Resultats de la cerca
Es mostren 10974 resultats
Sonora

Mur de separació entre Mèxic i els Estats Units, a la ciutat de Nogales (Sonora)
Jonathan McIntosh (CC BY-NC-ND 2.0)
Divisió administrativa
Estat del NW de Mèxic, a la costa oriental del golf de Califòrnia.
La capital és Hermosillo És limitat al N pels EUA, a l’E pels estats de Chihuahua i Sinaloa, al S per aquest últim i a l’W pel golf de Califòrnia S'hi distingeixen tres regions fisiogràfiques ben diferenciades la Sierra Madre Occidental, profundament travessada pel curs alt del riu Yaqui, la plana costanera nord-occidental, recorreguda pel riu Yaqui, i el gran desert de Sonora, que forma part del desert americà A part el Yaqui, els rius més importants són el Sonora, el Matape, el Mayo i el Colorado El clima és càlid a la costa i fred a la muntanya, amb una escassa pluviositat 350…
Solterra

Restes del castell de Solterra
Anna Tubert Tulsà (Generalitat de Catalunya)
Castell
Antic castell, situat al cim del puig de Solterra(1.202 m), del municipi de Sant Hilari Sacalm (Selva), a l’extrem nord-est del terme, al límit amb el d’Osor.
La seva jurisdicció s’estenia inicialment sobre aquests dos termes Consta des de l’any 994 i ben aviat 988 el terme d’Osor ja formà un domini a part El 1023 pertanyia a la comtessa Ermessenda, que l’infeudà al senescal Amat Elderic d’Orís 1058 d’aquesta família passà al domini dels bisbes de Vic 1088, que l’infeudaren als Queralt El 1240 era propietat de Pere Ramon de Vilademany passà a la família Gurb a la fi del segle XIII A partir del segle XIV fou abandonat el castell i reemplaçat pel casal de la Rovira, del Pla de les Arenes, bé que el nom de terme de Solterra es féu servir…
Sant Nicolau de Camprodon
Monestir
Monestir de monges o canongesses de Sant Agustí.
Es trobava al puig del castell de Sant Nicolau, de Camprodon Ripollès L’església de Sant Nicolau fou el primer centre religiós de la Vila de Baix i a la vegada un hospici o hospital, conegut des del 1283 A mitjan segle XIV les serventes de l’església eren organitzades en una comunitat de cinc monges regides per una priora El terratrèmol del 1427 destruí el monestir, però ben aviat hi retornaren les monges, que hi residiren fins el 1581, quan les seves comunitàries es fusionaren amb el monestir de canongesses de Peralada, successor del de Bell-lloc, a Cantallops L’església de Sant Nicolau fou…
La Palma
Vista general de Santa Cruz de La Palma, capital de l’illa de La Palma
© Arxiu Fototeca.cat
Illa
Illa de la província de Santa Cruz de Tenerife, Canàries, situada a 72 km al N de la de Hierro i 107 km a l’WNW de la de Tenerife.
La capital és Santa Cruz de La Palma Dins el relleu es destaca un gran sistema volcànic que ocupa el sector nord de l’illa i que comprèn l’ample cràter de la Caldera de Taburiente 10 km de diàmetre, 28 km de perímetre i 1 500 m de profunditat, obert només al SW per la Barranca de las Angustias, oberta a la mar El 1954 hom declarà el cràter parc nacional De la Caldera, vorejada d’alts cims Pico de la Cruz, 2 423 m, arrenca una cadena muntanyosa que travessa l’illa fins a l’extrem S El pic més alt és el Roque de los Muchachos 2 426 m, on hi ha un important observatori astronòmic 1985 Els…
Mèrida
El pont romà de Mèrida, a la província de Badajoz, Extremadura
© B. Llebaria
Municipi
Capital d’Extremadura, a la província de Badajoz, vora el Guadiana.
Mercat agrícola i de bestiar Indústries tèxtils, sucreres i metallúrgiques Nus ferroviari Fou fundada pels romans, el 25 aC, amb veterans de les guerres càntabres, amb el nom d' Emerita Augusta i amb categoria de colònia Fou capital de la província de Lusitània i esdevingué una de les ciutats més grans de la península Ibèrica Mantingué la seva importància durant l’època visigòtica i perdé la categoria de centre urbà destacat amb la invasió islàmica Del seu paper urbà antic conserva un notable conjunt de monuments romans S'hi destaquen el teatre el més ben conservat de la…
Almaty
Ciutat
Capital de l’oblast’ d’Almaty, Kazakhstan, als contraforts del Sajliskij Alatau.
Situada en una plana fèrtil, amb poca pluviositat, però ben regada pels nombrosos torrents que baixen del Tien Shan, és un centre comercial, agrícola blat, tabac i mercat fruiter raïm, pomes, que es desenvolupà ràpidament amb la construcció del ferrocarril Turk-Sib Turquestan-Sibèria l’any 1930, que la connecta amb Taškent i Novosibirsk Aeroport Construcció de maquinària pesant i conserves de fruita Universitat Sergej Mironovič Kirov, fundada el 1934 Acadèmia de Ciències del Kazakhstan Fou fundada el 1854 amb el nom de Vernyj com a fortificació russa en l’antic emplaçament de la…
Baells
Municipi
Municipi de la Llitera, als vessants occidental i meridional de la serra de Sant Quilis, al límit amb la Ribagorça.
Hi ha 1 800 ha sense conrear amb claps d’alzines, roures, matolls i pasturatges permanents Unes 24 ha són de regadiu eventual farratge i patates Al secà hom conrea, un any per l’altre, blat, ordi, oliveres i ametllers aquests dos darrers conreus associats amb 90 ha de vinya Les terres de conreu, relativament ben repartides, són explotades en un 66% pels mateixos propietaris La ramaderia és constituïda per bestiar oví, cabrú i porcí hom cria animals de granja aviram i conills i abelles La població es mantingué relativament estable fins el 1920 747 h, que començà a minvar El poble…
el Caro

Repetidors de comunicacions a Caro, cim culminant dels ports de Beseit
© Fototeca.cat
Cim
Cim culminant (1 442 m) dels ports de Beseit, a l’extrem S del massís, dins el terme de Roquetes (Baix Ebre).
A llevant té per límit, bruscament, el bloc esfondrat de la vall de l’Ebre Per aquest aspre vessant s’enlaira la pista del Caragol, vorejant-lo fins a abastar, a ponent, entre el cim i la mola de Catí, la vall Figuera, antic plec anticlinal esventrat per l’erosió, que continua per la conca de la vall de Cervera fins a la plana, delimitant el massís al nord i fent de pas natural entre el Baix Ebre i el Matarranya Pel sud, la vall de la Galera i la serra de Serrissoles 1 330 m tanquen la carena Al relleu estructural se superposa un carst ben desenvolupat Les precipitacions hi són notablement…
casino de joc
El casino de Montecarlo, al principat de Mònaco
© B. Llebaria
Jocs
Establiment de luxe, de caràcter recreatiu, autoritzat oficialment per a la pràctica de jocs d’atzar.
La denominació sorgí a França a la fi del s XIX en restringir el govern el joc boule , ruleta, bacarà, trente et quarante als casinos de determinades estacions balneàries, termals o climàtiques Prengueren ben aviat gran anomenada, al costat del Gran Casino de Montecarlo, a Mònaco, els de Vichy i Deauville s’estengueren també amb aquesta denominació per alguns països llatins al Lido Venècia, a Sant Sebastià País Basc, a Viña del Mar Xile A Barcelona hom intentà, el 1932, de convertir en casino de joc el de l’Arrabassada A l’Estat espanyol foren prohibits els jocs d’atzar durant…
avemaria
Música
Cristianisme
Oració a la Mare de Déu que comença, en llatí, amb els mots Ave Maria
.
La primera part de l’oració, feta amb dues frases de l’evangeli de sant Lluc, es difongué a partir del s XI, i al s XVI hom hi afegí una deprecació Santa Maria Pius V la inclogué al Breviari Romà el 1568 L’avemaria com a antífona del repertori musical gregorià, ambrosià i hispànic, sobre el text bíblic, en llatí, fou utilitzada com a cantus firmus en motets i en misses polifòniques als ss XIV, XV i XVI En els laudi italians del s XV hi ha el text sencer actual, així com en les composicions de Josquin Des Prés o de Tomás Luis de Victoria El text de l’Ave Maria ha estat freqüentment musicat…