Resultats de la cerca

Intentà de refer 1521 la unitat del seu regne, trencada per Ferran II de Catalunya-Aragó, durant la guerra entre Francesc I de França i Carles V Un intent de recuperar Navarra per mitjà d’Andreu de Foix fracassà El 1525 fou empresonat a Pavia juntament amb Francesc I, amb la germana del qual, Margarida, s’havia casat 1526

Fou redactor de La Publicitat i de “La Humanitat”, i collaborador de “L’Opinió”, “Mirador”, “Lluita” de Valls 1931-33, entre d’altres Novellista popular, publicà Cara i creu 1925, L’esparver 1925, El primer fill 1926, La germana i Narracions i contes 1929 També publicà obres teatrals, com Error de perspectiva , Melodia discordant i Canvi de ruta 1953

Membre del Club Tennis Barcino, fou subcampiona de Catalunya l’any 1958 Durant quatre anys consecutius fou subcampiona d’Espanya en el concurs general i aconseguí el Campionat d’Espanya de clubs fent equip amb la seva germana Elena i Renata Müller Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 El 1962 es retirà de la competició

Intentà d’ampliar els seus dominis en la zona de la mar Negra i s’alià amb els rodis i amb Filip V de Macedònia, la germana del qual esposà Participà en la primera guerra macedònica i, més tard, instigat per Anníbal, atacà Èumenes II de Pèrgam i fou derrotat La mediació dels romans li permeté de salvar la integritat del seu estat

Fou casada 1116 amb Ramon I dels Baus, senyor de Berra, a qui aportà en dot les terres que després foren anomenades terres bausenques Ella i el seu marit no es conformaren amb el dot i feren el joc de l’emperador i del comte de Tolosa contra Ramon Berenguer III de Barcelona, marit de Dolça, la germana d’Estefania

Filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Caríntia Fou abadessa del convent de clarisses de Messina ocupada la ciutat pels angevins, fou duta presonera a Nàpols juntament amb la seva germana Violant Alliberada, anà a Catalunya, on es casà el 1364 amb el comte Joan I d’Empúries , cosí de Pere III el Cerimoniós Del matrimoni nasqué una filla, Elionor

Fou poeta i féu publicacions amb la seva germana Mary Ann, entre les quals una versió de l' Odissea Es destacà com a crític del “London Magazine” fundat el 1820, on féu popular el pseudònim d' Elia La majoria d’assaigs tenen caràcter autobiogràfic L’any 1823 en foren recopilats els primers Una segona sèrie fou The Last Essays of Elia 1883

Marquès de Branciforte Casat amb María Antonia, germana de Godoy Aquest el féu crear gran d’Espanya 1791 i virrei de Mèxic 1794-98, on la seva insaciable rapacitat desvetllà grans odis Ascendit a tinent general, exercí alts càrrecs militars a Madrid i a les Canàries i fou secretari de marina, gràcia i justícia El 1808 es féu partidari de Josep Bonaparte

Serví Pere IV el Conestable El 1464 fou tramès com a ambaixador a les corts de França per a comunicar-hi la declaració de traïdor contra Juan de Beaumont, a les de Borgonya per a sollicitar l’ajut dels seus ducs i a les d’Anglaterra per a negociar el casament de Margarida de York, germana del monarca anglès, amb el rei Pere

Tercera muller del rei Khilperic I de Nèustria i Soissons Conspirà contra Audovera i Galsvinta, primera i segona muller, respectivament, d’aquest, i es casà amb ell 567 La seva vida fou un seguit d’assassinats i de guerres contra la reina Bruniquilda, muller del seu cunyat, el rei Sigebert I d’Austràsia, i germana de Galsvinta, que finalment fou derrotada