Resultats de la cerca

Ingressà a la marina 1865, on destacà pels seus dots d’organitzador i arribà a ésser cap d’estat major 1892-96, ministre de marina 1897-1916 i gran almirall 1911 Impulsà una ambiciosa política de construccions navals i aconseguí que, a l’inici de la Primera Guerra Mundial, l’armada alemanya fos la segona del món En no aprovar el govern els seus projectes d’utilitzar a fons la potència naval i intensificar la lluita submarina, dimití 1916 Com a líder nacionalista fou diputat al Reichstag 1924-28

El 1619 fou nomenat general de l’armada de l’Oceà Participà en la lluita naval contra Holanda i desplegà una intensa activitat en aigües americanes, on s’apoderà de San Salvador 1625, i obtingué resultats favorables lluitant contra els pirates anglesos i francesos, en ocupar l’illa de San Cristóbal 1630 Aquesta actuació el feu mereixedor del favor de Felip III i de Felip IV, així com també l’enemistà amb el comte duc d’Olivares Arran de les intrigues d’aquest últim, fou processat i, més tard, desterrat

Ensems amb el seu germà Emilio 1819-44, oficials ambdós de la marina austríaca, el 1840 fundaren una societat secreta, l’Esperia, que aviat entrà en contacte amb la Giovane Italia de Mazzini Descobert llur proselitisme entre els mariners italians enrolats a l’armada austríaca i llur intent d’apoderar-se d’una fragata, desertaren i des de Corfú passaren a Itàlia amb divuit companys per tal d’encoratjar la revolta que havia esclatat a Calàbria Foren empresonats i afusellats amb vuit dels companys, fet que commogué tots els medis liberals d’Europa

Fou custodi dels convents del Rosselló 1630 i 1641 Pel maig del 1640 fou ambaixador de la generalitat de Catalunya a Madrid, per a protestar contra els abusos dels allotjaments dels terços reials al Principat Després del Corpus de Sang, el comte d’Olivares li prometé un arranjament pacífic Decidida a Madrid la invasió armada del Principat, Bernadí de Manlleu fou rellevat de les seves funcions Exposà les gestions fetes en un opuscle d’autodefensa, i és interessant la seva correspondència amb els diputats de la generalitat durant les negociacions a Madrid

Militant de les Joventuts Llibertàries des del 1936, féu la guerra civil de 1936-39 al front d’Aragó i, caigut presoner, fou empresonat fins el 1945 Reincorporat al moviment anarquista, d’ençà del 1947 passà a la lluita armada antifranquista — atracaments a entitats bancàries, bombes en edificis oficials, atemptats contra elements del règim — , sobretot a Barcelona i, ocasionalment, en collaboració amb Francesc Sabaté Resident a Itàlia 1951-57, hi practicà també cops econòmics en favor de l’organització, però, en retornar a Catalunya, fou mort per la policia

El 1932 es graduà en enginyeria a l’institut de tecnologia de Berlín, i inicià estudis aprofundits sobre els motors coet de propulsió líquida El govern nazi alemany copsà de seguida la importància d’aquesta matèria, car els coets no eren proscrits pel tractat de Versalles, i hom proposà d’aplicar-los a la seva política bellicista Així, Von Braun fou nomenat cap de l’estació experimental de Kummersdorf, prop de Berlín, controlada pels militars El 1937 fou director tècnic del centre experimental de coets que l’armada nazi construí a Peenemünde mar Bàltica, on romangué fins el 1945, gaudint d’…

El jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón ordena la clausura cautelar del diari basc ""Egin’’ i de l’emissora de ràdio Egin Irratia Després d’un registre policíac fet a la seu del diari, són arrestats deu antics dirigents d’Orain, l’empresa editora del diari i de l’emissora, i el seu actual administrador, sota l’acusació de pertànyer a una banda armada o collaborar-hi Segons Garzón, la documentació requisada mostra indicis que ""Egin’’ formava part de la xarxa de finançament d’ETA L’endemà mateix, l’equip d’""Egin’’ treu al carrer un nou diari, ""Euskadi Información’’

Fundat per Emili Serna Díez, fou un dels clubs pioners del judo català, que destacà especialment durant les dècades de 1960 i 1970 Pertanyia al cos de la Policia Armada i estava situat a la caserna Casarramona, al Parc de Montjuïc Alguns dels seus judokes guanyaren diverses vegades el Campionat de Catalunya i d’Espanya, entre els quals cal destacar Emili Serna, que arribà al 8è dan i fou president de la Federació Catalana de Judo i vicepresident de la Federació Espanyola Organitzava el Trofeu García Bentue El 1973 participà en la primera Lliga Catalana de clubs

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, fou campió de Catalunya individual en sabre 1930, en espasa 1933 i en floret 1946 Fou internacional amb la selecció espanyola de sabre en els Jocs Olímpics de París 1924 i d’Amsterdam 1928 i fou tècnic de la secció d’esgrima del Sindicat Espanyol Universitari Com a directiu destacà per ser el primer secretari general de la Federació d’Esgrima de Catalunya, per ser compromissari de la Federació Espanyola d’Esgrima al Comitè Olímpic Espanyol i representant d’esgrima a l’Assemblea General de la Confederació Esportiva de Catalunya

Membre dels clubs Sala del Tiro Nacional i del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, es proclamà sis cops campió d’Espanya individual en espasa 1930, en floret 1935 i en sabre 1925, 1931, 1933, 1935 Fou internacional amb la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de París 1924, en què participà en la prova de sabre per equips Com a directiu fou membre de la junta directiva de la Federació d’Esgrima de Catalunya També formà part de la junta de govern de la Federació Nacional d’Esgrima, que representà el Comitè Olímpic Espanyol