Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic L’únic manuscrit conservat, del començament del s XVI, fou descobert al monestir de Cogullada Saragossa per F Oliván Baile, que el considerà un esborrany d’autor És una adaptació dels capítols sobre Ferran I de la Crónica de Juan II de Castilla d’Alvar García de Santa María Burgos 1380 – 1460, propera a la refosa anònima d’aquesta obra que utilitzà Lorenzo Galíndez de Carvajal en la seva edició de la Crónica de Juan II 1517 El text és incomplet, comença al capítol VIII i s’interromp al XLIII S’hi relaten fets del regnat de Ferran I corresponents als anys 1412-15,…

Les restes més importants són del període predinàstic o eneolític, classificades en Naqāda I o Amratià i Naqāda II o Gerzeà La gran riquesa del jaciment tombes i objectes permeté a F Petrie, l’excavador 1895, d’establir el sistema de cronologia relativa dit Sequences Dates SD, i ha donat nom, així mateix, a una època i a un tipus de cultura naqādiana Són importants també les restes del període arcaic, ja històric, trobades per J de Morgan el 1897 Consisteixen fonamentalment en tombes de la dinastia I 3100-2890 aC, entre les quals es destaca la mastaba de maó 54 metres de llarg…

Aquest tipus d’ala és emprat només en avions supersònics Per a vol a baixa velocitat en règim subsònic, les millors característiques són obtingudes amb una ala recta fletxa petita Per tant, l’envol i l’aterratge seran fets amb l’ala estesa en fletxa mínima Durant l’etapa d’acceleració i de pujada al sostre de creuer, el règim de vol ha d’ésser subsònic, però a nombre de Mach elevat, per la qual cosa és convenient que l’ala tingui certa fletxa Durant el vol en règim supersònic, l’ala queda plegada al valor màxim de la fletxa i adquireix generalment la configuració d’una ala de delta Aquest…

Estudià ciències matemàtiques a la Universitat de Barcelona 1959-64 Després d’ocupar diverses places de professor en aquesta universitat, entre el 1970 i el 1972 es traslladà a París, on feu els primers treballs de recerca sota la direcció d’André Lichnerowicz Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1976, treballà en diverses recerques relacionades amb la geometria diferencial, especialment la cohomologia de les varietats complexes i la teoria de les foliacions holomorfes Del 1986 al 1990 presidí la Societat Catalana de Matemàtiques L’any 1990 fou elegit membre de l’…

Estudià piano amb F González, harmonia amb Felip Pedrell i composició amb Josep Barberà Oferí els seus primers concerts de piano a l’edat de disset anys a la Sala Parés de Barcelona 1914 Després actuà per tot Catalunya i per la Península, amb un repertori que incloïa produccions pròpies Fou professor, entre altres centres, de l’Escola Municipal de Música Del conjunt de les seves obres destaca l’òpera Sor Beatriu , amb text de M Maeterlinck i estrenada al Liceu el 1924, les obres per a cant i piano Septenari de maig --amb lletra de JM López i Picó-- i S onet de la vida nova de…

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Carles G Vidiella Debutà com a concertista de piano l’any 1908 Després esdevingué professor de l’Escola Municipal de Música Actuà amb l’Orquestra Pau Casals, violoncellista amb el qual tocà en diversos conjunts cambrístics juntament amb J Thibaud, G Cassadó, J Massià i F Costa La seva presència s’escampà arreu de Catalunya després d’haver dut a terme una activa trajectòria internacional, especialment a l’Amèrica del Sud L’any 1927 fundà i dirigí una orquestra amb el seu nom que acompanyava les projeccions…

Després d’estudiar al Conservatori de Viena i de dirigir en diversos teatres, el 1869 esdevingué director al Theater an der Wien Durant els catorze anys que es mantingué en el càrrec, es guanyà una gran reputació com un dels millors mestres de l’opereta vienesa gràcies a obres com Gräfin Dubarry 1879, Apajune der Wassermann 'Apajune, l’esperit de l’aigua', 1880 o Der Bettelstudent 'L’estudiant captaire', 1882, amb la qual assolí un èxit mundial Els seus triomfs li permeteren retirar-se de la direcció i dedicar-se només a compondre Entre les seves obres posteriors destaquen Gasparone 1884 i…

Es graduà a l’Acadèmia Estatal de Coreografia de Moscou el 1958, i posteriorment s’incorporà al Ballet del Bolsoj , on actuà fins el 1980 i tingué com a mentora Galina Ulanova Amb el seu marit Vladimir Vasil’jev amb qui es casà el 1961 i que fou director del Bolsoj de 1995 al 2000 formà durant molts anys una de les parelles de més renom del ballet rus contemporani Debutà el 1958 en el paper de Maixa en El Trencanous Altres personatges en els quals sobresortí són Kitri de Don Quixot i Phrygia, d' Espàrtac Feu nombroses gires internacionals, i el 1983 actuà en el film La Traviata , dirigida…

Estudià a la Universitat de Nottingham, on es doctorà en economia el 1959 Des del 1974 fou professor a la Universitat de Califòrnia EUA Desenvolupà una prova estadística per a detectar la causalitat, principi inicialment més filosòfic que estadístic, en qüestions com ara el vincle entre publicitat i augment de vendes De les seves aportacions destaquen els estudis sobre les sèries anomenades no estacionals i les estacionals, que fluctuen al voltant d’un valor donat Descobrí que combinacions específiques de sèries temporals sense influències estacionals poden comportar-se de manera estacional i…

Les cordes vocals superiors tenen esquelet membranós Les cordes vocals inferiors contenen un fascicle voluminós del múscul tiroaritenoïdal i són part essencial de la glotis com a òrgan de fonació A les cordes vocals hi ha els caps terminals del nervi recurrent regulador del moviment vibratori que caracteritza el to fonamental de la veu dels parlants i imprimeix la sonoritat bàsica al corrent aeri que procedeix dels pulmons Gairebé totes les llengües conegudes fan ús diferencial de la vibració vocàlica oposant l’absència a la presència d’aquest tret Així, en català hom distingeix les…