Resultats de la cerca

Foren els seus directors Josep Maria Esteve i Victòria 1912-36 i Ricard Sanmartín i Bargues 1940-72 Publicà alguns números extraordinaris 1914-23 dedicats a festes locals Fira de Juliol, diada de la Mare de Déu dels Desemparats Redactat íntegrament en català, deixà d’aparèixer en 1937-39 Hi collaboraven, entre d’altres, Maximilià Thous, Bernat Morales, Severí Guastavino, S Rusiñol, Francesc Caballero, F Almarche, Hernández Casajuana, B Ortín, C Salvador, Sanchis Sivera, D Martínez Ferrando, Lluís Bernat, Miquel Duran, Navarro Cabanes i Josep Serred L’illustraven Ignasi Pinazo, J…

Produí el Popol-vuh, màxim exponent de la literatura precolombina, i el Libro de los libros de Chilam Balam , dels primers temps de la conquesta Amb el Romanticisme 1840, aparegueren nous prosadors i poetes la poetessa Vicenta Laparra de Lacera 1834-1905 inicià el teatre modern El Modernisme donà les figures del poeta Domingo Estrada 1852-1901 i del polígraf Enrique Gómez Carrillo 1873-1927 Al s XX es destacaren els poetes Rafael Arévalo Martínez, Luis Cardoza y Aragón i el narrador Miguel Ángel Asturias, premi Nobel de literatura el 1967 També cal citar encara el dramaturg Manuel Galich, els…

El 1890 fou ordenat de prevere i, el 1893, ingressà a la Congregació dels Missioners dels Sagrats Cors D’aquest orde arribà a ser conseller i secretari general Com a investigador, centrà el seu treball en diversos estudis biogràfics i d’història sagrada Collaborà en la revista Lluch gairebé des de la seva fundació Algunes de les seves obres resten inèdites Biografía del MRP Joaquín Rosselló y Ferrá 1914, Vida de la beata Catalina Thomás en el monasterio de Santa María Magdalena de la Ciudad de Palma 1916, Nostra Senyora de Lluch Compèndi històric 1918, Biografía del MI SrD Miguel Maura…

Format al Conservatori d’Estocolm amb Ernst Ellberg i Olallo Morales, prosseguí els seus estudis a la ciutat de Viena amb Alban Berg Més tard fou professor de l’esmentat centre 1947-60 i director de música a la Universitat d’Uppsala Compositor versàtil, el seu catàleg inclou des d’obres clarament immerses en el postromanticisme fins a d’altres amb un llenguatge clarament avantguardista, amb l’ús, per exemple, dels recursos del politonalisme i el serialisme Posteriorment evolucionà cap a una posició d’equilibri entre postromanticisme i avantguarda És considerat un dels compositors…

Fou organista de la capella reial de Granada des del 1551 fins a la seva mort, encara que també freqüentà els orgues de l’església de San Jerónimo La seva obra es coneix gràcies a Luis Venegas de Henestrosa, el qual inclogué tretze composicions de Fernández Palero en el seu Libro de cifra nueva para tecla, harpa y vihuela Alcalá de Henares 1557 Es tracta principalment de tientos i glosas a partir d’obres d’altres autors com Morales, Josquin, Mouton o Crecquillon En aquestes peces queda palès que era un bon coneixedor de la tradició musical de l’Escola Francoflamenca, coetània i…

Inicià la seva formació musical com a nen cantor a la catedral de Sevilla, sota la direcció d’Alonso de Alva, Juan Valera i Pedro Escobar Molt probablement succeí P Escobar com a mestre de capella de la catedral quan aquest abandonà Sevilla el 1514 Es mantingué vinculat a aquesta institució durant tota la seva vida malgrat que els darrers anys se n’allunyà a causa de la seva avançada edat Fou el mestre de la majoria dels polifonistes de l’escola sevillana, entre els quals destacaren Francisco Guerrero i Cristóbal de Morales Malauradament una gran part de les seves composicions…

Gutiérrez Larraya del 1930 al 1937 Hi collaboraren A Furnó Anfurso , M L Morales Felipe Centeno , I Polo, F X Gibert, L F Martínez de Ribera, J M Plaza, M Pérez de Somacarrera, J Palau, J M Amich i Bert Amichatis , J Sagré, J Virós, J Parellada, M Moragas, C A Màntua, J Ruiz de Larios, J Serra Oller, S Mistral, M Santos, S Gasch, A de Armenteras, L Gómez Mesa, À Ferran, M Villegas López, etc En sortiren 328 números Amb una bona presentació, oferí arguments generosos i retrats d’intellectuals interessats pel cinema Edità també fulletons enquadernables de novelles populars, números…

Fou cantor a la catedral de Salamanca abans d’esdevenir membre del cor papal a Roma, on estigué actiu entre el 1536 i el 1541 i entre el 1545 i el 1554 A la Capella Sixtina estigué en contacte amb Cristóbal de Morales i Juan Escribano Participà com a jutge en les disputes sobre els modes grecs que mantingueren Nicola Vicentino i Vicente Lusitano el 1551 Ocasionalment s’ocupà del magisteri de capella de la infanta Joana de Castella Es retirà i retornà a Castella el 1554 amb un benefici a la catedral de Segòvia La seva obra musical inclou dues misses, una de les quals a sis veus…

Estudià a les universitats de Barcelona i Madrid, i s’especialitzà en llengües semítiques Director 1920 del departament de llengua i literatura espanyola a la Queen's University de Belfast Irlanda del Nord, i després catedràtic 1926-60 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1951, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Hispanic Society of America, primer president de l’Association of Hispanists of Great Britain and Northern Ireland 1953-54 i visiting professor a la Universitat de Toronto 1953 Publicà Los viajes de Benjamín de Tudela Madrid 1918, Gramática de la…

Estudià filosofia i teologia Passà llargues temporades en monestirs benedictins, com ara el de Montserrat, Santo Domingo de Silos o Solesmes, per estudiar cant i paleografia gregoriana Posteriorment estudià música sacra i musicologia a l’Istituto Pontificio di Musica Sacra a Roma 1952-55 i es doctorà el 1967 sota la guia d’Higini Anglès Fou mestre de capella i organista del monestir d’El Escorial en 1939-59 i en 1971-72, i a partir d’aquest darrer any ensenyà musicologia al Conservatori de Madrid Centrà la seva recerca en els moments més importants de la història de la música espanyola Feu…