Resultats de la cerca
Es mostren 765 resultats
quartet de corda
Música
Conjunt instrumental de cambra constituït per dos violins, viola i violoncel, o bé una composició escrita per a aquesta formació.
Les obres que J Haydn compongué per a aquesta agrupació convertiren el quartet de corda en un gènere ben caracteritzat, amb una gran personalitat pròpia Juntament amb les de WA Mozart i L van Beethoven, en feren la forma més exigent per a compositors, intèrprets i oients de música de cambra i la més representativa dels ideals artístics d’aquest medi El que es podria anomenar la prehistòria del gènere està constituïda per nombroses obres dels segles XVII i XVIII en què apareixen quatre parts de corda que admeten la interpretació amb un o més instruments per part sovint amb l’afegit del baix…
András Schiff
Música
Pianista hongarès.
Rebé les seves primeres lliçons a cinc anys i més endavant estudià amb Pál Kadosa, György Kurtág, Ferenc Rados i George Malcolm El 1968 guanyà el primer premi al concurs de joves talents de la televisió hongaresa el 1974 fou guardonat al concurs Čajkovskij de Moscou i, el 1975, al de Leeds Des de llavors desenvolupa una important trajectòria internacional, caracteritzada pel rigor i la solidesa dels seus plantejaments A Barcelona, debutà el 1977, i hi tornà el 1996 Dins el seu repertori mereixen especial atenció les obres de Bach, Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Schumann i…
obertura
Música
Peça musical breu per a orquestra, que fa d’introducció a una obra més extensa, generalment vocal (òpera, oratori, etc).
Aparegué en l’òpera de l’escola veneciana s XVII en forma binària un temps lent i un altre allegro Aquest model passà a França per obra de Lulli, i formà l’anomenada obertura francesa , on la part allegro era un fugat i després tornava el temps lent del principi A Itàlia adquirí forma ternària allegro-adagio-allegro i contribuí a la formació de la simfonia, nom amb el qual hom anomenà sovint l’obertura fins al s XIX Són especialment cèlebres les de Mozart, Rossini, Weber, Beethoven, Gluck, etc També n'hi ha, al s XIX, d’escrites com a peces de concert, com les de Mendelssohn
singspiel
Música
Terme, sorgit cap al segle XVIII a Alemanya, per a designar, originalment, tota mena de drames musicals, però que aviat fou emprat per a indicar les òperes còmiques (amb diàleg parlat) de llengua alemanya, basades en l’opéra-comique dels francesos i en la ballad opera anglesa.
Entre els primers autors alemanys de singspiele figuraren JAHiller, Hvon Benda, JFReichardt, etc La major part dels números cantats es basaven en ritmes o melodies populars els personatges còmics tendien a ésser sovint arquetípics, com el popular Hans Wurst L’emperador Josep II d’Àustria volgué dignificar el singspiel i fer-ne un gènere nacional germànic i n'encarregà un a WAMozart, el qual compongué Die Entführung aus dem Serail ‘El rapte del serrall’, 1781 aquest, juntament amb Die Zauberflöte ‘La flauta màgica’, 1791, també de Mozart, Fidelio 1805-14, de Beethoven, i Der…
Breitkopf & Härtel
Música
Casa editora i impressora de música establerta a Leipzig (Alemanya) el 1719, i traslladada a Wiesbaden el 1947, fundada per Berhard Christoph Breitkopf.
El seu fill Johann Gottlob Immanuel inventà un procediment de tipografia musical, recollí un fons de partitures i edità catàlegs de música instrumental del segle XVIII El 1795 Gottfried Christoph Härtel s’associà amb la casa i finalment comprà la firma i inicià l’edició de les obres completes de Mozart, Haydn, Clementi, Dussek i Cramer La seva amistat amb Beethoven permeté la publicació de vint-i-cinc de les seves obres, entre les quals hi ha la Simfonia núm 5 El 1798 Härtel fundà l'"Allgemeine musikalische Zeitung", i el 1807 començà a fabricar pianos, que foren utilitzats per…
Societat Catalana de Concerts
Música
Societat promotora de concerts.
Fou fundada a Barcelona el 1892 per un grup d’aficionats amb la idea d’organitzar una orquestra simfònica de qualitat, amb una escola per a dotar els seus integrants de la preparació adequada Es creà amb una aportació inicial de capital i nombrosos aficionats subscriviren títols de protector i de soci numerari Antoni Nicolau fou nomenat director de l’orquestra Organitzà successius cicles de concerts simfònics i de cambra al Teatre Líric i al Teatre Principal fins el 1897, any que per desavinences internes fou dissolta la societat L’Orquestra de la Societat Catalana de Concerts interpretà per…
Adolf Gustav Vigeland
Escultura
Escultor noruec.
Estudià a Copenhaguen i a París 1892, on rebé la influència del seu mestre A Rodin Tornà al seu país, on feu obres d’encàrrec, entre les quals alguns monuments a Beethoven, i començà a pensar el conjunt monumental que creà al Park Frogner d’Oslo, que provocà múltiples polèmiques 1908 Aquest conjunt consisteix en nombroses escultures, en grups o individuals, que tenen com a monument central un monòlit, a base de figures d’homes i dones nus enllaçats d’una manera que recorda l’escultura dels temples hindús, la dels vikings i dels romans, fets a la manera acadèmica i que revelen una…
Maria Canals i Cendrós

Maria Canals i Cendrós
© Palau de la Música
Música
Pianista.
Cursà estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb el seu pare, Joaquim Canals, i amb Lluís Millet, i es perfeccionà amb Ricard Viñes i Roda , del qual heretà la tradició musical francesa Acabada la carrera musical inicià una intensa activitat concertística arreu d’Europa i de l’Estat espanyol L’acompanyaren, entre d’altres, les orquestres de París, Lausana, Sanremo i Barcelona, amb Brün, Maurice Le Roux, Jacques Bovy, Desarzens, Eduard Toldrà, Pich Santasusana, Farina i altres directors de renom Del seu ampli repertori destaquen les estrenes d’algunes de les obres dels compositors…
,
Ginette Neveu
Música
Violinista francesa.
Estudià violí amb la seva mare i, posteriorment, amb George Enescu Aparegué en públic per primera vegada a set anys i quan en tenia nou fou convidada com a solista en un concert amb l’Orquestra Colonne, dirigida per Gabriel Pierné Perfeccionà els seus estudis amb Carl Flesh, a Bèlgica A quinze anys fou guardonada amb el primer premi del concurs Wieniawski de Varsòvia Ben aviat assolí fama internacional El 1943 Francis Poulenc li dedicà una sonata Prosseguí la seva carrera després de la Segona Guerra Mundial Morí en un accident d’aviació amb el seu germà, el pianista Jean Neveu, que sovint l’…
els Camps Elisis
Jardins d’esbargiment de Barcelona, inaugurats el 1853, situats entre el passeig de Gràcia i els actuals carrers del Bruc, de Rosselló i d’Aragó, projectats i construïts per Josep Oriol Mestres.
L’entrada era de pagament aplegaven un parc d’atraccions, un saló per a balls i concerts, una fonda, un cafè, etc Hi havia un estany i una pista per a espectacles gimnàstics i de circ i, des del 1856, un petit hipòdrom El nucli era el saló, convertit en teatre el 1861 Josep Anselm Clavé en fou l’empresari 1862-67 i hi féu celebrar el tercer i quart festival de les associacions euterpenses 1862, 1864 i estrenar òpera còmica francesa Decaigueren després del 1867, en part per la competència dels del Tívoli, i foren suprimits 1873 en restà només el teatre, que Evarist Arnús transformà 1881 en el…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina