Resultats de la cerca

La geografia econòmica i l’economia L’agricultura El sector primari, que el 1965 aportava el 38% del PIB i ocupava el 55% de la població activa, actualment és el menys important a causa de les millores tècniques, la racionalització de la producció i el creixement accelerat dels sectors industrial i dels serveis 6% del PIB i 10% de la població activa el 2000 Els conreus ocupen un 20% de la superfície, i un 65% és coberta de bosc La resta és destinada a espai urbà i altres usos El primer conreu és, amb diferència, l’arròs, produït en petites explotacions per al consum domèstic Conreus d’arròs…

S’estén al llarg de la costa sud-est de la Xina i d’Indoxina, des de Taiwan, al N, fins a Sumatra, al S L’estret de Formosa la comunica amb la mar de la Xina Oriental, i el de Malaca, al SW, amb l’oceà Índic, i al NE és unida a l’oceà Pacífic per l’estret de Luzon Té una profunditat mitjana d’uns 1100 m, i la màxima és d’uns 5400 m, al NW de Luzon És sotmesa a la força dels monsons del NW a l’hivern i del SE a l’estiu A la seva costa hi ha nombrosos golfs És una zona rica en recursos pesquers, i en el fons marí podria haver-hi recursos miners importants especialment…

El 1981 se'n realitzà una altra a Cancún Mèxic La conferència, també anomenada Diàleg Nord-Sud, intentà definir un nou ordre econòmic internacional que afavorís el creixement econòmic dels països en via de desenvolupament Tingué com a precedents o corollaris la UNCTAD, la declaració sobre l’establiment d’un nou ordre econòmic internacional i el seu pla d’acció 1974, la Carta de Deures i Drets Econòmics dels Estats 1974, l’establiment del Fons Comú per a Primeres Matèries 1979 i la reconsideració del marc legal del GATT a la Ronda de Tòquio 1979, entre d’altres

Fou representant al congrés 1911 i senador 1931-41 Durant la Segona Guerra Mundial fou membre del tribunal suprem i de l’oficina de mobilització industrial i reconversió Secretari d’estat 1945-47, defensà la permanència de les tropes dels EUA a Europa fins a la conclusió dels tractats de pau Fou governador de Carolina del Sud 1951-55

Cursà els estudis universitaris en les àrees de biologia i de química a Sud-àfrica i el 1954 es doctorà a la Universitat d’Oxford A l’inici dels anys seixanta proposà, amb èxit, la utilització del nematode Caenorhabditis elegans com a model experimental per a la recerca dels mecanismes de diferenciació cellular i dels òrgans Durant més de 40 anys, les seves contribucions en els camps de la genètica i la biologia permeteren aplicar la comparació genètica a l’anàlisi de la regulació genètica dels vertebrats El 1996 fundà el Molecular Sciences Institute, a Berkeley Califòrnia, un…

Advocat especialista en dret laboral, drets civils i drets humans, contribuí a crear la Comissió de la Veritat i Reconciliació a Sud-àfrica Posteriorment dirigí la Comissió de Revisió de les Sentències a Irlanda del Nord i el grup de mediadors internacionals del País Basc Es considera una de les persones clau en el procés que portà a la decisió unilateral de l’organització ETA d’acabar amb la lluita armada Ha treballat també a Sri Lanka, Ruanda i el Pròxim Orient en processos de transformació política

Llicenciat en ciències empresarials i màster en administració d’empreses per ESADE, des del 1992 ha participat i impulsat diversos projectes empresarials L’any 2004 creà l’empresa INVERGROUP, centrada en projectes d’inversió o empresarials en els camps del medi ambient i de les energies renovables Des de l’any 2009 presideix AIJEC+, la secció sènior de l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya AIJEC, de la qual forma part de la junta directiva des del 1993 En el vessant dels esport d’aventura , s’inicià en l’alpinisme l’any 1985, i des d’aleshores competeix de manera habitual…

És autor de Stryd ‘Lluita’, 1935 i de Vreemde liefde ‘Amor estrany’, 1937 La seva obra reflecteix les contradiccions de la vida sud-africana Skermutseling en Skote, 'Escaramusses i trets’, 1943

Vida Estudià piano al Conservatori de València, pedagogia musical i composició a l’Escola Normal de Música de París, musicologia i composició a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena i direcció orquestral a Montecarlo Fou catedràtic de solfeig i teoria de la música al Conservatori de València, director del Conservatori de Castelló, que porta el seu nom, i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Ocupà càrrecs rellevants, com ara inspector general de conservatoris 1984-86 Fou director de la Setmana Internacional de Música de Cambra, del Curs de Perfeccionament Musical de Montserrat,…

Estudià a Madrid amb E Fayos violí, A Amorós harmonia i B Pérez Casas composició Posteriorment amplià la seva formació com a compositor amb S Giner A València fou concertino del Teatre Ruzafa Més tard passà a dirigir l’Orquestra Simfònica de València com a substitut d’A Saco del Valle fins a la seva mort, el 1951 Com a compositor cal destacar les sarsueles El gran mandarín , El signo del Zodíaco , La billetera , Fiestas y amores , Mar endins o El día de Pascua en Catarroja , entre d’altres