Resultats de la cerca
Es mostren 11110 resultats
solstici
Astronomia
Cadascun dels dos punts de l’eclíptica per als quals el valor de la declinació del Sol pren el seu valor màxim o mínim.
Quan el Sol arriba a un d’aquests punts deixa d’augmentar la seva distància a l’equador celeste El solstici corresponent a la màxima separació boreal té lloc cap al 21 de juny, i el corresponent a la màxima separació austral té lloc cap al 21 o el 22 de desembre La primera data marca el començament de l’estiu a l’hemisferi nord, i correspon al solstici d’estiu o punt Càncer , mentre que l’altra data assenyala el començament de l’hivern, i correspon al solstici d’hivern o punt Capricorn Quan el Sol és al solstici d’estiu, la Terra passa per l’afeli de la seva òrbita, i quan és al…
quiralitat
Química
Propietat de no-identitat d’una molècula, en una configuració o conformació donades, amb la seva imatge especular.
Aquest concepte, que deriva del grec χείρ ‘mà’ i que fa referència a la manca de simetria present en les mans, ha substituït modernament el de dissimetria En termes de la quiralitat, hom classifica les molècules en quirals i aquirals Totes les molècules quirals presenten activitat òptica, de manera que ambdós conceptes es troben biunívocament relacionats D’altra banda, la quiralitat d’un agregat de molècules pot diferir de la de les molècules components, com és el cas dels cristalls quirals de quars, els quals són constituïts per unitats essencialment aquirals El concepte de quiralitat,…
Onomasticon Cataloniae
Ampli recull d’onomàstica que enregistra i explica etimològicament els noms de persona i de lloc, antics i moderns, emprats al domini lingüístic català.
És obra de Joan Coromines , amb la collaboració de Max Cahner , Joan Ferrer, Josep Giner, Joseph Gulsoy , Josep Mascaró , Philip D Rasico i Xavier Terrado La replega de materials durà del 1931 al 1994 i la publicació dels vuit volums de l’obra, del 1989 al 1997 El primer volum és dedicat a la toponímia antiga de les Balears, mentre que en els set restants els noms estan ordenats alfabèticament Conté més de 400000 topònims vius obtinguts oralment, a més d’algunes desenes de milers de noms de lloc antics, topònims estrangers i antropònims obtinguts de documentació escrita El darrer volum conté…
amfipròtic | amfipròtica
Química
En la classificació general dels solvents de Brønsted, dit d’aquells que posseeixen simultàniament propietats d’àcids i de bases, per oposició als que no poden ni cedir ni acceptar protons, dits apròtics.
Si preponderen les propietats àcides, els solvents s’anomenen protogènics, mentre que si són predominantment bàsics reben el nom de protofílics Un solvent amfipròtic HS pot, doncs, captar protons, segons la reacció HS + H + = H 2 S + , o cedir-los segons HS = H + + S - , i és, per tant, capaç d' autoprotòlisi segons la reacció d’equilibri suma de les dues anteriors 2HS = H 2 S + + S - , que sol tenir lloc en petita extensió, però que determina en gran manera la força dels àcids i de les bases en solució en el dit solvent, ja que tal reacció fa impossible l’existència en la…
Lliga Catòlica
Història
Aliança del partit catòlic constituïda a França el 1576 sota la direcció d’Enric de Guisa, per oposar-se a la Unió Calvinista.
Reclamava una monarquia catòlica i el retorn de les llibertats provincials Agafà gran força, i Enric III intentà de prendre'n la direcció La mort del duc d’Anjou, que feia del protestant Enric de Navarra l’hereu al tron, féu inevitable la guerra La Lliga, amb l’ajut econòmic de Felip II de Castella, s’aixecà en armes a favor del pretendent Guisa Assassinat aquest 1588 per ordre d’Enric III, el succeí Carles de Mayenne Assassinat també Enric III 1589, Enric de Navarra es proclamà rei 1590, mentre la Lliga proclamava el cardenal de Borbó Carles X Enric IV derrotà Mayenne a Ivry 1590, però trobà…
cicle alpí

Distribució de les serralades alpines
© fototeca.cat
Geologia
Cicle orogènic que comprèn els moviments orogènics produïts al llarg dels darrers 225 milions d’anys d’història de la Terra, durant les eres Secundària i Terciària.
Donà origen a dues grans zones orogèniques l’una, circumpacífica, formada a l’E per les alineacions muntanyoses que voregen el continent americà Andes, Muntanyes Rocalloses i a l’W pels arcs insulars de les costes asiàtiques, constitueix la zona anomenada peripacífica l’altra, de direcció general E-W, s’estén des de les Antilles fins a les illes de la Sonda, amb un sector principal constituït pel sistema Alps-Caucas-Himàlaia és la zona anomenada mesogea En el curs del cicle alpí, que succeeix en el temps el cicle hercinià, poden distingir-se diferents fases orogèniques que afectaren, en…
cítara
cítara
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon en el qual el so és produït pinçant amb els dits o amb un plectre les cordes, tesades entre els dos extrems de la caixa de ressonància, proveïda de dos braços units per un travesser que manté tibants i verticals les cordes que vibren a l’aire.
Essent igual la llargada d’aquestes cordes, llur altura de so depèn de llur tensió i de llur gruixària, i llur nombre ha variat segons l’època cinc, al segle VIII aC set, al segle VII aC onze, al segle V aC i, finalment, quinze Serví per a l’acompanyament del cant i per a les execucions purament instrumentals dels virtuosos El tipus modern, utilitzat sobretot a l’Europa central Tirol, consta d’una caixa de ressonància plana generalment trapezoidal, d’uns 60 cm de llargada i 25 cm d’amplada, que hom colloca damunt una taula Quatre o cinc cordes melòdiques són esteses sobre un batedor dividit…
cipriniformes
Ictiologia
Ordre de peixos osteïctis que viuen gairebé exclusivament en les aigües dolces continentals.
De formes i dimensions molt diverses, presenten en comú algunes característiques essencials són fisòstoms i posseeixen un aparell de Weber, cadena d’ossets derivats de les vèrtebres i que relacionen la bufeta natatòria amb el laberint auditiu Els radis de les aletes solen ésser tous les ventrals són abdominals o absents, la caudal és homocerca, i el primer radi de la dorsal i de l’anal és espinós Hi ha unes 6000 espècies de cipriniformes, repartides per tots els continents, a excepció d’Austràlia Algunes d’elles són preades per llur carn, mentre que unes altres constitueixen vistosos peixos d…
base morfològica
Lingüística i sociolingüística
En la descripció d’una llengua, forma presa com a punt de partida per a obtenir les altres formes d’un paradigma de flexió o d’una família de derivació.
Amb vista a una exposició morfològica explícita, sovint és decisiva la tria de la base Així, en català és en general improcedent de parlar de la “formació del femení” a partir del masculí dels noms i dels adjectius, i molt més adequat el camí invers Per exemple, curt rima amb absurd , i a partir d’aquestes formes és impossible prescindint de l’ortografia de preveure curta i absurda , mentre que el pas invers és molt fàcil de descriure De tota manera, segona i rodona no deixen tampoc predir segon i rodó En definitiva, doncs, el procediment millor és de partir d’una base abstracta…
Vicenç Caldés i Arús
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Escriptor i tècnic en arts gràfiques.
A començament del segle XX mantingué contactes amb afeccionats a la literatura que, com ell, participaven en publicacions, Jocs Florals i grups de teatre comarcals Dirigí la revista Enllà de Molins de Rei i publicà les obres de teatre Una boira Pas de comèdia 1908 i Quan les arrels han mort Drama en tres actes i en prosa 1910 És autor de narracions, com Goig i Deslliurança Traduí Conte d’hivern de Shakespeare 1909 i collaborà amb el pseudònim Puck a les revistes Teatràlia 1908-10 i El Teatre Català 1912-17 Desapareguda aquesta última, collaborà a la secció de contes de La Publicidad i…
,