Resultats de la cerca
Es mostren 406 resultats
marquesat de Sant Marçal
Història
Títol concedit, el 1727, pel rei Lluís XV de França a Àngel Carles Delpàs-Camporrells i d’Oms, baró de Pià i senyor de Sant Marçal (Vallespir).
S'extingí, amb la família, a la primera meitat del s XIX
Castell de Lliçà de Vall
Art romànic
Les primeres notícies del terme de Lliçà són anteriors a l’any 1000 El 946 s’esmenta ja un lloc anomenat “Liciano Subteríore” Quant al castell, no surt documentat fins el 1094, que Arbert Bernat en fa donació al seu fill, Bernat El 1109 Bernat Arbert el traspassarà al seu fill Ponç No és, però, fins a mitjan segle XII que en els documents surt el llinatge dels Lliçà Així, la primera notícia que en tenim és de l’any 1058, quan Pere Arbert, cognomenat de Lliçà, successor d’Arbert Bernat i de Bernat Arbert, encomana l’esmentat castell al seu germà, donant-li a més en feu la meitat de l’alou…
Carles Móra i Tuxans
Política
Professor de català i activista polític.
Després de llicenciar-se, inicià l’activitat docent el 1979, i dos anys més tard entrà a l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, on és professor de Llengua i Literatura Catalana i on ha estat membre de l’equip directiu Vinculat des de molt jove al moviment escolta i a grups cristians, du a terme una intensa activitat en el món associatiu i cultural El 2002 creà una empresa de produccions audiovisuals i exerceix de manera discontínua el periodisme amb articles a la premsa comarcal i també a l’ Avui i El Punt , reportatges televisius al circuit de TVE a Catalunya sobre Salvador Espriu, Agustí Bartra…
Sant Genís dels Agudells (Barcelona)
Art romànic
La documentació del final del segle X esmenta, en nombroses ocasions, els Agudells —cims aguts de les muntanyes—, que formen part de la serralada de Collserola així, del 986 tenim l’expressió “ in ipsa serra que dicunt Cerola vel Agudellos ”, del 988 “ usque in ipso monte acutellos ”, i del 1046 “ montanea de Agudellos ”, per esmentar-ne algunes de significatives L’església de Sant Genís, situada en l’encreuament de camins que formaven el sender que anava de Sant Andreu a Sant Vicenç de Sarrià i el camí de Barcelona a Sant Cugat del Vallès, no consta documentalment fins a l’inici del segle XI…
Jaume Vada i Chesa
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i poeta.
Vida i obra Fill de pares genovesos —el seu pare era cònsol a Barcelona—, estudià a Mataró i el 1780 professà d’escolapi a Moià Fou professor de retòrica a Mataró 1790-95, Solsona 1795-1801, Balaguer 1801-03 i de nou a Mataró 1803, rector dels collegis de Solsona 1804-07 i de Mataró 1807-17 i provincial de l’orde a Catalunya El 1808 formà part de la Junta de Defensa de Mataró i lluità personalment contra els francesos Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1805, on llegí diverses composicions Un bon nombre de poesies seves, amb un comentari crític de l’escolapi Josep Rius, s’…
,
Fons d’art romànic del Museu Comarcal de l’Urgell
Art romànic
El museu L’embrió del Museu Comarcal de l’Urgell de Tàrrega cal cercar-lo al començament del segle XX Aleshores es van produir, a les pedreres del Talladell, un seguit de troballes paleontològiques A més, de manera parallela, s’estava iniciant una collecció de materials arqueològics Totes aquestes peces, conservades en aquell temps a l’Escola Pia, van configurar el nucli inicial del museu targarí, la primera junta del qual es va constituir els anys vint Tanmateix, les condicions de precarietat en què es trobaven les dependències de l’Escola Pia destinades a aquesta finalitat feien que l’…
Archivio Datini
Documentació de les múltiples empreses comercials de Francesco di Marco Datini, mercader toscà mort l’any 1410, deixada a la fundació Pia Causa dei Ceppi, a Prato (Toscana).
Establí sucursal a Avinyó 1360, a València 1393, a Barcelona 1394 i a Mallorca 1395 L’arxiu consta d’uns 140 000 documents, alguns amb la informació política que podia interessar als negocis El comerç era general esclaus, fruita seca, llanes comprades en brut al Principat de Catalunya i el Regne de València i retornades teixides i, probablement, també obres d’art
Museu Diocesà de Barcelona
Museu
Arqueologia
Museologia
Museu d’art i arqueològic de Barcelona que depèn de l’arquebisbat de Barcelona.
Fundat l’any 1916 com a Museu Arqueològic Diocesà de Barcelona a iniciativa del bisbe Enric Reig , tingué els precedents en la creació dels museus diocesans de Vic , Lleida i Solsona i la celebració del Primer Congrés d’Art Cristià de Catalunya 1913 Fins a la seva mort 1976 en fou el primer director Manuel Trens , i el primer emplaçament fou la planta baixa del seminari conciliar Durant la Guerra Civil Espanyola fou saquejat i algunes de les peces destruïdes, entre les quals cal esmentar el retaule de Sant Silvestre de Sant Sebastià de Montmajor Reobert el 1960, recuperà part de les obres…
torrent de la Llavanera
Riu
Afluent, per la dreta, de l’Aglí; neix al SE del massís calcari de Pena, separa els termes de Perpinyà i Ribesaltes, passa per Pià i desemboca al seu col·lector vora Clairà.
A la seva vora dreta ha estat emplaçat l’aeroport de Perpinyà, dit aeroport de la Llavanera
Torre de Campdàsens (Sitges)
Art romànic
Situació Construcció de planta gairebé quadrada aixecada enmig del llogaret de Campdàsens ECSA - J Bolòs Torre de planta lleugerament rectangular situada al costat de diverses cases i una capella, al veïnat de Campdàsens, que fou construït al centre del petit altiplà del mateix nom Mapa 36-17448 Situació 31TDF062684 Si seguim la carretera de les costes de Garraf, a Vallcarca, cal passar per sota la carretera i entrar a la fàbrica de ciment Cal seguir endavant fins al lloc on la cinta transportadora travessa, per sota, la pista En aquest punt, agafarem un camí, en part encimentat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina