Resultats de la cerca
Es mostren 4165 resultats
Agustí Bernaus i Serra
Cristianisme
Bisbe missioner caputxí.
Encoratjat pel caputxí Melcior de Tivissa, el 1882 s’embarcà cap a Amèrica, junt amb Fidel de Montclar i altres joves S'uní als caputxins catalans d’Ibarra Equador Ordenat el 1889, fou successivament custodi provincial de Colòmbia 1902-06, amb residència a Túquerres, i superior del convent de Cartago 1906-13, a Costa Rica, on se significà heroicament quan la ciutat es veié assolada pel terratrèmol de l’any 1910 assistí els damnificats i reconstruí l’església i el convent El 1913, Pius X el nomenà vicari apostòlic de Guam Illes Filipines, i el setembre del mateix any fou consagrat…
Cugat
El martiri de sant Cugat en una taula d’Aine Bru (~1505)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Màrtir cristià de Barcelona d’origen africà.
Fou decapitat, durant les persecucions de Dioclecià, al Castrum Octavianum, que hom ha identificat amb Sant Cugat del Vallès Cugat és esmentat per Prudenci vers el 400 com el màrtir que ennoblia Barcelona El seu cap sembla que fou traslladat al segle IX a l’abadia de Saint-Denis de París Segons la llegenda, hauria arribat a Barcelona amb Feliu , on vengué les mercaderies que portava i predicà la fe empresonat pel procònsol Galeri, després de sortir miraculosament illès de diverses proves —com la del foc—, hauria estat decapitat i, posteriorment, enterrat per les…
Joaquim Vives i Tutó
Cristianisme
Eclesiàtic caputxí.
Conegut amb el nom de religió de Joaquim Maria de Llavaneres Germà de Josep de Calassanç Vives i Tutó El 1871, ingressà a l’orde dels caputxins, a Guatemala, seu dels caputxins catalans exclaustrats, on seguí el seu germà, que més tard esdevindria cardenal Hi fou ordenat de sacerdot el 1878 Retornat a l’Estat espanyol, intervingué decisivament en la reorganització de l’orde, com a comissari apostòlic recuperà els convents de l’orde i en creà alguns de nous Fou el primer provincial de la província hispànica restaurada Encaminà l’activitat missionera vers les illes Carolines, les…
Francesc Roca i Hernández
Història
Dirigent socialista.
Sabater, formà part del moviment internacionalista de 1869-73 i més tard actuà dins la minoria anarcocollectivista de la Unió Obrera Balear, en 1881-83 El 1890 fou un dels organitzadors de la celebració del primer de maig i de l’Ateneu Obrer Mallorquí Evolucionà cap al socialisme marxista i fou, juntament amb el tipògraf Pere Pascual, el fundador d’una primera Agrupació Socialista a les Illes i de La Bandera Roja 1892-94 Organitzà el 1892 la societat de sabaters La Igualdad , presidí la Federació Local de Palma des del 1892, participà el 1897 en la formació del Centre Instructiu…
Josep Antoni Pujante i Conesa

( Everest 93)
Arx. J. A. Pujante
Alpinisme
Metge, alpinista i escriptor.
Garant internacional de Mountain Wilderness i membre de diverses associacions mèdiques i esportives Fou el primer alpinista català que completà els cims més alts de cada continent, els Seven Summits Pujà al Kilimanjaro 1986, el mont Vinson 1992, el Carstensz i l’Everest 1993, l’Aconcagua i l’Elbrus 1994, i el McKinley 1995 Al juliol del 1999 completà el projecte Set Illes-Set Cims, amb l’ascensió als cims més alts d’Austràlia, Grenlàndia, Nova Guinea, Borneo, Madagascar i Baffin Participà en diverses expedicions com a metge i alpinista Manaslu 1988, Cho Oyu 1990 i K2 1998 Fou cap…
,
Bet Figueras i Ponsa
Arquitectura
Paisatgista.
Després d’estudiar a les universitats de Berkeley EUA i Edimburg Gran Bretanya, on es graduà, el 1982 retornà a Barcelona, i s’incorporà a l’estudi MBM dirigit per Oriol Bohigas i Guardiola , Josep Maria Martorell i Codina i David-John Mackay Goodchild El 1985, amb Maria Jover fundà el primer despatx de paisatgisme de Catalunya, i hi introduí aquesta disciplina i realitzà els primers projectes, entre els quals els jardins de la plaça de les Glòries, els de les illes de la Vila Olímpica de Barcelona , el roserar del parc de Cervantes a Barcelona, i el jardí privat de l’arquitecte…
acord de Tordesillas
Història
Pacte signat a Tordesillas el 7 de juny de 1494, entre els Reis Catòlics i Joan II de Portugal, pel qual Castella i Portugal fixaren la línia de demarcació de llurs futures possessions a ultramar.
Amb anterioritat a aquest tractat, el papa Alexandre VI, l’any 1493, havia fixat aquesta línia 100 llegües a l’W de les Açores i Cap Verd aquesta disposició no havia satisfet, però, el monarca portuguès, i les tensions amb Castella augmentaren Per tal d’evitar la ruptura hom inicià unes negociacions a Tordesillas, localitat on es reuniren els representants portuguesos Rui de Sousa, João de Sousa i Aires de Almada i els castellans Enrique Enríquez, Gutierre de Cárdenas i Rodrigo Maldonado El resultat fou un acord en virtut del qual la línia de demarcació se situà 370 llegües a l’occident de…
Mateu Isern i Estela
Política
Polític i advocat.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1981, s’especialitzà en dret comunitari europeu i bancari El 1982 exercí de jutge substitut al Jutjat de Districte número 1 d’Eivissa i l’any següent entrà a treballar com a tècnic a la conselleria de turisme del Govern de les Illes Balears El 1984 ingressà a l’assessoria jurídica del Banc de Crèdit Balear SA, que dirigí deu anys més tard El 1992 obrí el seu propi despatx especialitzat en dret bancari i concursal, i desenvolupà una activitat professional privada fins que el 2011 fou escollit candidat a la batllia de Palma pel PP…
Marsopa comuna
La marsopa comuna Phocoena phocoena és una espècie gregària, que forma grups de deu a tretze individus Viu a prop de la costa i sovint penetra a les ríes i badies per tal de buscar arengades, lluços o verats, que són les seves preses preferides Eduardo Saiz Es tracta del més petit dels cetacis que habita a les nostres costes Es caracteritza per la seva forma robusta, l’absència de morro i l’aleta de forma triangular o lleugerament falciforme Només la trobem a les aigües costaneres de l’hemisferi N, tant a les aigües temperades, com en les aigües fredes A l’Atlàntic septentrional és molt…
Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca
Societat creada el 1876, en fusionar-se les empreses britàniques The Majorca Railway Co Ltd (1872) i Majorca Central & South Eastern Railway Co Ltd, per tal de construir i explotar una xarxa ferroviària de 216,5 km.
Formada per la línia d’Artà 1875-1921, la branca a sa Pobla 1878, la branca a Alaró 1881, clausurada el 1935, la branca a Felanitx 1897, la línia de Santanyí 1916-17 i la branca al port de Palma 1931 El 1951 la companyia dels Ferrocarrils de Via Estreta passà a explotar aquestes línies, i més tard clausurà les línies de Palma a Santanyí 1964 i de sa Pobla a Felanitx 1968 El 1993 foren transferides a les Illes Balears les competències en matèria de transports per ferrocarril, que foren assumides des del gener del 1994 L’antiga Companyia dels Ferrocarrils de Mallorca passà a ésser…