Resultats de la cerca
Es mostren 13610 resultats
Rafael Guastavino i Moreno

Rafel Guastavino i Moreno
© Teatre la Massa
Construcció i obres públiques
Constructor de voltes de rajola prima d’estil català.
Mestre d’obres no titulat 1863, fou deixeble d’Elies Rogent i Joan Torras i Guardiola a l’escola d’arquitectura de la Politècnica de Barcelona 1870-71 Fou l’autor, a Catalunya, de molts edificis residencials, com la seva casa cantonada Aragó-Llúria, 1866, la de l’actual botiga de Gales 1868, la Fàbrica Batlló 1868-1869, pels germans Batlló, nucli de la Universitat Industrial, i altres edificis industrials S'especialitzà en la construcció de voltes de rajola prima i adquirí renom pels seus refinaments en la construcció de voltes de maó de pla, sovint d’una gran amplitud —en té el millor…
Francesc Civil i Castellví
Música
Compositor, organista i musicòleg català, germà de Josep Civil.
Vida El seu pare l’inicià en la música, i entre el 1903 i el 1907 s’estigué a Montserrat, on fou escolà i alumne del pare Guzmán Després de l’etapa montserratina estudià a França Étampes 1908-10, Pithiviers 1910-13 i la Schola Cantorum de París 1913-17 En aquesta institució parisenca estudià piano amb Ferdinand Motte-Lacroix i composició amb Vincent d’Indy Del 1917 al 1924 sojornà a Figueres, on contactà amb Antoni Juncà, que el formà en música sardanística També es relacionà amb els germans Lluís i Ricard Pitxot i el pianista Enric Costa El 1924 s’establí a Girona, on visqué -tret de l’exili…
Josep Maria Boix i Rissech
Música
Instrumentista de tible, compositor i director de cobla català.
Fundador de la Cobla Girona el 1925, a partir del 1933 en fou director Entre les grans contribucions que aportà a la formació destaca la introducció d’un fiscorn baix de quatre pistons que ajudà a resoldre alguns problemes d’afinació i tonalitat arquetípics de les cobles Compongué més de 400 obres, i alguns dels seus títols figuren entre els més interpretats i coneguts pels sardanistes
el Moianès

Comarca
Comarca de Catalunya, situada a l’altiplà central català.
La geografia física Cap de comarca, Moià Damunt les margues de l’Eocè i, amb més dificultat, damunt els gresos i les calcàries del mateix Eocè i de l’Oligocè, la riera de Calders i alguns cursos secundaris han excavat una conca d’erosió inclinada suaument de 900 a 600 m cap al Llobregat WSW, que a llevant comprèn un relleu de costa que cau damunt la plana de Vic amb un front que voreja els 1000 m alt, amb relleus culminants al puig Rodó 1057 m, la Montjoia 994 m, el Puigdegollats 1004 m, el puig de l’Oller 1061 m i altres entre Collsuspina i l’Estany NE Els relleus migjornencs que separen…
el Lluçanès

Vista del Lluçanès
© C.I.C -Moià
Comarca de Catalunya, situada a l’altiplà central català.
La geografia Cap de comarca, Prats de Lluçanès És una plataforma terciària estructural inclinada de NNE 900-1000 m alt a SSW 450-550 L’elevació dels materials eocènics de l’extrem septentrional és deguda a l’enllaç amb els primers plecs subpirinencs que clouen el Ripollès per migjorn Però ràpidament apareix recobert per l’Oligocè tot l’interfluvi del Lluçanès i el Moianès, entre la vall del Llobregat i les del Ter i el Congost El límit de llevant entre el Lluçanès i aquestes darreres, que constitueixen la plana de Vic, és precisament el contacte entre aquest Eligocè i l’Eocè descobert de la…
Joan Muns
Història
Política
Principal líder i organitzador del primer moviment obrer català.
Fou un dels organitzadors de l’Associació de Teixidors de Barcelona 1840, i impulsà i presidí una primera junta, amb representants de diferents oficis 1841 També presidí la Societat Protectora dels Teixidors del Cotó del Principat 1841-42 Intervingué en l’alçament contra Espartero del novembre del 1842 i després en la revolta de la Jamància setembre-novembre del 1843, i hagué de fugir a França
Lluc
Publicacions periòdiques
Revista en català publicada pels missioners dels Sagrats Cors, apareguda a Palma (Mallorca) —com a continuació i superació de la revista bilingüe Lluch— a partir del gener del 1968, sota la direcció de Cristòfor Veny (fins el 1970) i del periodista Gabriel Fuster i Mayans.
Fins el març del 1972 la redacció de Lluc fou pràcticament en mans de Miquel Gayà i Sitjar De l’abril del 1972 al desembre del 1973 se'n feu càrrec Damià Ferrà-Ponç, que intentà una renovació en una línia més aviat intellectual i minoritària Des del 1974 al 1987 se'n feu càrrec l’Obra Cultural Balear, representada sobretot per Pere Llabrés, que optà per una orientació de tipus més general i adreçada a un gran públic Malgrat les seves crisis constants i les seves vacillacions, durant aquest període ha estat pràcticament l’única revista en català de les Illes Posteriorment, la…
Campionat d’Europa de Basquetbol

Nino Buscató (a l’esquerra) entregant la mascota del Campionat d’Europa de Basquetbol del 1973
Fundació del Basquet Català / Puyaltó
Basquetbol
Competició de basquetbol d’àmbit europeu celebrada cada dos anys.
Coneguda popularment com Eurobàsket i organitzada per la Federació Internacional de Bàsquet FIBA, la primera edició se celebrà a Ginebra l’any 1935 Catalunya acollí dues fases finals del campionat 1973, 1997 La divuitena edició, disputada l’any 1973, tingué com a úniques seus el Palau d’Esports de Barcelona i el pavelló d’Ausiàs Marc de Badalona Iugoslàvia guanyà el seu primer títol europeu en derrotar Espanya en la final L’equip espanyol era format per jugadors com Nino Buscató, Enric Margall o Wayne Brabender La trentena edició, disputada l’any 1997, tingué lloc al Pavelló Municipal Girona-…
Club Bàsquet Calella

Equip del Club Bàsquet Calella que aconseguí l’ascens a segona divisió estatal la temporada 1977-78
Arxiu Fundació Bàsquet català
Basquetbol
Club de basquetbol de Calella.
Fundat el 1968, fou continuador de diversos clubs constituïts prèviament El primer equip de la població fou el JACE Calella, que debutà en les competicions federatives l’any 1941 Fou campió de tercera catalana 1942 i el 1944 aconseguí l’ascens a primera El 1948 guanyà la Copa Hernán Després de l’aparició de la Lliga estatal l’any 1957 i d’una reestructuració de les categories territorials baixà de categoria fins a desaparèixer l’any 1965 Poc després es creà el Club San Fernando de Calella i la temporada 1968-69 es fundà l’actual CB Calella En la seva primera…
Grupo Deportivo Sémolas Espona

Plantilla del Grupo Deportivo Sémolas Espona que la temporada 1960-61 jugà a la primera divisió estatal
Fundació del Bàsquet Català
Basquetbol
Club de basquetbol de Terrassa.
Tot i que fou creat la temporada 1960-61, agafant el nom de l’empresa que el patrocinava, el club com a tal fou creat en la primera postguerra en el si del Frente de Juventudes local Organitzava totes les competicions escolars i locals La temporada 1943-44 inscriví un equip sènior a les competicions federatives Posteriorment participà com a Frente de Juventudes i després com a CB Juventudes San Fernando La temporada 1959-60 aconseguí l’ascens a l’aleshores denominada primera divisió estatal, immediatament inferior a la semiprofessional Lliga estatal, i la següent fou quan es…