Resultats de la cerca

Aquesta església, ara desapareguda, era la capella del castell de Cervera Se’n té notícia des de l’any 1133, en què Guillem Dalmau de Cervera li féu un llegat testamentan d’un farraginal prop de l’abeurador sobirà, i establí que amb els diners de la venda dels seus ausbergs es compressin alous per poder dotar un beneficiat que cantés misses per a la salvació de la seva ànima i la de la seva muller i visités els seus sepulcres En un inventari del castell de Cervera del 1482 hi consta la capella, que era presidida per un retaule

S’especialitzà en les fases finals de la prehistòria, l’edat del ferro i el món protohistòric peninsular Fill del naturalista Salvador Maluquer , nasqué en el si d’una família culta i intellectual, amb profundes arrels a les terres lleidatanes, i més concretament a Artesa de Segre, el seu lloc de referència obligada Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona UB, entre els anys 1933 i 1937 la branca d’història, en concret del món antic, la compartí amb Salvador Espriu i Mercè Muntañola, sota el mestratge de Pere Bosch i Gimpera, de qui fou el darrer dels deixebles…

Vida i obra Obtingué premis en diversos jocs florals Collaborà a “Art Novell”, “Joventut Catalana”, “Mirador” i “La Nau”, entre d’altres Fou redactora de “La Dona Catalana”, on publicà nombrosos contes infantils i sentimentals, poemes i articles, sovint amb pseudònims Traduí novelles per a la collecció “Biblioteca La Dona Catalana”, la qual també li edità diverses novelles roses que, dins l’àmbit de la literatura de consum, s’adreçaven sobretot al públic femení Cau roig 1935, Fruit d’aventura 1935-36, Una pobra noia 1936-37, August Martí 1937, Un drama a la masia 1938 i Els herois neixen 1938…

Reforma del calendari, geometria Nicolau de Cusa

L’església de Sant Nicolau era situada, sembla, a l’actual emplaçament de can Trilla Al seu voltant es formà, al segle XIII, la vila nova o pobla de Capdevila, que al XIV era extramurs Les primeres notícies documentals que es coneixen d’aquesta església són dels anys 1312 i 1314 en què fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona En aquell moment l’església tenia adscrit el cementiri on eren sepultats els pobres “ ubi pauperes sepelientus ” L’església apareix també en els testaments estudiats de l’any de la pesta del 1348, com a beneficiària de diversos llegats

Es doctorà en dret civil i canònic 1763 S'establí a Madrid 1771, on exercí càrrecs públics Ingressà a l’Academia de Derecho Público 1772 Posteriorment fou alcalde d’Oriola 1787 i de Tortosa, i oïdor de l’audiència de Mallorca Es mostrà contrari a la pena de mort Durant les guerres napoleòniques fou vocal de la Junta Suprema de Mallorca Uns versos publicats durant el Trienni Constitucional li valgueren una sanció del règim absolutista Posseí una de les millors biblioteques mallorquines

Fill de Francesc Carròs i d’Arborea El rei li vengué el castell de la Fava, la vila de Posada i altres llocs de Sardenya, i li renovà la concessió de la baronia de Terranova 1460, feta anteriorment al seu pare Actuà com a procurador del príncep Ferran per a jurar les consuetuds de Sardenya 1461 Durant la guerra civil catalana 1462-72 es posà al costat de Joan II del 1463 al 1465 fou majordom de la reina Joana Enríquez Participà en el setge de Maó 1466 La seva actitud reialista li valgué el segrest, per part del Consell del Principat, de tots els béns que posseïa a Barcelona A Sardenya, d’on…

Estudià dret a Barcelona, i es traslladà a Londres, on residí fins el 1875 Dedicat a estudis cervantins, intentà d’identificar Don Quixot amb el seu autor La estafeta de Urganda, 1861 La verdad sobre el Quijote , 1865 La génesis del Quijote , 1883 Publicà poesies en castellà i en anglès Leyenda del corazón , 1882

Nebot d’Antoni Figuera i Garcia És autor d’un Llibre de coses memorables que han succeït en Mallorca, que comprèn de l’any 1730 al 1758 i que ha servit de font a historiadors posteriors, com Campaner

Aquest monestir es localitzava a l’actual partida de l’Hospitalet, entorn de la rotonda de sortida de l’autovia vers Fondarella Tingué a càrrec seu un hospital del camí ral Els orígens d’aquest monestir es remunten vers l’any 1220, en què els senyors del lloc, Guillem II d’Anglesola i la seva muller Sibilla de Cardona, hi fundaren un hospital L’any 1224 l’hospital fou donat a l’abadia premostratesa de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes perquè hi establís un priorat amb tres canonges preveres La casa aviat va tenir una gran empenta El 1231 tenia nou membres i el seu superior duia el…