Resultats de la cerca

Cal remarcar-ne el virtuosisme i el caràcter romàntic de les peces de piano, com La danse ossianique Deixà també poemes simfònics, com Montevideo

Descobrí el Tripanosoma cruzi 1909, agent causant de la tripanosomiasi americana malaltia de Chagas freqüent a l’Amèrica Central i del Sud, transmesa per la picada de certs insectes, especialment de Triatoma megista N'hi ha formes agudes i cròniques Les formes agudes afecten primordialment els infants i es caracteritzen per un quadre febril, un edema palpebral, una conjuntivitis i alguns infarts ganglionars Les formes cròniques es caracteritzen principalment perquè afecten el cor, en forma d’asistòlia crònica

La seva obra, juntament amb la de João Cabral de Melo Neto , és capdavantera en la literatura brasilera actual Entre els seus llibres destaquen Alguna poesia 1930, Sentimiento do mundo 1940, Lição de coisas 1962, As Impurezas do Branco 1973, A Paixão Medida 1980 i Corpo 1984 Publicà també Contos do aprendiz 1951, històries plenes d’ironia sobre figures que conegué durant la seva vida, i Os Dias Findos 1977

Membre destacat del Cinema Novo amb Ganga Zumba 1962 i Os heredeiros 1969, els seus films posteriors han mantingut un cert grau d’interès Xica da Silva 1977, Chuvas de verão 1978 i Bye Bye Brasil 1980 També dirigí  Quilombo 1984, Um trem para as estrelas 1987, Dias melhores virao 1989, Veja esta cançao 1994, Tieta do Agreste 1996, Orfeu 1999, Deus é brasileiro 2002 i O Grande Circo Místico 2018

Fou un dels fundadors de l’Arcadia Lusitana Una part de les seves obres fou publicada a Lisboa, en sis volums 1807-17 El poema Hissope ‘El salpasser’ és una sàtira anticlerical, inspirada en el voltairianisme del marquès de Pombal

Ja a l’alberg Boa Voluntade, a Rio, el 1931, es revelen peculiaritats del seu estil El 1936 formà part, amb Leicio Costa i Oscar Niemeyer, de l’equip que realitzà el nou Ministeri d’Instrucció Pública Potser la seva obra més característica és el conjunt residencial de Pedregulho, a Rio 1950-52, per a 570 famílies, que és la manifestació dels diversos interessos sobre els quals recolza la seva obra inclusió de l’arquitectura dins l’urbanisme, l’interès per la tècnica i per les necessitats socials, l’acceptació de models internacionals sense rebutjar les tradicions locals

De família humil, començà a jugar de molt jove i ben aviat fou considerat un futbolista excepcional i fou premiat ja en les categories infantil i juvenil del futbol brasiler Amb 17 anys formà part de la selecció brasilera que guanyà el mundial dels EUA del 1994, si bé no arribà a jugar cap partit L’any següent fitxà pel PSV Eindhoven d’Holanda, on jugà durant dues temporades Fou medalla de bronze amb la selecció del Brasil als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 El 1996 fitxà pel FC Barcelona, equip amb el qual aconseguí la Recopa d’Europa del 1997 i el guardó de màxim golejador de la lliga…

Cursà art dramàtic al Conservatorio de Música y Declamación de Córdoba, i al començament dels anys cinquanta actuà al Teatro Español Universitario Fou també locutor radiofònic a la seva ciutat L’any 1957 es traslladà a Madrid, on ingressà a la companyia d’actors de Radiotelevisión Española i protagonitzà milers d’espais televisius i radiofònics Al mateix temps, des del seu debut 1958, es projectà també com a actor teatral, gènere en el qual obtingué un gran èxit amb El apagón , de Peter Shaffer 1968, que protagonitzà amb la seva pròpia companyia Al començament dels anys setanta s’installà a…

Doctorat a la Universidad Complutense de Madrid 1977, és catedràtic d’història antiga de la Universitat de Barcelona des de l’any 1988, on ha desenvolupat una línia de recerca sobre la producció i el comerç d’aliments en l’antiguitat Ha dirigit diverses excavacions arqueològiques, entre les quals les del Monte Testaccio a Roma Dirigeix també el projecte sobre epigrafia amfòrica a Baden-Württemberg, el projecte Amphoren aus Xanten i la secció d’epigrafia llatina del projecte Corpus International des Timbres Amphoriques de la Union Académique Internationale Entre les seves publicacions cal fer…

Estudià peritatge a l’Escola Industrial de Màlaga i posteriorment, a l’Escola de Periodisme El 1939 començà a treballar a Radio Nacional a Màlaga L’any 1945 s’installà a Madrid, i esdevingué cap del Departament de Realització d’emissores i, des del 1954, cap d’emissions de Radio Nacional de España Fou la veu més popular de la ràdio sota el franquisme, estretament vinculada a les retransmissions de futbol i taurines i als reportatges de Noticiarios y Documentales Cinematográficos NODO, ja que entre els anys 1947 i 1971 fou redactor locutor de NODO, que dirigí entre el 1974 i el 1976 També…