Resultats de la cerca
Es mostren 9601 resultats
Antoni Aparicio Suñén
Waterpolo
Jugador i entrenador de waterpolo.
Format com a porter al Club Natació Barceloneta, fou campió d’Espanya 1978, 1979 i d’Europa 1980 en categoria júnior Esdevingué entrenador l’any 1982 i arran dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 s’integrà en l’equip tècnic de la Federació Espanyola de Natació com a segon entrenador de la selecció estatal, de la qual formà part en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, Sydney 2000 i Pequín 2008 El cúmul d’expe-riències adquirides li permet desenvolupar parallelament, per encàrrec de la federació, la feina de tècnic ambulant en aquelles localitats on un equip de waterpolo…
Agrupació Atlètica Catalunya
Atletisme
Club d’atletisme de Barcelona.
Fundat el 1981 per Ricard Llorens, disposa d’equips en totes les categories L’equip sènior femení es proclamà campió d’Espanya de cros curt 2003 i subcampió d’Espanya de clubs 2000, 2003, i fou segon en la Copa de la Reina en pista coberta 2002 Participa en l’organització de la Cursa de la Mercè, la Mitja Marató, la Sant Silvestre Cursa dels Nassos i el Gran Premi de Marxa, i s’encarrega de la direcció tècnica de la Jean Bouin, entre altres competicions Disposa també d’una escola d’atletisme integrada dins la Fundació Agrupació Atlètica Catalunya
Alfred Avizanda Álvarez
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
Defensa, la temporada 1972-73 fitxà per l’equip júnior del FC Barcelona, formant part del primer equip entre el 1975 i el 1979 Guanyà tres Lligues espanyoles 1977, 1978, 1979, dues Copes del Rei 1978, 1979 i dues Copes d’Europa 1978, 1979 Posteriorment jugà a La Salle Bonanova, equip amb el qual aconseguí l’ascens a la primera divisió estatal Es retirà la temporada 1983-84 Parallelament entrenà diversos equips de categories inferiors, entre els quals cal destacar la seva etapa al FC Barcelona, on guanyà diversos Campionats d’Espanya júnior També fou segon entrenador del primer…
La transformació dels recintes monàstics
Art gòtic
Relleu amb la cimera, l’elm i l’escut reials que flanqueja la porta del recinte emmurallat de Poblet i que ha estat atribuït a l’escultor Jordi de Déu ECSA – FBedmar Els monestirs i les canòniques antics i potents, que s’havien fundat inicialment lluny de nuclis de poblament concentrat, encetaren o afermaren durant el segle XIV un procés de modificació notable Als segles anteriors s’havia constituït la casa monàstica de tipus claustral, formada per l’església i les dependències comunitàries ordenades al voltant del pati o claustre Constituïa una massa compacta, protegida i centrípeta, fora de…
classe de localització
Fonètica i fonologia
En la terminologia de Trubeckoj, les variables articulatòries o acústiques dependents de la localització, el color, el timbre o la qualitat acústica.
Aquestes, serveixen per a definir, juntament amb unes altres variables, els sistemes fonemàtics de cada llengua en ordenar convenientment aquelles variables que hi són presents amb valor pertinentLes classes de localització depenen bàsicament de la posició anteroposterior de la llengua i de la prominència rellevant dels llavis Combinant els diversos valors diferencials d’aquestes dues escales surten vuit classes de localització pel que fa a les vocals, bé que cap llengua no n'empra, en general, més de quatre anterior agut, posterior greu, labialitzat bemoll, deslabialitzat sostingut, anterior…
f
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Sisena lletra de l’alfabet català, anomenada efa [pl efes].
La F llatina deriva gràficament de la digamma etrusca i grega no pas de la Φ, forma passada a través dels alfabets itàlics prellatins La F clàssica romana consisteix en un primer traç vertical i en dos traços horitzontals a dalt i al mig, cap a la dreta Presenta reforços estètics als extrems dels tres traços en l’escriptura d' inscripcions monumentals romanes L’escriptura comuna clàssica només manté el reforç base interior de la F , que es desenrotlla notablement, alhora que els altres dos traços, mitjà i superior, ultrapassen també a l’esquerra el traç vertical Per evitar la confusió amb la…
m
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Tretzena lletra de l’alfabet català, anomenada ema [pl emes].
La M llatina, com gairebé tot aquest alfabet, deriva directament de les lletres grega i etrusca corresponents, alhora procedents de les formes fenícies La M clàssica romana constava de quatre pals, traçats en quatre temps el primer, vertical, descendent lleugerament de dreta a esquerra el segon arrencava de la part superior de l’anterior i baixava cap a la dreta el tercer era parallel al primer i finia a l’extrem inferior del segon i el quart començava a la part superior del tercer i anava parallel al segon, és a dir, en direcció descendent cap a la dreta El primer traç gairebé sempre tenia…
William Jefferson Clinton

William Jefferson Clinton
© Fototeca.cat-Corel
Política
Polític nord-americà, conegut pel nom de Bill Clinton.
Format a les universitats de Georgetown, Oxford i Yale, en 1974-76 fou professor de dret a Arkansas Afiliat al partit demòcrata, fou governador general d’aquest estat en 1979-81 i en 1983-91 El 1992 derrotà George H Bush en les eleccions presidencials El seu mandat estigué marcat per la presumpta implicació en un escàndol de corrupció durant la seva època de governador En política interior, l’enorme dèficit públic i la majoria republicana al Congrés sorgida de les eleccions legislatives del 1994 l’obligaren a reduir dràsticament el seu programa inicial de millora de les prestacions socials,…
Josep Joan Bigas i Luna

Josep Joan Bigas i Luna (2011)
Rastrojo (Wikimedia Commons)
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic, més conegut per Bigas Luna.
Format a les escoles Eina i Elisava, de les quals fou també professor a la primera meitat dels anys setanta, s’inicià en el disseny industrial i la publicitat L’any 1969 fundà l’estudi i la botiga GRIS associat amb Carles Riart, amb el qual presentà dissenys a Barcelona i Londres, i aconseguí diversos premis de disseny, entre els quals destaca un premi Delta d’Or 1970 Féu també diverses exposicions de pintura, art que conreà al llarg de la seva vida en etapes diverses A la meitat dels anys setanta passà al cinema, on debutà amb Tatuaje 1976, un film d’encàrrec Posteriorment rodà diversos…
rellotge atòmic

Esquema d’un ressonador de feix atòmic de cessi-133: 1, forn de cessi-133; 2, diafragmes; e, selector d’estat (d’entrada); 4, cavitat ressonant; 5, bobina elèctrica; 6, pantalles magnètiques; 7, analitzador (selector d’estat de sortida); 8, ionitzador de fil calent; 9, espectòmetre de massa; 10, fotomultiplicador; 11, recipient (tub de buit); 12, servomecanisme regulador de la freqüència del quars; 13, oscil·lador de quars; 14, divisors de freqüència
© fototeca.cat
Tecnologia
Rellotge constituït per un patró atòmic de freqüència que produeix oscil·lacions d’una freqüència molt estable i per un dispositiu electrònic que permet de comptar aquestes oscil·lacions.
En algun cas, el rellotge atòmic és un rellotge de quars en el qual la vibració del cristall de quars és estabilitzada per la freqüència d’una transició atòmica Aquesta és independent de la pressió i de la temperatura, de l’envelliment i dels xocs i, per tant, l’oscillador atòmic és insensible a les principals causes que condicionen la precisió dels altres rellotges Els patrons atòmics de freqüència es poden classificar en tres grans categories els màsers , els ressonadors de broll atòmic o de feix atòmic i les cèllules de gas Els màsers són patrons actius, és a dir automantinguts, mentre…