Resultats de la cerca

La primera dada que es té de la seva activitat és una peça que li serví de prova per a ingressar en l’Acadèmia Filharmònica de Bolonya, amb data del 1685 Sembla que el 1686 era a Venècia rebent classes de G Legrenzi, i el 1689 és documentat a Roma com a membre de l’Acadèmia de Santa Cecília En aquesta ciutat conegué A Corelli i B Pasquini, del qual probablement rebé lliçons Gasparini mateix reconegué que la seva obra teòrica L’armonico pratico al cimbalo 1708 està basada en les idees i els mètodes de Pasquini, tot i que no l’esmenti com el seu professor Durant el primer decenni del segle…

Vida D’origen aristocràtic, es traslladà a Barcelona amb la seva família En quedar-se orfe, estigué sota la custòdia d’uns tutors i inicià la carrera de dret, que compaginà amb els de cant al Conservatori Municipal de Barcelona Havent rebut els consells d’H Darclée, el 1895 debutà al Gran Teatre del Liceu com a baix en Gli Ugonotti També actuà al Teatro Real de Madrid, Lisboa, París, Milà, Londres, Valparaíso Xile el 1897, Mèxic i l’Havana, on introduí l’òpera Juntament amb Enrico Caruso i Antonio Scotti eren coneguts com a Els Tres Mosqueters El 1901 debutà en la Metropolitan…

Llicenciada en economia per la Universitat Pompeu Fabra 1998, on cursà un màster 2000, aquest any anà als Estats Units i, després d’obtenir un màster, es doctorà per la Universitat de Harvard 2006 La seva trajectòria acadèmica comprèn, entre d’altres, la participació com a assessora i experta en diversos organismes i institucions, entre els quals hi ha el Fòrum Econòmic Mundial 2003-04, el Banc Mundial 2008-09 i el comitè científic de l’Associació Econòmica Europea 2009-10 En l’àmbit docent ha estat professora visitant a les universitats de Fudan, Xangai 2007, Pompeu Fabra 2009-10 i al…

Vida Pare del director escènic Manuel i de l’actor i director teatral i cinematogràfic Mario Originari de Castelló de la Plana i installat a Barcelona, a catorze anys decidí fer-se cantant Estudià amb el tenor wagnerià Lluís Canalda i debutà el 1930 en La favorita al costat d’Hipòlit Lázaro Amplià estudis a Milà i, després de quatre anys a Itàlia, debutà al Gran Teatre del Liceu 1935 fou considerat un dels baixos espanyols més importants Després de la guerra civil estrenà La tabernera del puerto i s’inicià en el món de la sarsuela Durant anys actuà en la companyia del mestre Sorozábal…

Filla del jurista Vicenç Orrit, es casà amb el noble Guillem Ramon de Josa i de Cardona el 1509 El matrimoni tingué tres fills, Guillem, Maciana i Anna En quedar-se vídua, el 1517, portà vida retirada de pietat i estudi Coneixia bé el llatí i la filosofia escolàstica, especialment la doctrina de Duns Escot Ajudà Ignasi de Loiola durant la seva estada a Barcelona El 1534 fou cridada a la cort de Madrid per la reina Isabel de Portugal com a possible preceptora de la infanta Maria, fet que no es materialitzà En retornar a Catalunya professà al convent de Santa Clara de Lleida Havent obtingut…

Fill d’un advocat, el qual odiava, i orfe de mare a set anys, visqué una crispada infantesa i adolescència en la seva ciutat nadiua, i a la fi del 1799 es traslladà a París, on ingressà a l’Escola Politècnica Treballà en el ministeri de la guerra, i amb l’exèrcit napoleònic conegué Itàlia, Alemanya i Moscou, portant una vida de dandi luxós i galant A la caiguda de l’Imperi s’exilià voluntàriament a Milà, viatjà i publicà les seves primeres obres, escassament originals, sobre pintura i música El 1817 adoptà el pseudònim de Stendhal, hipergermanització del topònim alemany Stendal…

Germà del violinista Enric Ainaud  i pare dels historiadors Joan i Josep Maria Ainaud i de Lasarte Començà els seus estudis a l’Ateneu Obrer de Barcelona i aviat adquirí renom com a dibuixant Formà part del grup els Negres , dintre el postmodernisme Els temes dels seus dibuixos, fets al carbó, són escenes urbanes i populars, vistes sovint amb una certa intenció social aquests dibuixos són conservats al Museu d’Art Modern de Barcelona i a colleccions privades Conreà també l’escenografia L’any 1905 creà, amb alguns dels seus amics, l’ Agrupació artística , que organitzà diverses exposicions…

Segons la documentació conservada, entre el 1774 i els darrers mesos del 1777 estigué a Barcelona En aquesta ciutat estudià música i orgue sota el mestratge de Ramon Sunyer —mestre de capella de Santa Maria del Pi—, Joan Vila —organista a la mateixa església— i Anton Mestres —organista de la capella del Palau Reial Menor— Més tard treballà com a organista a l’església de la Mercè i al convent de les magdalenes El 1777 s’establí a Vic, on fou diaca i organista titular a la seu També fou mestre de capella interí de la catedral vigatana, del 1808 al 1818 El 1819 se sap que es veié involucrat en…

Fou militar demòcrata, sovint s’hagué d’exiliar dels llocs on residí Venècia, Pàdua, Milà, etc Començà escrivint poesies patriòtiques Ode a Bonaparte i el drama Tieste , representat, amb èxit, el 1797 L’angoixa que li produí el tractat de Campoformio es reflecteix a les Ultime lettere di Jacopo Ortis 1802, novella en forma d’epistolari, revolucionària i romàntica inspirada en Werther , tingué una àmplia influència durant el s XIX i és una mostra excelent de prosa romàntica Participà en la defensa de Gènova, on fou ferit, i en les campanyes de la Romanya i la Toscana El 1803…

Senescal del comte de Barcelona des del 1130, probablement recollint la successió del seu pare i la renúncia del seu sogre Berenguer I de Montcada — s’havia casat el 1117 amb la filla i hereva d’aquest, Beatriu I de Montcada — Fou un personatge influent de la cort de Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV i Alfons I Figurà com a testimoni del primer testament del primer dels comtes 1121 i com a executor del segon i definitiu del 1130 Acompanyà el segon a les entrevistes de Carrión amb Alfons VII de Castella 1137 Potser intervingué en la conquesta d’Almeria 1147 Participà en l’empresa de…