Resultats de la cerca

En fou el primer vescomte Llop I mort després del 1009, fill del vescomte gascó Amer El seu quadrinet, el vescomte Pere I mort el 1163, es casà amb la comtessa Beatriu III de Bigorra i ambdós territoris restaren units personalment Al segle XIII la vescomtessa Mata I aportà el territori al seu marit, el vescomte montcadí Gastó VII de Bearn, i després segle XIV passà als comtes de Foix El 1607 fou separat del vescomtat de Bearn, al qual havia estat unit, i fou reunit administrativament a Gascunya Al segle XVII, fou concedit com a comtat i després principat, als Lorena, ducs d’…

Fill gran de Martí Benet de Torrelles i de Fonollar Fou capità general de l’armada de mar 1467 i capità del Vallès i del Maresme pel príncep de Girona Joan d’Anjou, duc de Calàbria i de Lorena, que, en nom del seu pare, el rei Renat, li concedí el títol de baró de la Roca sobre el seu castell de la Roca del Vallès, amb possessions a la Garriga, Llerona, Corró Jussà i Corró Sobirà, Marata i Palou, però hagué de vendre la jurisdicció del castell i la baronia de Montbui als consellers de Barcelona 1490 El 1474 fou convocat a la guerra del Rosselló contra els francesos

Era baró de Castellgalí L’any 1643, la generalitat li encomanà, ensems amb Joan Fontanella, una ambaixada prop del virrei mariscal La Mothe per demanar la revocació d’un edicte d’expulsió contra diverses persones suspectes d’actuar contra el govern francès a Catalunya El 1645 participà en la conjuració antifrancesa dirigida, entre d’altres, per Hipòlita d’Aragó, els abats de Sant Pau del Camp i de Galligants i Gispert d’Amat, president de la generalitat Aquell mateix any era detingut i executat Els seus béns foren confiscats pel comte d’Harcourt, Enric de Lorena Fou pare de Pere…

El petit nucli —esmentat ja el 1035—, format per l’església parroquial de Sant Feliu i unes poques cases, és a 183 m d’alt Un quilòmetre i mig al sud, a la confluència de les rieres de Gàrrep i de Pedrola que li servien de vall, s’alça l’antic castell de Cartellà , esmentat el 1238, ben conservat que comprèn la capella de l’Esperança, dels s XII-XIII, d’on era originària la família Cartellà el 1467 caigué en poder del lloctinent Joan de Lorena, i el 1470 dels remences de Verntallat, que aviat es rendiren a les forces de Joan Sarriera

És situada al NE de Metz, a la vora del Saar És un centre comercial del S de la conca del Saar i un nucli d’indústria metallúrgica, química, de termòmetres, tèxtil i del paper

Encara jove, reptà Joan de Boixadors amb la finalitat d’avesar-se en l’ús de les armes, i hi lluità a Ceuta 1429, combat descrit pel cronista portuguès Gomes Eanes de Zurara Tingué, amb Riambau de Corbera , una actuació remarcable en el famós Passo Honroso 1434, que comportà ulteriors lletres de batalla amb Suero de Quiñones, mantenidor d’aquell pas Fou fet presoner 1435-36 arran de la batalla naval de Ponça A la cort napolitana d’Alfons el Magnànim era tingut per un “dels bells junyidors del món” El 1458 participà, en prosa retorta i filigranada, en els Deseiximents contra Fals…

El lloc fou donat per Ramon Berenguer IV a l’abat Esteve de Flabemont Lorena per edificar-hi un monestir amb un grup de premonstratencs i cavallers que havien vingut, comandats per l’abat, a lluitar com a croats en les conquestes de Tortosa i de Lleida Regí inicialment la fundació el prior Frederic, però el 1158 fou abandonat pels canonges, hom creu que a instàncies del monestir de Poblet o del bisbe de Tortosa, que es possessionà del lloc La part de la comunitat catalana es dispersà alguns anaren al veí convent de Bonrepòs, i un dels antics canonges, Joan d’Organyà, fou un dels…

El darrer membre de la família Mèdici, Anna Maria Ludovica, donà la galeria a l’estat toscà 1737, i Pietro Leopoldo de Lorena, successor dels Mèdici com a gran duc de Toscana, l’obrí al públic 1765 Conté el recull de pintura toscana més important del món, del s XIII al XVIII Cimabue, Giotto, Fra Angelico, Masaccio, Uccello, els Lippi, Botticelli, Leonardo, Miquel Àngel, Rafael, els manieristes, etc, així com una importantíssima collecció de pintura d’altres escoles italianes Duccio, Simone Martini, Gentile da Fabriano, Bellini, Giorgione, Tiziano, Caravaggio, etc, de les escoles…

D’estil àgil i desimbolt, els poemes són d’un to bastant picant i han incorporat totalment la rima, que és accentual No semblen escrits al domini cultural català, sinó més aviat a la Lorena Escrit en uns fulls en blanc del Liber glossarum et etymologiarum , manuscrit sobre gramàtica del monestir de Ripoll, atès el caràcter concupiscent dels poemes, l’autor els camuflà invertint-ne les lletres dels titulars Fou descobert a l’Arxiu de la Corona d’Aragó per Lluís Nicolau d’Olwer, el qual el va publicar en la versió original llatina el 1923 Ha estat traduït al català per Ramon…