Resultats de la cerca
Es mostren 2850 resultats
Luiz Cosme
Música
Compositor brasiler.
Fou deixeble d’harmonia d’A Garritano al Conservatori de Porto Alegre El 1927 ingressà al Conservatori de Cincinnati, on estudià violí amb R Perutz i composició amb W Bakaleinikoff En les seves primeres obres, bàsicament cançons, petites peces per a piano i composicions per a conjunt de cambra, es fa palesa la presència de molts elements provinents del folklore brasiler Entre les obres d’aquest període destaca el quartet de corda Sambalelê Durant la dècada dels quaranta, entrà en contacte amb la Segona Escola de Viena i la seva obra realitzà un gir important Tot i que assimilà els mètodes…
Alberto Nepomuceno
Música
Compositor i director brasiler.
Fou un dels precursors del nacionalisme musical al Brasil Després de rebre les primeres lliçons de música del seu pare, continuà la seva formació musical a Recife El 1888 viatjà a Europa, on estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma, al Conservatori Stern de Berlín i al Conservatori de París, centre aquest darrer on estudià orgue amb A Guilmant Quan tornà al Brasil 1895, començà a impartir classes a l’Institut Nacional de Música, del qual arribà a ser director 1902 A partir del 1896 dirigí també la Societat de Concerts Populars La situació de la música brasilera en aquells anys era molt…
Leopoldo Miguez
Música
Compositor i violinista brasiler.
Estudià música a Porto, amb N Ribas, i tornà al Brasil el 1871 El 1882 marxà cap a París per ampliar estudis amb A Thomas Fou vencedor del concurs que l’Estat convocà el 1889 per a establir l’himne brasiler el text era de Medeiros i Alburquerque Tot i això, el nou himne no fou adoptat oficialment, i es continuà emprant el que havia compost Silva el 1831 Els esforços de Miguez al capdavant de l’Institut Nacional de Música el convertiren en un dels millors centres brasilers Compongué diferents himnes patriòtics, l’òpera Saldunes i poemes simfònics, com Parisina , Oda a Victor Hugo , i Prometeu…
Licinio Refice
Música
Compositor i director d’orquestra italià.
Estudià al Conservatorio di Santa Cecilia amb S Falchi composició i R Renzi orgue Es diplomà el 1910, any en què també fou ordenat de sacerdot Del 1912 al 1950 impartí classes d’harmonia i cant gregorià a la Scuola Pontificia di Musica Sacra de Roma i del 1911 al 1947 fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria Maggiore Considerat sovint l’hereu de L Perosi, a més de la nombrosa producció sacra cal destacar-ne les dues òperes de temàtica religiosa Cecilia 1923 i Margherita da Cortona 1938
Magda Tagliaferro
Música
Pianista i professora brasilera.
De pares francesos, quan tenia tretze anys la seva família retornà al país d’origen Al Brasil ja havia començat la seva formació musical, que prosseguí al Conservatori de París com a alumna d’AF Marmontel G Fauré, aleshores director del centre, quedà tan impressionat amb la seva manera de tocar que li demanà d’acompanyar-lo en les gires per tal d’interpretar les seves obres Tagliaferro, que també fou deixebla d’A Cortot, portà a França una vida brillant, i fou amiga i collaboradora dels millors compositors i intèrprets Abans de la Segona Guerra Mundial fou professora del Conservatori de París…
Fernando Sabino
Literatura
Novel·lista brasiler.
Cronista de la vida urbana, les contradiccions de la qual analitzà amb subtil humor, la seva obra més notable és Encontro marcado 1956, de contingut en part autobiogràfic, que mostra el drama d’un intellectual a la recerca d’un sentit per a la seva existència Altres obres seves són O homem nu 1960, A mulher do Vizinho 1962, A companheira de viagem 1965, A inglesa deslumbrada 1967, O grande mendecapto 1979, etc També és autor de l’autobriografia literària O tabuleiro das damas 1988 i la recreació literària Amor de Capitu 1998 Dirigí una desena de curtmetratges
João Guimarães Rosa
Literatura
Escriptor brasiler.
Metge i diplomàtic La seva obra és remarcable pel poder evocatiu dels personatges, les descripcions paisatgístiques i sobretot perquè incorpora el llenguatge popular del sertão Sagarana 1946, Corpo de baile 1956, Grande Sertão Veredas 1956, etc
Glauber Rocha
Cinematografia
Director cinematogràfic brasiler.
Adscrit al moviment del Cinema Novo , per al qual redactà el manifest teòric A estética da fame El seu inconformisme el portà a produir un cinema original, basat en l’estètica de la violència i que reflecteix la problemàtica del seu país L’any 1969 fou premiat en el festival de Canes per Antonio das Mortes 1968 D’altres films seus són Barravento 1962, Terra em transe 1966, Cabezas cortadas 1970, Historia do Brasil 1973 i A idade da terra 1980
Manuel Antonio Álvares de Azevedo
Literatura
Poeta romàntic brasiler, format per la lectura de Leopardi, Espronceda, lord Byron, etc.
Influït, entre d’altres, per Leopardi, Espronceda i Lord Byron, d’aquest darrer imità sovint el sarcasme i l’escepticisme, alhora que aplicava una tendresa ingènua als poemes amorosos Malgrat haver mort prematurament, influí de manera considerable sobre el Romanticisme brasiler La seva obra lírica és aplegada a Lira dos vinte anos 1853 Escriví narracions a la manera de Hoffmann Noite na Taverna 1873, i un drama Macário
José de Alencar
Literatura
Novel·lista brasiler romàntic.
Primer gran prosista del seu país, compongué, a imitació de Chateaubriand, novelles sentimentals, per la qual cosa alguns crítics el consideren l’iniciador del corrent indigenista, bé que en realitat es limità a poetitzar el “bon salvatge” a la manera del primer Romanticisme europeu Les seves obres més populars són O guarani 1857, Iracema 1865 i Ubirajara 1875
