Resultats de la cerca
Es mostren 2715 resultats
pitch-and-putt
Els camps de pitch-and-putt tenen de 9 a 18 forats
CPP-FCPP
Golf
Esport de pilota practicat a l’aire lliure en un camp de gespa que consisteix a introduir una bola en una sèrie de forats successius colpejant-la amb un bastó.
El camp és de dimensions reduïdes i té de 9 a 18 forats Tots els forats tenen par 3 i són a una distància màxima de 120 m del punt de sortida Es pot jugar de manera individual o per equips de dos o més jugadors Història del pitch-and-putt Començà a practicar-se a Irlanda durant la dècada de 1940 com a alternativa al golf De seguida esdevingué un esport popular i el 1961 se’n creà la primera federació la Pitch and Putt Union of Ireland Els primers partits internacionals els disputaren les seleccions d’Irlanda i la Gran Bretanya 1981-84 Durant la dècada de 1990 el pitch-and-putt acabà d’…
vora elàstica
Indústria tèxtil
Part extrema d’una peça de vestir de punt, constituïda per una banda de característiques diferents del cos de la peça, generalment formada per una secció acanalada teixida amb una disposició d’agulles 1:1, 2:2 o 2:3, per tal d’aconseguir la màxima elasticitat i adaptar-se millor al cos.
Pot tenir més o menys altura i és variable segons la moda, i la seva part inicial és formada per la passada de començament i unes passades de preparació
colofònia
Química
Residu dur, de color groc pàl·lid, que resta després de la destil·lació dels olis volàtils (essència de trementina) i de les oleoresines presents en diverses subspècies de Pinus pinacea
; és constituïda per un 90% de matèria neutra, i és emprada en la manufactura de vernissos, tintes d’impremta i sabons.
quenopodiàcies
Botànica
Família de centrospermes constituïda per plantes herbàcies o rarament arbustives, a vegades suculentes, de fulles habitualment simples i alternes, de flors inconspícues, hermafrodites o unisexuals, hipògines o en ocasions perígines, actinomorfes i monoclamídies, correntment agrupades en inflorescències denses, i de fruits en núcula o en càpsula, envoltats pel periant persistent.
La família és cosmopolita, però amb més representants a les regions àrides, i consta d’unes 1400 espècies, la majoria de les quals són halòfiles o nitròfiles Quenopodiàcies més destacades Arthrocnemum glaucum salicòrnia glauca , sosa dura Atriplex halimus salat blanc Atriplex hortensis armoll Beta vulgaris var cicla bleda , bledera Beta vulgaris var rapa bleda-rave , remolatxa Beta vulgaris var maritima bleda borda , bleda boscana Camphorosma monspeliaca camforada Chenopodium sp blet , quenopodi Chenopodium album blet blanc Chenopodium ambrosioides te bord Chenopodium bonus-…
intencionalitat
Filosofia
En la filosofia fenomenològica, propietat radical de la consciència d’ésser consciència d’alguna cosa, o l’ésser mateix de la consciència en tant que aquesta és constituïda per la seva obertura a l’objecte, i que, ensems amb el cogito, el seu acte bàsic, comporta el seu cogitatum correlatiu.
Saint-Gobain-Pont-à-Mousson
Pont
Construcció i obres públiques
Empresa industrial francesa constituïda el 1970 per la integració de les companyies Saint-Gobain (fundada al segle XVII per iniciativa de Colbert i dedicada a la indústria del vidre des de la seva fundació, a la química des del 1835 i a la petroquímica des del 1928) i Pont-à-Mousson.
fundada a mitjan segle XIX i dedicada a la construcció mecànica De la integració dels dos grups resultà una societat amb una producció extraordinàriament diversificada La dècada dels setanta realitzà una ambiciosa política de reestructuració de les activitats tradicionals del grup vidre, material de construcció, embalatge El 1980 fou nacionalitzada pel govern francès i el 1986 hom n'anuncià la reprivatització L’any 1985 tingué uns ingressos de 7555 milions de dòlars i una plantilla de 148922 treballadors A l’Estat espanyol la seva principal participació és la que li dóna el control de…
el Soleràs
el Soleràs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal del Soleràs, de 12,23 km 2 , s’estén al sector de ponent de la comarca, a l’extrem occidental de la plataforma garriguenca, en un paisatge ondulat, replanat per bancals, on s’alternen els conreus i les terres per al bestiar El terme limita amb els Torms SE, l’Albagés E, el Cogul NE, Granyena de les Garrigues NW i la Granadella SW Travessa el terme en direcció SE-NW la Vall Major o riera de Juncosa, que passa pel N del poble del Soleràs, únic nucli de població del municipi, a prop del qual la riera de Sisaltes desguassa a la Vall Major Més al N es…
Provença
Paisatge de la Provença
© B. Llebaria
País d’Occitània, limitat a l’W pels territoris del Llenguadoc, a l’E per la Ligúria i el Piemont, al N pel Delfinat i al S per la mar Mediterrània.
En la divisió administrativa francesa resta inclosa en la regió Provença-Alps-Costa Blava, la qual comprèn els departaments dels Alts Alps, Alps de l’Alta Provença, Alps Marítims, les Boques del Roine, Var i Valclusa Des del punt de vista físic, el relleu del país provençal presenta una estructura esglaonada des d’una línia de crestes prealpines o alpines mont Ventor 1912 m mont Lura, 1827 m mont Pelat, 3053 m fins a la mar Aquest fet explica el clima mediterrani uniforme, sec i lluminós El conjunt, però, és modificat en la seva estructura per diversos accidents secundaris, masses montuoses…
Gimenells i el Pla de la Font
Vista parcial del nou poble de Gimenells, cap del municipi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Situat a l’extrem NW del Segrià, fou segregat l’any 1991 del municipi d’Alpicat per tal de constituir un municipi independent Limita amb els municipis d’Alcarràs al S i Lleida a l’E i al NE, amb el de Tamarit de Llitera Llitera al NW, i amb els d’Esplucs i Bellver de Cinca al NW i a l’W i Saidí al SW, tots tres termes de la comarca del Baix Cinca El municipi, estès als altiplans de la Sardera que separen el Segre del Cinca, al N de la serra del Coscollar, és regat pel canal de Vallmanya derivat del d’Aragó i Catalunya i pel de Pinyana Entre les partides cal esmentar les…
aeroport de Barcelona
Exterior de la terminal 1 de l’aeroport de Barcelona
© AENA
Aeronàutica
Aeroport, el més important dels Països Catalans per als vols regulars, situat al sud-oest del Prat de Llobregat, entre els estanys de l’Illa, del Remolar i el litoral, prop de la punta del delta del Llobregat i de Barcelona.
De l’inici als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 L’any 1913 s’hi havia iniciat l’ aeròdrom de la Volateria , prop de la zona del Remolar, i el 1915 s’hi havia establert l’Aeroclub de Catalunya L’any 1918 la companyia francesa Lignes Aériennes Latécoères inaugurà la ruta Tolosa-Casablanca amb escala a la Volateria El 1920 hom inicià els primers vols regulars a Mallorca, que des del 1939, amb la línia de Madrid, constituí una de les connexions principals de l’aeroport Desavinences amb els gestors de la Volateria portaren la companyia francesa a construir, l’any 1919, l’ Aeròdrom…
,