Resultats de la cerca
Es mostren 4193 resultats
conca de París
Regió geogràfica de França que ocupa la quarta part del país.
És el prototipus de les grans conques sedimentàries, on les capes de terrenys es disposen en aurèoles concèntriques, on l’erosió ha diferenciat una multitud de petites regions i on París exerceix plenament la seva influència econòmica S'estén entre l’antic massís Armoricà a l’W, el Massís Central al S i els Vosges, les Ardenes i el país del Rin a l’E, i resta oberta pel N a la Mànega Les petites regions esmentades poden reduir-se a quatre a l’E, els altiplans de Borgonya i Xampanya, que aixequen la muralla de llurs costes a l’entorn de la regió parisenca al N i a l’W, la Picardia i la…
Morelos
Divisió administrativa
Estat de Mèxic.
La capital és Cuernavaca Limita al N amb el districte federal i l’estat de Mèxic, al S amb els estats de Guerrero i Puebla, a l’E amb el de Puebla i a l’W amb els de Mèxic i Guerrero Al N, la serra d’Ajusco 3 952 m, de la Cordillera Neovolcánica, s’uneix a la depressió del Balsas mitjançant dipòsits de roques intrusives El clima, al N, és fred a les muntanyes i temperat a les valls, i al S és càlid i humit La població s’ha duplicat a mitjan s XX, per raó de la immigració L’activitat se centra bàsicament en el sector primari el 60,47% de la població activa conreus de canya de sucre i d’arròs,…
Montlluís
La ciutadella de Montlluís
© Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca de l’Alta Cerdanya que comprèn estrictament el territori del turó de Montlluís (1 586 m), que s’aixeca a la dreta de la Tet, a l’extrem del pla de la Perxa, cruïlla dels camins que comuniquen el Rosselló i el Conflent amb la Cerdanya i amb el Capcir i la vall de l’Aude.
El lloc fou escollit per Vauban quan Lluís XIV li encarregà 1679 de bastir una fortalesa que del nom del rei fou anomenada ciutadella de Montlluís que defensés la nova frontera fixada pel tractat dels Pirineus Les obres foren dutes a terme en 1681-91, davant l’hostilitat de la població autòctona Constitueix una fortificació modèlica, per tal com Vauban no tingué cap servitud d’una altra preexistent Els baluards, murs i valls protegeixen el recinte de la ciutadella amb capacitat per a 4 000 soldats i de la vila Hi havia també un hospital El petit territori municipal fou segregat del de la…
Vall dels Reis

La Vall dels Reis
© JoMV
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci situat a la vora occidental del Nil, a l’altura de Luxor.
Consta, de fet, de dues valls, la de l’oest, o “de les mones”, on hom ha trobat solament quatre tombes, entre les quals les dels faraons Amenofis III i Ai, i la de l’est, o Vall dels Reis Aquesta comprèn una de les necròpolis faraòniques més importants Les seves tombes 58 van del regnat de Tuthmosis I al de Ramsès IX dinasties XVIII-XX, i en llur majoria són reials n'hi ha també, però, algunes de personatges principals Forma part de l’enorme conjunt de necròpolis que els egipcis designaven com “l’occident de Tebes” Tebes Saquejada, com la resta de necròpolis, ja en època faraònica, hom…
Aranyuel
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme és situat a l’estret del Millars, a banda i banda d’aquest riu, en una zona característica per la seva aspresa i on el riu i els seus afluents han solcat en materials molt tous calcaris valls estretes i profundes El terreny és muntanyós, excepte un altiplà situat al nord Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels mateixos propietaris Al regadiu 50 ha, situat a les vores del Millars, que aprofita aigua de les nombroses fonts i del mateix riu, la qual és desviada per tres séquies Nova, Vella, i d’El Bajo Lugar, hom conrea blat, moresc, patates, hortalisses i arbres…
conca d’Aquitània
Regió natural de l’Occitània occidental situada entre el Massís Central i la costa atlàntica, i entre els Pirineus i el Loira.
És unida a la conca de París pel llindar de Poitou i al Llenguadoc mediterrani pel llindar de Naurosa A l’àrea del nord les calcàries del Lias superior i del dogger formen altiplans que en alguns punts donen relleus càrstics els estrats del Juràssic i del Cretaci que s’estenen pel Charente i el Poitou són bastant margosos, però donen punts de bastant d’altura, formen una costa de penya-segats i continuen a les illes de l’Atlàntic Al SE, l’àrea del Perigord és formada per calcàries del Juràssic i Cretaci que també donen relleus càrstics molt intensos Carcí i que en part són cobertes per sorres…
Favara de Matarranya
Vista de conjunt de la vila de Favara de Matarranya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, estès a banda i banda dels cursos baixos del Matarranya i del riu d’Algars, que travessen el terme de sud a nord poc abans de llur confluència a Nonasp.
Pertany administrativament a Aragó i al bisbat de Saragossa, però correspon a la zona de parla del català occidental Gairebé la meitat del territori és ocupat per boscs de pins, garrigues i matolls L’agricultura comprèn una zona de regadiu, al fons de les valls del Matarranya séquies de la Noguera, de Mesulls i de Rovinat i del riu d’Algars séquies de les Planes i de les Hortes, amb 360 ha d’oliveres, 105 de cereals, 92 d’hortalisses i 52 de vinya, i una zona de secà, en la qual predominen també les oliveres 1300 ha, seguides pels cereals 619 ha, els ametllers 609 ha i la vinya 105 ha La…
Luxemburg

Luxemburg. Església de Sant Joan.
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital del Gran Ducat de Luxemburg.
La ciutat antiga, fortificada, s’alça sobre un meandre, accessible només per l’W, que s’eleva a 70 m d’altitud sobre les profundes valls de l’Alzette i del Pétrusse Des del 1947 ha augmentat en més de 14 000 h L’expansió urbana moderna s’ha efectuat cap al S i W, per la vora dreta del Pétrusse, i resta connectada al nucli antic per mitjà de viaductes A més de les funcions administratives, és un important centre comercial, financer i industrial indústria mecànica, tèxtil, del tabac, alimentària i ceràmica Centre d’ensenyament superior Centre Universitaire de Luxembourg, fundat el 1969 és seu…
Ferran Carbó i Aguilar
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Filòleg, historiador de la literatura i crític literari.
Llicenciat en filologia catalana i en filologia hispànica per la Universitat de València 1982, s’hi doctorà el 1989 amb la tesi La poesia de Joan Vinyoli , autor del qual ha esdevingut el màxim especialista, també amb els estudis Joan Vinyoli escriptura poètica i construcció imaginària 1990, premi Josep Carner de l’IEC, Introducció a la poesia de Joan Vinyoli 1991, premi Crítica Serra d’Or 1992 i La freda veritat de les estrelles lectures de Joan Vinyoli 1995 És també autor de La poesia de Joan Valls 1991, El teatre a València entre 1963 i 1970 2000, La poesia catalana del segle XX 2007…
,
Josep Pey i Farriol
Arts decoratives
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Decorador, pintor i dibuixant.
Format a Llotja En els primers anys de la seva activitat obtingué diversos premis, entre els quals destaca l’extraordinari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts a l’Exposició de Belles Arts del 1896 i, durant diversos anys, el de l’Acadèmia Mariana de Lleida Com a decorador —sempre amb un regust vuitcentista— treballà en el taller de Coll i d’Oleguer Junyent i collaborà amb Vilaró i Valls, J Busquets, A Serra, S Marco i, principalment, amb Gaspar Homar, per a qui dibuixava gran part de les famoses marqueteries Realitzà motius decoratius i plafons murals per a la Banca Soler i…