Resultats de la cerca

A Heidelberg formà part activa del grup que propulsà un Romanticisme alemany religiós i historicista, i edità, ensems amb Clemens Brentano —amb la germana del qual, la també escriptora Elisabeth Bettina, contragué matrimoni el 1811—, un important recull de cançons populars que tingué una gran influència posterior Des Knaben Wunderhorn ‘El corn meravellós del vailet’, 1806-08 Poeta i dramaturg, obtingué repercussió sobretot amb la novella Die Kronenwächtern ‘Els guardians de la corona’, 1817-54, una de les primeres obres històriques que seguiren la temàtica de Walter Scott

Es casà amb Carles VIII, rei de França 1491 aquest matrimoni, que fou precedit de moltes intrigues i de temptatives fallides, representava l’associació de Bretanya a la monarquia francesa Governà aquests països durant les guerres estrangeres del rei Quan aquest morí, hom obtingué l’anullació d’un primer lligam del nou rei de França, Lluís XII, cosí del precedent, per casar-lo amb Anna de Bretanya 1499 per tal d’assegurar la unió de Bretanya amb França

Cursà estudis de filologia catalana i espanyola Professor d’ensenyament mitjà als instituts de Nules, Xàtiva i Massamagrell, on fou director durant tres anys, fou professor de les universitats de València i d’Alacant, i catedràtic de filologia catalana a la Universitat Jaume I Fou collaborador habitual en revistes filològiques amb articles de lingüística i de crítica literària Entre els seus temes de recerca preferents en aquest camp hi ha l’obra de Joan Fuster i de Vicent Andrés Estellés, i també d’altres autors contemporanis com Josep M Llompart, Maria-Mercè Marçal, Enric Valor, Salvador…

Estudià a Zuric amb André Jaunet i Willy Burkhard, i posteriorment continuà els estudis al Conservatori de París, on fou deixeble de Marcel Moyse El 1947 es diplomà amb un primer premi en flauta i l’any següent fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra Del 1948 al 1950 fou primer flautista de l’Orquestra de Winterthur, i del 1950 al 1959, de la Filharmònica de Berlín El 1958 debutà al Festival de Salzburg amb el Concert per a flauta en re M , KV 314, de WA Mozart El seu repertori abastà des de Bach fins a la música del segle XX, amb Mozart com un dels seus…

Obtingué la càtedra d’economia política i ciències socials del Wellesley College Fou redactora de The Nation , delegada al Primer Congrés Femení de la Haia i secretària de la Lliga Femenina Internacional pro Pau i Llibertat, a Ginebra 1919-22, de la qual fou presidenta honorària internacional el 1936 El 1946 obtingué el premi Nobel de la pau juntament amb John R Mott Escriví Our Slavic Fellow Citizens 1910 i Approaches to the Great Settlement 1918

Participà en la guerra de Crimea, en les campanyes de l’Índia i en l’expedició francobritànica a la Xina del 1860 Serví l’emperador de la Xina i el govern egipci Governador del Sudan meridional 1876-79, combaté els negrers i els bandolers Ocupà diversos càrrecs administratius a Sud-àfrica, a l’Índia i a Palestina

Fill de família camperola, estudià amb beca a l’escola de Besançon després que la seva família s’hagué arruïnat, treballà com a tipògraf Posteriorment aconseguí una beca per a estudiar a la Sorbona, a París, on es posà en contacte amb els fourieristes Charles Fourier El 1840 escriví la seva primera obra, Qu'est-ce que la propriété , on qüestionava el fet que la propietat porti sempre a l’explotació i que els treballadors no posseeixin mai els mitjans de producció Treballà d’apoderat d’una empresa de navegació, a Lió, i es posà en contacte amb el moviment mutualista Fou l’iniciador 1848 del…

Es diplomà en arquitectura a Princenton EUA, el 1933, però es dedicà al teatre El 1948 passà al cinema, i guanyà un Oscar com a protagonista de Cyrano de Bergerac 1950 Es destacà també en Moulin Rouge 1953 com a Toulouse-Lautrec i en The Caine Mutiny 1954

Vida i obra Net d’ Adolf Marsillach i Costa i fill del periodista Lluís Marsillach Estudià dret a la Universitat de Barcelona i parallelament s’inicià com a actor 1946 en el quadre escènic de Ràdio Barcelona i el Teatre de Cambra de Barcelona El 1950 fou contractat pel Teatro Nacional María Guerrero de Madrid, ciutat on s’installà i desenvolupà la major part de la seva carrera El 1955 retornà temporalment a Barcelona per debutar com a director d’escena al teatre Windsor Posteriorment formà companyia pròpia 1956, dirigí el Teatro Español de Madrid 1965, fundà el Centro Dramático…

Autodidacte Començà la seva activitat els anys trenta, relacionant-se amb els casals i grups artístics del Poblenou, Sant Martí de Provençals i Sant Andreu Des dels inicis restà fixada la seva personalitat artística i la seva inclinació pel paisatgisme, influïda per l’impressionisme Participà habitualment en certàmens i exposicions collectives, i a partir dels anys setanta exposà regularment de manera individual  La seva obra, que inclou sobretot paisatges dels barris barcelonins del Poblenou, Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar, i també de diferents indrets del Vallès Oriental…