Resultats de la cerca

Debutà com a actor el 1939 i guanyà l’Oscar a la millor interpretació masculina per Stalag 17 1953 de B Wilder, que el dirigí en alguns dels seus millors papers Sunset Boulevard 1950, Sabrina 1954 i Fedora 1978

Ensenyà a Mitilene, Làmpsac i Atenes, on obrí, el 306 aC, una escola en un jardí Els seus deixebles el consideraren com un déu La seva doctrina epicureisme i la seva escola adquiriren, en morir ell, un caràcter religiós De la seva obra s’han conservat tres cartes a Heròdot, a Pítocles i a Meneceu i vuitanta aforismes, descoberts el 1822 en un manuscrit del Vaticà

Vida i obra Amb tota probabilitat era escrivent quan l’any 1488 concorregué al certamen en llaors de sant Cristòfol amb la composició Si dels infels Polifemo y Golies Sembla que era amic de Jeroni Fuster, i el 1498 apareix ja documentat com a notari Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Les notícies sobre la seva vida són molt confuses, però se sap que treballà a la Biblioteca d’Alexandria i que, enemistat amb el seu antic mestre Callímac, hagué d’exiliar-se a Rodes d’ací el seu nom Sens dubte el principal poeta èpic de l’època hellenística n'ha pervingut íntegra, àdhuc amb diversos comentaris de l’antiguitat, la seva obra més reeixida Els argonautes

Fou organista i mestre de capella de les seus d’Àvila 1526-28 i Plasència 1528-31, i cantor a la capella Sixtina de Roma 1535-45 Més tard fou mestre de capella de les seus de Toledo 1545-47 i Màlaga Els seus 91 motets de tres a vuit veus, els setze Magnificat a quatre veus i les dotze misses de quatre a sis veus es difongueren per tot Europa i figuren en els millors reculls polifònics collectius del seu temps

Segon comte de Bell-lloc Fill de Joaquim de Mercader i de Belloch Es casà amb Paulina Pozzali i Crotti El 1899 finançà i fundà l’observatori Belloch, a les muntanyes del Far Llinars del Vallès, i amb el seu amic i collaborador, Antoni Llorens i Clariana, fundà Hojas Meteorológicas , primera publicació catalana de meteorologia 1901 Posteriorment, fou diputat provincial i president 1924-30 de la Junta de Museus de Barcelona Durant la seva gestió, la Junta adquirí les pintures romàniques de les esglésies catalanes del N del Principat, que formaren part del patrimoni de l’actual Museu d’Art de…

Fill de Johann Stamitz , aprengué violí amb el seu germà Karl , i el 1764 arribà a ser segon violinista en l’ orquestra de Mannheim El 1770, tots dos germans es traslladaren a París, on Anton residí almenys durant vint anys Allí compongué el gros de la seva obra, principalment concerts, quartets i duos Quan Karl marxà a Londres, el 1777, Anton ocupà un lloc destacat en els cercles musicals de la capital francesa i hi tingué grans èxits com a concertista Pel que sembla, formà part de l’orquestra de la cort de Versalles del 1782 al 1789, any a partir del qual no hi ha dades sobre la seva vida…

La seva obra ha estat molt discutida i sovint acusada de banal F Torrefranca n’ha rehabilitat la figura en destacar la importància que tingué tant en el procés de creació de la sonata moderna com en l’establiment de les premisses del que posteriorment fou l’estil mozartià El més destacat de les seves composicions fou l’ús característic de la forma arpegiada del baix en funcions d’acompanyament que duu el seu nom baix d’Alberti Fou un dels primers compositors a utilitzar l' allegro cantabile en les sonates Inaugurà, també, el cicle sonatístic en 2 moviments

Poeta èpic de línia barroca, a l' Arauco domado 1596 insisteix en el tema tractat èpicament per Ade Ercilla y Zúñiga, la lluita entre els indis araucans i els espanyols, però s’apartà encara més dels fets reals en poetitzar-los, alhora que intensificà l’ús de tot possible recurs estilístic a la manera de Góngora i aconseguí un cert lirisme A El Vasauro 1635 i a Ignacio de Catabria 1639 es mostra decididament gongorí

Després d’estudiar a Colònia i a París 1506, passà al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó 1508 Posteriorment, estigué al servei dels emperadors Maximilià I i Carles V, de Francesc I de França, d’Enric VIII d’Anglaterra i de Margarida d’Àustria Professà el luteranisme i fou perseguit perquè cultivava les ciències ocultes Ensenyà medicina, teologia i hebreu Fou un important representant del lullisme a Alemanya, on aprengué l’art lulliana del seu mestre Andreas Canter a París conegué l’humanista i novellista Lefèvre d’Étaples Abans del 1530 escriví uns Commentaria in artem brevem Raymundi…