Resultats de la cerca

A causa de l’oposició de Lluís XIV, no en pogué prendre mai possessió Casat amb una germana de Leopold I, serví a Àustria com a mariscal Comandà l’exèrcit que deslliurà Viena del setge turc 1683, prengué Buda 1686 i obtingué la victòria de Mohács 1687 Passà a lluitar al costat del Rin i prengué Magúncia i Bonn

Fill del comte de Rheinfelden Obtingué el ducat de Suàbia de l’emperadriu Agnès i es casà amb Matilde 1059, germana de l’emperador Enric IV, amb el qual topà durant la lluita de les Investidures No reconegut pel papa Gregori VII com a emperador 1077, fou derrotat per Enric IV a Turíngia 1078 Morí en combat

L’acord, pel qual Ferran era reconegut rei de Castella, posava fi a una guerra entre castellans i lleonesos per la successió d’Enric III, monarca castellà que havia mort prematurament el 1217, deixant la corona a la seva germana Berenguera I de Castella , la qual, en contra de la voluntat del seu marit, havia abdicat en Ferran

Fou redactor de La Publicitat i de La Humanitat , i collaborador de L’Opinió , Mirador , Lluita de Valls 1931-33, etc Novellista popular, publicà Cara i creu 1925, L’esparver 1925, El primer fill 1926, La germana i Narracions i contes 1929 També publicà obres teatrals, com Error de perspectiva 1951, Melodia discordant i Canvi de ruta 1953

Fou redactor de La Publicitat i de “La Humanitat”, i collaborador de “L’Opinió”, “Mirador”, “Lluita” de Valls 1931-33, entre d’altres Novellista popular, publicà Cara i creu 1925, L’esparver 1925, El primer fill 1926, La germana i Narracions i contes 1929 També publicà obres teatrals, com Error de perspectiva , Melodia discordant i Canvi de ruta 1953

Filla segona del rei Ferran VII i de Maria Cristina de les Dues Sicílies, fou casada 1846 amb Antoni d’Orleans, duc de Montpensier, gran comanador d’Aragó a l’orde de Calatrava, fill del rei Lluís Felip I de França El 1868 fou expulsada, amb el seu marit, pel fet de conspirar contra la seva germana, Isabel II

Germana dels jugadors de bàsquet Rafael i Tomàs Jofresa, començà a fer atletisme a 17 anys Fou cinc cops campiona de Catalunya de triple salt a l’aire lliure 1993, 1995, 1996, 1997, 1999 i quatre en pista coberta 1993, 1994, 1996, 1997 El 1994 guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya i establí el rècord català de la prova

Serví Pere IV el Conestable El 1464 fou tramès com a ambaixador a les corts de França per a comunicar-hi la declaració de traïdor contra Juan de Beaumont, a les de Borgonya per a sollicitar l’ajut dels seus ducs i a les d’Anglaterra per a negociar el casament de Margarida de York, germana del monarca anglès, amb el rei Pere

Tercera muller del rei Khilperic I de Nèustria i Soissons Conspirà contra Audovera i Galsvinta, primera i segona muller, respectivament, d’aquest, i es casà amb ell 567 La seva vida fou un seguit d’assassinats i de guerres contra la reina Bruniquilda, muller del seu cunyat, el rei Sigebert I d’Austràsia, i germana de Galsvinta, que finalment fou derrotada

Fou casada 1116 amb Ramon I dels Baus, senyor de Berra, a qui aportà en dot les terres que després foren anomenades terres bausenques Ella i el seu marit no es conformaren amb el dot i feren el joc de l’emperador i del comte de Tolosa contra Ramon Berenguer III de Barcelona, marit de Dolça, la germana d’Estefania