Resultats de la cerca
Es mostren 16234 resultats
Els col·lectius de les figures de la festa
Els collectius de les figures de la festa Gegants, nans i bestiari Els gegants moros de Sitges, anomenats Falluch i Laia i construïts el 1979 gràcies a l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, són una rèplica dels primers gegants que hi va haver a la vila de Sitges, del final del s XIX Joan Català L’origen documentat dels gegants, els nans i el bestiari que participen en les festes actuals s’ha de buscar en les relacions de les processons de Corpus del segle XV Provinents de mites ancestrals i de l’imaginari popular, l’Església va reutilitzar les imatges que ja formaven part de creences…
El comerç i el consum
Comerços i comerciants Al llarg de la història el comerç ha adoptat formes diverses i s’ha desenvolupat en indrets canviants La imatge mostra l’aspecte del mercat del Born de Barcelona, al segle XVIII Fototeca - Jordi Gumí El comerç és una de les activitats més antigues que sempre ha estat present, amb més o menys intensitat, a totes les ciutats del món, i és segur que ho continuarà essent, amb una dinàmica de canvis molt important, malgrat les transformacions i les crisis A més, probablement per la seva base familiar, ha estat una activitat en la qual les dones han tingut un gran…
L’aprofitament dels recursos vegetals a les formacions esclerofil·les
Collir sense plantar Com tots els biomes, les mediterrànies proporcionen recursos vegetals espontanis de diferents menes, que són susceptibles de ser aprofitats per les poblacions humanes directament, tal com es troben a la natura, o prèvia aplicació de tecnologies senzilles Es pot tractar de plantes alimentàries, productores de fibres o d’altres matèries primeres, com ara essències o productes químics de diversa índole o simplement ornamentals Algunes poden dur incorporada una càrrega simbòlica o se’ls poden atribuir propietats màgiques L’aprofitament d’aquestes plantes i dels seus recursos…
L’estructura social i l’economia medieval de l’Anoia
Art romànic
L’estructura social Repobladors La majoria de les terres aprisiades no són repoblades directament pel comte La venda de Masquefa 963 i de Queralt 976, la permuta de Pierola 1063, les cessions, al bisbe de Vic, de Calaf abans del 1015, Montbui, Saió i Tous 960 i la partió de Miralles Santa Maria de Miralles entre la mateixa seu episcopal i Ènnyec Bonfill 987 són una clara mostra de com, malgrat l’adquisició de Cabrera i Piera 1063-67, el comte cedeix el lloc al bisbe de Vic i a les famílies vicarials, que poden aportar un major potencial demogràfic Precisament, a partir de la meitat del segle…
El gravat i les arts del llibre de l’època del barroc a la Il·lustració (I)
« En el nostre segle els gravats han arribat a un alt grau de perfecció i els nostres gravadors ens han donat tant gran nombre d’ells sobre tota classe de matèries, que es pot dir amb certesa que s’han convertit en els dipositaris de tot el més bell i més curiós del món » Tant de bo poguéssim fer nostres les paraules amb què l’acreditat teòric francès Roger de Piles glossava els gravadors contemporanis en el seu tractat L’idée du peintre parfait , publicat a París l’any 1699 En absolut es correspon, però, aquest panorama amb el de l’àmbit català, com tampoc no era comparable el nivell dels…
Cuba

Estat
Arxipèlag
Estat de l’Amèrica Central, a les Antilles, format per les illes de Cuba (la més gran de les Antilles), de la Juventud i més de 1.600 cayos i petites illes; la capital és l’Havana.
La geografia física El relleu i la geologia L’illa de Cuba, la superfície de la qual representa el 95% de la de l’estat, és constituïda per un sòcol antic de roques eruptives i metamòrfiques, recobert de materials sedimentaris del Secundari i Terciari, especialment calcaris del Juràssic i del Cretaci, juntament amb margues i material volcànic Els moviments orogènics al llarg del Secundari i Terciari donaren lloc als tres eixos muntanyosos de l’illa, separats per extenses planes calcàries que ocupen la major part del territori El primer eix que s’originà fou el massís d’Alturas de las Villas,…
El marc històric del romànic de la Ribagorça. Precedents
Art romànic
La prehistòria Dolmen del Forno o Cabaneta del Forno, a Cornudella de Valira ECSA - J Boix El territori ribagorçà és un dels menys investigats pel que fa a l’àmbit prehistòric El testimoni d’hàbitat humà més antic data d’uns cent mil anys enrere i se situa a l’estació a l’aire lliure de Castelló del Pla, on s’han localitzat vestigis d’indústries mosterianes corresponents al paleolític mitjà Altres empremtes menys estudiades són les troballes de materials lítics en diferents indrets de la comarca Benavarri, Olvena, Cornudella de Valira, Vilaller i Viu de Llevata El paleolític superior, molt…
Sant Martí de Puig-reig
Art romànic
Situació Sant Martí de Puig-reig Vista exterior de l’església des del costat sud-est Cal notar-hi l’alçària dels murs que tanquen la nau tant a llevant com a ponent, més gran que el nivell de la teulada i la varietat en el color de la pedra, la qual, d’altra banda, mostra un bonic aparell R Viladés L’església és situada a la part alta de la població, a l’indret on antigament s’havien desple gat les dependències del castell Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 07,5 — y 47,4 31 TDG 075474 Hom arriba…
L'escriptori de Sant Cugat i els seus manuscrits (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Introducció Els còdexs més antics provinents de l’escriptori de Sant Cugat són del segle X, però segurament l’activitat literària començà abans i va anar creixent durant els segles següents, com a conseqüència d’una prosperitat general força continuada que no es deturà fins al segle XVIII Amb l’aprovació de la llei d’extinció dels ordes religiosos, el 25 d’octubre de 1820 * , comença la desaparició definitiva de Sant Cugat com a comunitat monàstica activa i també comença aleshores el difícil camí de salvació del monestir com a monument, i de llurs béns mobles i immobles Des d’aquí ens…
La funció de la ciutat i el mercat
L’alta edat mitjana és el moment de major atonia de les ciutats en tota la història europea, fins al punt que sovint es considera la desaparició de la vida urbana com una de les característiques definitòries de l’època prefeudal L’imperi Romà ha estat definit com una xarxa urbana, de manera que la decadència de l’Imperi comportà la decadència de les ciutats Per tant, a l’alta edat mitjana no es pot parlar pràcticament de ciutats si el concepte ha d’englobar el significat de vida urbana L’herència romana, quan es pogué salvar, restava reduïda al record de l’àmbit de dependència territorial, de…