresponen, d’una banda, al seu allotjament, a les condicions d’habitabilitat i companyia de què disposen aquestes persones, i, d’altra banda, a l’atenció sanitària que rebin, tant en relació al tractament dels trastorns que pateixin com als requeriments derivats de les seves progressives limitacions naturals i a les mesures preventives que convingui adoptar Una de les preocupacions més importants pel que fa a la vellesa és decidir quin és l’allotjament més adequat, avaluant com es podran cobrir millor…
Joan Garcia i Oliver
Història
Política
Economia
Dirigent anarcosindicalista.
Cambrer, anà a Barcelona, on s’uní amb Durruti i Ascaso i formà el grup Los Solidarios 1922 Sota la Dictadura, fou empresonat a Burgos 1924 i a Pamplona 1926, i no tingué intervenció directa en la fundació de la FAI Després d’oposar-se a les federacions nacionals d’indústria, en el congrés de la CNT del juny del 1931 on representà el Sindicat d’Art Fabril de Barcelona, es destacà com a partidari de l’immediat putschisme revolucionari contra la República i fou qualificat d’anarcobolxevic Implicat en l’aixecament de l’Alt Llobregat gener del 1932, fou empresonat, i des de la presó acusà…
música de Cervera
Música
Música desenvolupada a Cervera (Segarra).
La ciutat té l’origen en una fortificació, probablement islàmica, documentada per primera vegada el 1026 Fonts històriques semblen apuntar que hi nasqué el trobador Guillem de Cervera a 1259 - d 1285, anomenat també Cerverí de Girona, actiu a les corts del vescomte Ramon Folc de Cardona i dels reis Jaume I i Pere II Fou un dels darrers trobadors, i la seva obra és plena de referències a fets històrics de l’època Molt imitat per poetes catalans posteriors, la producció que se’n conserva és la més extensa de tota la literatura trobadoresca Cervera visqué una etapa de creixement…
Estudios de Historia Moderna
Historiografia catalana
Publicació apareguda a Barcelona entre els anys 1951 i 1959 a càrrec de l’Institut Jerónimo Zurita del CSIC i del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona.
La publicació fou anual durant els cinc primers exemplars, però el darrer volum englobà els tres últims anys 1956-59 Nasqué amb el propòsit ben clar d’omplir el buit existent en l’àmbit de les publicacions especialitzades en la recerca historiogràfica de l’època moderna, i divulgà la recerca especialitzada en la història moderna d’àmbit hispànic, amb predomini de la història de Catalunya i amb uns quants articles referits al s XIX La llengua d’expressió predominant fou el castellà, però també s’hi publicà en francès i italià El director fou Jaume Vicens i Vives fins a la seva mort 1960 El…
Crònica incompleta de Ferran d’Antequera
Historiografia catalana
Crònica en castellà d’autor anònim datada al s. XV.
Desenvolupament enciclopèdic L’únic manuscrit conservat, del començament del s XVI, fou descobert al monestir de Cogullada Saragossa per F Oliván Baile, que el considerà un esborrany d’autor És una adaptació dels capítols sobre Ferran I de la Crónica de Juan II de Castilla d’Alvar García de Santa María Burgos 1380 – 1460, propera a la refosa anònima d’aquesta obra que utilitzà Lorenzo Galíndez de Carvajal en la seva edició de la Crónica de Juan II 1517 El text és incomplet, comença al capítol VIII i s’interromp al XLIII S’hi relaten fets del regnat de Ferran I corresponents als…
Charles Aznavour

Charles Aznavour
© Salon du Livre. Paris
Música
Teatre
Nom artístic del cantant, compositor i actor francès, d’origen armeni, Shahnour Varenagh Aznavurian.
Fill d’un matrimoni armeni emigrat a França, el 1941 començà la carrera de compositor i intèrpret en locals nocturns i cabarets formant duo amb Pierre Roche, amb el qual obtingué renom internacional Després de la Segona Guerra Mundial començà a compondre també per a altres cantants, entre les quals hi ha Edith PIaf i Juliette Gréco Les primeres actuacions en solitari li valgueren un renovat reconeixement com un dels màxims representants de la cançó francesa Es donà a conèixer amb melodies suaus i lletres que parlaven de l’amor i les relacions de parella, i també de l’homosexualitat, de les…
,