Resultats de la cerca
Es mostren 13084 resultats
Josep Gibrat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou professor al seminari de Prada i capellà de Prats de Molló És autor del recull La vall de Prats 1925 i d’una sèrie d’estudis d’erudició històrica, entre els quals Aperçu sur l’abbaye d’Arles-sur-Tech 1912, Notice historique sur Saint-Feliu-d’Avall 1917 i Notes de géographie historique sur le haut Vallespir 1926
Josep Gelabert
Construcció i obres públiques
Mestre de cases.
Escriví en català Vertaderes traces de l’art de picapedrer, acabat el 1653
Josep Garriga
Història del dret
Jurista i científic.
Estudià a Alcalá Fou professor de matemàtiques i de meteorologia a l’observatori reial de Madrid Fou també advocat dels consells reials i alcalde del crim de l’audiència de Galícia El 1791 fou admès a l’Acadèmia de Ciències Naturals de Barcelona, on llegí un discurs sobre botànica Publicà dos tractats sobre meteorologia Madrid 1794, 1805 i una adaptació en castellà de l’obra de Montesquieu Observaciones sobre el espíritu de las leyes 1787
Josep Garcia
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a la Universitat de València i fou deixeble de Vicent Gascó Acadèmic de mèrit de Sant Carles 1785, hi fou tinent de director 1791 i professor de matemàtiques fins el 1794, data en què emmalaltí Fou mestre major de la ciutat i capítol de València De la seva obra es destaquen els banys de l’Hospital General i la casa del Magister de València, la capella de la Comunió de la parròquia de Manises, l’ampliació de la Xèrica i la construcció de les de Benafer, de Caudiel —avui destruïda— i de Requena Traçà també la catedral d’Eivissa
Josep Fucilla
Història
Hispanista nord-americà.
Catedràtic a la Northwestern University, és autor de notables estudis de literatura comparada, centrats sobretot en temes dels s XVI i XVII ha publicat treballs a la Nueva Revista de Filología Hispánica i a Publications of the Modern Language Association of America Entre els seus llibres cal esmentar Relaciones hispanoitalianas 1953 i Estudios sobre el petrarquismo en España 1960
Josep Frank
Literatura catalana
Escriptor.
Fou professor de grec i de sard al liceu de l’Alguer Autor de poemes en català, mantingué correspondència amb intellectuals de Catalunya i collaborà en diverses revistes catalanes, especialment a La Ilustració Catalana 1880-94
Josep Fortea
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, gravador i arquitecte establert a València, deixeble d’Apol·linar Larraga.
Fou molt anomenat com a pintor de flors i de perspectives Com a gravador, féu el pla de València de Tomàs Vicent Tosca Orellana donà com a propi de Fortea un monument '' en perspectiva abultada ' que hom posava a la seu el dijous sant, fet amb la collaboració de Larraga i d’Hipòlit Rovira Hi ha pintures seves a les capelles de l’església de Sant Martí, a València
Josep Fortaner
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador rossellonès.
Fou beneficiat de Sant Jaume de Perpinyà 1785 i vicari de la catedral de Sant Joan Publicà una Notice ecclésiastique sur le Roussillon, suivie du catalogue des évêques d’Elne
Josep Forners
Metge.
Fou catedràtic de prima de la facultat de medicina de Barcelona, i pertanyia a l’Acadèmia de Sant Tomàs d’Aquino En 1713-14 fou membre del Consell de Cent i capità de la companyia d’estudiants de medicina, de filosofia i de teologia de la Coronela Tingué un paper destacat en diversos fets bèllics El 1720 anà a estudiar, comissionat per l’ajuntament, l’epidèmia de pesta a Marsella i publicà un interessant Tractatus de peste, praecipue gallo-provinciali et occitanica grassanti 1725
Josep Fons
Literatura francesa
Poeta en francès.
Publicà els reculls Premières rêveries 1894, Rêveries nouvelles 1895 i Sylves des veillées 1903 Signà amb el pseudònim Jyeffe poemes publicats a “Le Coq Catalan”
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina