Resultats de la cerca

Cursà estudis de literatura i sociologia entre el 1945 i el 1948, que no acabà Treballà com a editora d’una revista literària Membre del partit comunista des del 1945 fins el 1966, a principis dels anys cinquanta se’n distància progressivament i s’apropà a la dissidència, fins a arribar a collaborar, el 1980, amb el sindicat Solidarność L’any 1945 publicà el seu primer poema, Szukam słowa ‘Cerco la paraula’ La seva producció inicial, que posteriorment rebutjà, estigué molt marcada pel realisme socialista A partir de la dècada dels anys cinquanta evolucionà vers un estil propi, d’un…

Vida i obra Estudià filosofia a la Universitat de València i es dedica professionalment a la docència El 1973 fou guardonat amb el Premi Vicent Andrés Estellés per l’obra Grills esmolen ganivets a trenc de por , i l’any següent fou inclòs en l’antologia d’Amadeu Fabregat Carn fresca València, 1974 i posteriorment en d’altres tant de l’àmbit català com d’altres llengües Reculls posteriors són L’ou de la gallina fosca 1975, Vaixell de folls 1979, Coltell al cap 1980, flor natural als Jocs Florals de Barcelona, Bardissa de foc 1981, La paüra dels crancs 1986, l’antologia Tria personal 1937-1987…

Cantaire de l’Escola Nostra Senyora de Montserrat fins a l’adolescència, de manera autodidàctica començà a tocar la guitarra i a cantar en solitari els anys seixanta, influït pels Setze Jutges i Jacques Brel Amb la versió en català d’una cançó d’aquest cantant Le diable ça va , el 1967 guanyà el Festival de Llobregat de Sallent 1960-74 Fou el fundador del grup de cançó catalana Coses 1973, de l’orquestra de corda i pua l’Harmònica Brava 1979, del grup de música folk La Murga 1980, pioners en la reelaboració de la música tradicional a Catalunya, i del grup Primera Nota 1987, amb Jaume Arnella…

És situat a l’est de la ciutat a prop de la riba esquerra del Méder, passades les antigues adoberies del Pont de Queralt, entre els barris dels Caputxins i de l’Horta Vermella, zona de nova urbanització i rehabilitació Té l’origen en el tancament de l’antic teatre de l’Atlàntida del carrer sant Fidel 2002, al qual substitueix en un edifici amb molta més capacitat i possibilitats El projecte, impulsat per l’ajuntament, fou encarregat a l’estudi de Josep Llinàs Des del punt de vista arquitectònic, destaquen la planta en espiral, la dimensió eminentment en horitzontal, el joc de…

Començà estudis de literatura, però es decantà aviat pel cinema El 1949 anà a París, on, malgrat ser rebutjat per l’Institut des Hautes Études Cinématographiques, seguí cursos de cinematografia a la Sorbona S’uní a altres joves aspirants a director com Claude Chabrol, François Truffaut i Jean-Luc Godard, entusiastes del cinema nord-americà i crítics amb el cinema acadèmic francès de la postguerra, que consideraven excessivament dependent de la literatura El seu afany trencador cristallitzà en la revista Cahiers du Cinéma , on collaborà des de la fundació 1952 i de la qual fou director 1963-65…

Començà publicant al Diari de Mataró  i més tard a La Veu de Catalunya i a La Publicitat sota els auspicis de Francesc Cambó Sacerdot des del 1941, després de la guerra civil de 1936-39 visqué apartat a la parròquia de Riells de Montseny, que es convertí a la postguerra en un dels primers fogars del catalanisme literari i d’on fou rector durant més de mig segle El 1954, per exemple, hi organitzà una festa poètica de notable repercussió, la qual aplegà bona part dels poetes catalans que no eren a l’exili El 1935 publicà, amb el consell de Marià Manent, el primer llibre de poemes Laetare , el…

Professor de castellà a l’ensenyament secundari fins a la jubilació 1985, des de molt jove milità en l’occitanisme Entre altres iniciatives, el 1975 creà l’editorial Fédérop, una de les plataformes editorials més importants en llengua occitana, que dirigí fins a l’any 2000, en la qual publicà, entre d’altres, la trilogia novellística de Robert Lafont La Festa 1983, 1984 i 1996 La seva poesia, iniciada amb el recull Cap de l’aiga 1952, tingué un paper important en la renovació de l’expressió literària en llengua d’oc, i posteriorment continuà amb Cor prendre 1965, Ni cort i costièr 1970 i La…

Situació Aquesta església es trobava vora el camí ral de Vic a Olot, a l’indret del coll Sagorga, vora les ruïnes de Cal Corema Es troba passat el pont nou de la carretera de Tavertet sobre la riera de la Gorga, des d’on cal enfilar-se en direcció a llevant, vora uns alzinars APF Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Cabrera Fou una església sufragània de la de Santa Maria de Corcó que després passà a capella rural i finalment s’abandonà El terme de Cabrera es documenta a partir del 940, quan Sendred permutà al bisbe Guilerà de Barcelona diversos…

Situació Es troben al turó anomenat Puig de Sant Daniel , que s’aixeca al marge esquerre de la riera de Fonollosa, poc abans que aquesta vessi les seves aigües al riu Cardener Long 1°47’50” - Lat 41°45’15” Alguna de les tombes a les quals es referia J Guitart el 1932 F Baltà Conjunt de les ruïnes d’un possible habitatge medieval, les quals demanen una campanya de neteja F Baltà Per anar-hi cal agafar la carretera Manresa-Calaf A menys d’un quilòmetre de començada, just passat el pont que travessa la riera de Fonollosa, surt un camí a mà dreta el qual, seguint la carena, porta al…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellar, al lloc del Còdol-rodon Segurament que primerament hi havia un hospital i després aparegué la capella que subsistí quan l’activitat assistencial desaparegué No sabem res del seu domini durant l’època hospitalària després estigué vinculada al mas Montcunill El lloc del Còdol-rodon, donat per l’existència d’una gran pedra dreta i rodona, surt documentat juntament amb l’hospital el 1285 com a hospital de Codol Redon Per aquest lloc passava el camí ral dels Prats de Rei a Manresa, continuador de la strata romana que unia…