Resultats de la cerca

Fundat l’any 1949, fou el primer club de tir amb arc d’Espanya i de Catalunya Nasqué gràcies a l’impuls d’Eugenio-Santos Chavala, Miquel Blanch, Ramon Martí, Enrique Latorre, Benito Vela, Paul Breysse i els germans Llansola Aquest mateix any, amb la collaboració de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, promogué la creació de la Federació Catalana de Tir amb Arc L’any de la seva fundació organitzà el primer Torneig de Barcelona, que fou el precedent d’una competició internacional Organitzà el primer Campionat de Catalunya, celebrat a Barcelona 1950, i el segon de l’…

Resident a Barcelona des dels sis anys, fou un esportista polifacètic Impulsà el vol sense motor creant l’escola Marià Foyé a Domeny, nedà a les files del Futbol Club Barcelona i fou soci de la Unió Excursionista de Catalunya i del Club Excursionista de Gràcia Participà en la fundació del Club Natació Montjuïc 1944, on competí en natació i waterpolo i en fou dirigent a partir del 1968 D’altra banda, fundà el Club d’Arquers de Catalunya 1949 Poc després fundà la Federació Catalana de Tir amb Arc, i en fou el primer president 1950-52 El 1950 guanyà el primer Campionat de Catalunya…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost tipus llaüt amb mànec De les dimensions d’un violoncel, és basat en una viola de gamba baixa El seu cos sembla el d’una guitarra, amb la taula harmònica lleugerament en forma de volta i dues obertures en forma de C Les sis cordes afinades com les de la guitarra mi, la, re, sol, si, mi, metàlliques i de tripa, es recolzen en un pont i estan fixades en un cordal com ara el del violoncel El mànec té 24 trasts fixos i el cap recorda una falç amb clavilles laterals L' arpeggione , o guitarra d’arc, fou inventat per JG Stauffer a…

Conegut també amb el terme italià portato , s’executa alla corda gràcies a una suau discontinuïtat en la pressió i la velocitat de l’arc S’utilitza sovint en passatges de caràcter cantabile

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Consta d’una caixa de ressonància -amb la taula harmònica i el fons plans i entallament a la cintura- i un mànec al cap del qual hi ha el claviller Les cordes estan tensades parallelament a la superfície de la caixa En la seva forma final, la viola de gamba mostra un estretament a les espatlles, té riscles alts i obertures acústiques en forma de C Proveïda en un principi de sis cordes afinades en 3es i 4es, amb set o vuit trasts cromàtics, al segle XVII se li afegí una setena corda La família de…

A l’antiguitat clàssica els cretencs foren famosos per llur destresa També foren reputats els arquers escites, els parts, els perses i els huns L’arc fou una de les armes característiques dels normands A l’edat mitjana europea, cossos d’arquers a peu i a cavall figuraven en la composició dels exèrcits Els anglesos manejaven al s XIV un gran arc típic long bow i llurs companyies d’arquers foren causa eficient de les victòries angleses a la guerra dels Cent Anys A Anglaterra perduraren fins al principi del s XVI Els arquers figuraven encara en els exèrcits turcs i…

Són caracteritzats pel fet de tenir el cos massís i de colors terrosos, les antenes curtes, l’òrgan estridulós format pels èlitres i els fèmurs, l’òrgan timpànic a l’abdomen i l’oviscapte molt curt Són fitòfags i de costums gregaris Algunes espècies de llagosta són utilitzades com a aliment humà per certes poblacions dels deserts africans La llagosta marroquina Dociustaurus maroccanus , família dels acrídids, d’uns 2-3 cm de longitud les femelles, habita al nord i al centre d’Àfrica, a l’oest d’Àsia, a la península Ibèrica, a Itàlia, al sud de França, a Hongria i als Balcans, on és…