Resultats de la cerca
Es mostren 7479 resultats
Miquel Castellví
Historiografia catalana
Heraldista.
Membre d’una noble família El bisbe valencià Honorat Joan, preceptor del príncep don Carles, fill de Felip II, encarregà a Castellví l’elaboració d’una mena de catàleg intitulat Libro de linages, escudos, armas, devisas y sellos , per complaure la voluntat de l’esmentat príncep El cronista Gaspar Escolano degué consultar aquesta obra, que ja devia ser illocalitzable al s XVIII
Miquel Estela
Literatura catalana
Comanador i escriptor.
Autor de poemes religiosos, com l’ Oració feta en nom del comanador Estela a Déu lo Pare i la Comèdia de la sagrada passió de Jesucrit , i d’un llarg comentari en prosa catalana a una cançó de Juan Rodríguez del Padrón Actuà com a jutge en el debat poètic del grup de Bernat Fenollar que se celebrà a València poc després del 1472
,
Miquel Vila
Història
Guerriller carlí.
Era conegut amb el sobrenom de Caletrus Es destacà durant la segona guerra Carlina i arribà a ésser un dels principals capitosts Però, subornat pel govern isabelí, es passà al bàndol liberal, en canvi de conservar el seu grau de comandant 1849
Miquel Ferrer
Literatura catalana
Catedràtic de medicina i d’humanitats a l’estudi general de Lleida.
El 1570 dirigí una llarga carta en llatí al bisbe de Lleida Antoni Agustí, en la qual exposava el seu criteri sobre la formació humanística dels deixebles Publicà Dialogus inscriptus Terentiana imitatio València, 1562 i un Mètodo i art molt breu en romanç i molt clar per apendre la gramàtica de la llengua llatina Lleida, 1572 i 1578, probablement la primera gramàtica llatina escrita en llengua vulgar editada a la península Ibèrica
,
Miquel Comalada
Literatura catalana
Religió
Eclesiàstic i escriptor.
Monjo de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron Barcelona, a qui és falsament atribuïda la novella allegòrica Espill de la vida religiosa , també coneguda amb el títol de Desitjós , pel nom del seu protagonista —Desitjós— Hi ha molts indicis que permeten pensar en una autoria franciscana Segons Torres i Amat, es conservaven dos toms de temàtica espiritual d'aquest autor al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, avui no localitzats Bibliografia Valsalobre, P “De l’Spill de la vida religiosa al Desitjós Notes a una novella allegòrica del segle XVI” Caplletra , 31, 2001, p 11-23
,
Miquel Desideri
Història
Política
Diplomàtic possiblement napolità.
Fou enviat per Alfons IV de Catalunya-Aragó, com a ambaixador seu, als emperadors de Bizanci i de Trebisonda Constantí XII Paleòleg i Joan IV Comnè, i al negus Jacob d’Etiòpia on es traslladà per la via del golf Pèrsic, per tal d’acordar una aliança antiislàmica, davant la puixança turca
Miquel Bach
Literatura catalana
Poeta i crític.
L’any 1971 es va donar a conèixer com a poeta al llibre collectiu en homenatge a Joan Oliver Pere Quart , I li estreba les vetes de la cotilla Posteriorment va publicar Guillaguí 1978, de marcat signe experimental Com a crític és conegut per les seves acurades edicions d’obres de Joan Oliver Temps, records , 1991, i Marines soledats cartes a la Conxita Riera , 2000, Francesc Trabal De cara a la paret , 2000, i Contes, arguments i estirabots , 2003 i Armand Obiols Mirall antic , 1988 És autor de la monografia La Colla de Sabadell Entre el noucentisme i l’avantguarda 2002 És fundador i…
Miquel Constançó
Geografia
Cosmògraf i cartògraf català.
Era alferes d’enginyers Formà part de l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia 1768-70, en el grup que viatjà per mar Desanimada l’expedició per no trobar el port de Monterrey, la insistència de Constançó feu continuar la recerca més al nord, fet que determinà el descobriment de la badia de San Francisco En tornar a Mèxic hi publicà un Diario histórico de los viajes de mar y tierra hechos al norte de California 1770
Miquel Merola
Cristianisme
Monjo cistercenc i primer abat quadriennal de Poblet (1623-27).
Fou també abat d’Escarp i visitador general de la congregació Amb ell Poblet entrà, després de llarga resistència, a la congregació de monestirs de la Corona d’Aragó decretada, el 1616, pel papa Pau V, a instàncies de Felip III, i perdé així la seva antiga autonomia No reeixí en els seus esforços per a constituir-se abat perpetu del monestir Eixugà part del deute que gravava Poblet i, el 1628, fou elegit definidor de l’orde a Catalunya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina