Resultats de la cerca
Es mostren 2416 resultats
Material per a Ferrocarrils i Construccions, SA
La Foneria Girona Joan Girona Director de Material per a Ferrocarrils i Construccions Material per a Ferrocarrils i Construccions serà la segona gran empresa metallúrgica catalana, si tenim en compte el seu volum i la seva importància, després de La Maquinista Terrestre i Marítima L’empresa es constituí a Barcelona el 23 de desembre de 1881, en plena febre de l’or El seu objecte social era "l'establiment d’alts forns i de tota classe de construccions de ferro, acer i altres metalls, com també els de fusta i altres articles per a material de ferrocarrils i de tota classe de construccions d’…
Eduardo de Hinojosa Naveros
Historiografia catalana
Historiador del dret i polític granadí.
Vida i obra Format en dret i en filosofia i lletres a la Universitat de Granada, es doctorà en totes dues carreres a la de Madrid El 1875 ingressà al cos d’arxivers amb destinació al Museu Arqueològic Nacional, on començà el seu camí com a historiador i hi romangué fins el 1884 El 1878 viatjà a Alemanya, on entrà en contacte amb l’Escola Històrica El 1884, essent secretari particular del ministre de Foment, obtingué la càtedra d’història de les institucions espanyoles a l’Edat Mitjana de l’Escola Superior Diplomàtica, acabada de crear Fou professor universitari el 1900, any en què accedí a la…
Vall d’Aosta
Divisió administrativa
Territori de l’Europa centromeridional, als Alps occidentals, que coincideix aproximadament amb la regió autònoma italiana del mateix nom.
Emmarcada pels Alps Penins N i pels Alps de Graies S, limita al N amb el cantó suís de Valais, a l’W amb la Savoia França i al S i a l’E amb el Piemont La capital és Aosta La geografia Regió geogràficament molt individualitzada, muntanyosa i de terres altes amb una altitud mitjana superior a 2000 m, correspon a la conca alta de la Dora Baltea afluent del Po, encerclada pels cims més alts dels Alps, del Mont Blanc al Monte Rosa, regió de contacte entre els Alps centrals i els occidentals La part alta de la vall corre d’W a E, en sentit longitudinal a l’eix alpí, fins després de la confluència…
música de Madrid
Música
Música desenvolupada a Madrid (Espanya).
Les primeres notícies que se’n tenen es refereixen a la presència d’un poblat al paleolític Durant l’Edat Mitjana els àrabs la fortificaren i al segle XIV s’hi celebraren diverses corts, però no començà a ser un centre polític i cultural important fins que el 1561 Felip II hi establí la cort hispànica Entre els músics al servei reial hi havia el flamenc Pierre de Manchicourt, Jean Beaumarchais i els cèlebres compositors Antonio de Cabezón i Tomás Luis de Victoria Al segle XVII, la monarquia importà música d’Itàlia, sobretot l’òpera, però a Madrid el melodrama -l’espectacle principal de les…
clavicordi

Clavicordi del segle XVIII
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda percudida amb teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara de taula El cos de l’instrument té forma rectangular, semblant a la d’un piano de taula de mides més petites El cordam es tensa parallelament a la taula harmònica, situada a la part superior de la caixa de ressonància El mecanisme de producció del so permet el contacte indirecte entre el dit de l’intèrpret i la corda en polsar una tecla, la tangent de metall que aquesta porta incorporada a l’extrem colpeja o prem les cordes La intensitat del so és proporcional a la velocitat de l’impacte de la tangent, velocitat que pot ser variada…
artilleria
Militar
Conjunt de canons, morters, obusos, etc., de què disposa un exèrcit, una plaça, un vaixell, etc., juntament amb llurs municions i el material accessori corresponent.
La seva missió fonamental consisteix a debilitar o anorrear el potencial defensiu i ofensiu de l’exèrcit enemic esfondrament de fortificacions i de sistemes de defensa, destrucció de ginys de guerra i anihilació de tropes, etc i ajudar els atacs de l’exèrcit propi L’artilleria fou una de les grans revolucions tècniques dels segles XV i XVI Sembla que la seva primera aparició a Occident fou al setge d’Alacant, el 1331, però la utilització de la pólvora per a llançar projectils no es generalitzà fins al segle XV Els canons emprats a Alacant eren molt primitius L’augment del rendiment es…
crítica d’art
Art
Formulació de judicis valoratius sobre l’art plàstic, amb la finalitat d’orientar el públic.
Confosa sovint amb la historiografia de l’art entre els sostenidors d’aquesta identitat hi ha Benedetto Croce i Lionello Venturi i amb la teoria de l’art , allò que hom entén estrictament per crítica, tot i que té precedents llunyans, com la visuració, no prengué consistència fins que fou conreada sistemàticament a través de la premsa o els mitjans de comunicació habituals, a conseqüència de la generalització, a la França illustrada, de l’exposició —o Salon— com a manifestació pública de l’obra d’art Així com l’art francès ha estat el paradigma més o menys seguit per tot l’art occidental…
demografia
Sociologia
Ciència que té com a objecte l’estudi de la població.
Aquest és fet bàsicament des de l’aspecte quantitatiu, però l’estreta interdependència dels fets de població amb uns altres factors —econòmics, geogràfics, històrics, socials, psicològics— exigeix unes perspectives més àmplies de caràcter quantitatiu que fan que la tasca del demògraf tingui uns límits molt vasts i imprecisos La demografia com a ciència és recent, però l’interès pels fets de població és antic hom pot esmentar els censos militars i fiscals d’Egipte o de Roma, les utopies polítiques dels filòsofs grecs i les idees religioses dels pensadors cristians primitius Durant l’edat…
Josep Bové i Obradors

Josep Bové i Obradors
© Escola Pia
Música
Cristianisme
Religiós escolapi i músic.
Biografia Cursà els estudis primaris a Manresa i el batxillerat a l’internat del Reial Collegi Terrassenc En traslladar-se la família a Barcelona 1885, ingressà a l’Escola Pia de Sant Antoni, on acabà el batxillerat Demanà entrar a l’Escola Pia, vestí la sotana a Moià el 19 de setembre de 1886 i hi professà el 15 d’agost de 1888, moment a partir del qual es canvià el nom de pila pel de Marc, si bé després tornà a emprar el de Josep Féu la carrera eclesiàstica a Iratxe i a San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació sacerdotal el 1896 Des del 1893 es dedicà a l’ensenyament als collegis escolapis de…
Escolapis i jesuïtes catalans. 1545-1683
Al segle XVI hi hagué catalans que participaren, des de l’Església Catòlica, en la construcció de nous instruments pedagògics que encara al segle XXI continuen demostrant eficàcia En són exemples espectaculars la creació de les dues primeres universitats gestionades per la Companyia de Jesús i l’inici de l’ensenyament primari gratuït que posà en marxa l’orde dels Escolapis Universitats jesuïtes Ignasi de Loiola –el noble basc format a Montserrat, Manresa, Barcelona, Alcalá de Henares, París, Venècia, Jerusalem i Roma–, fundà a París el 1540 la Companyia de Jesús, un orde catòlic destinat a…