Resultats de la cerca
Es mostren 4251 resultats
poder
Política
Dret administratiu
Conjunt de funcions de l’administració pública en ordre a dictar, executar i interpretar lleis, a dirigir l’administració del benestar públic i a sostenir l’ordre públic.
Llur concentració tradicional en una sola persona rei, sobirà, ministre, etc, que hom coneix per poder absolut , ha degenerat normalment en despotisme i en dictadura Amb vista a evitar-ne l’arbitrarietat, tractadistes i politicòlegs n'han establert diverses classificacions i divisions Als països democràtics hom ha establert la divisió de poders , separació real entre el poder legislatiu senat, parlament o corts, el poder executiu el govern pròpiament dit i el poder judicial tribunals D’altra banda, els caps d’estat rei, president exerceixen un poder moderador entre els tres poders El principi…
Oriol Bohigas abandona la presidència del Grup 62
L’arquitecte Oriol Bohigas dimiteix els càrrecs de president i conseller delegat del Grup 62 Bohigas, de 74 anys, i que era al capdavant del consell d’administració des de en feia 25, justifica la seva decisió com una necessitat per a rejovenir el grup, que comprèn Edicions 62, Empúries, Península i Muchnik La renúncia de Bohigas, que seguirà al consell d’administració en qualitat d’accionista, es produeix pocs dies després de la dimissió del director general del grup, Oriol Castanys El 23 de desembre l’editorial tanca la crisi amb el nomenament de Josep Maria…
governador civil
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, representant permanent del govern en una província.
Històricament sorgeix a partir del prefecte, a imatge del francès, creat per Josep I 1810 El 1834, amb motiu de la divisió provincial del territori, aquest prefecte rep el nom de governador civil, bé que les seves funcions eren poc clares i depenien del moment polític Aquesta situació romangué fins el 1958, que, en el marc de reestructuració de l’administració pública, li fou atorgat un estatut Les seves funcions són de dues classes polítiques i administratives Entre les primeres li correspon de mantenir l’ordre públic en el territori entre les segones hi ha la de direcció i…
Llei Orgànica de l’Estat
Llei fonamental amb categoria constitucional, promulgada el 10 de gener de 1967, en la qual l’Estat espanyol era configurat com un regne i el sistema institucional responia als principis d’unitat de poder i de coordinació de funcions.
La ideologia que la inspirà es basava en la més estricta fidelitat a la Ley de Principios del Movimiento Nacional 1958 La llei definia les funcions del cap de l’estat, del president del govern, del Consell de Regència , del Consell del Regne , del Consell d’Estat, del Consejo Nacional del Movimiento, de la justícia, de les forces armades, de l’administració de l’estat, de l’administració local, de l’economia estatal i del Tribunal de Comptes Les disposicions transitòries segona i tercera mantenien els poders totalitaris del general Franco atorgats durant la guerra…
Michel Amelot
Història
Polític francès.
Després d’ocupar diversos càrrecs a l’administració francesa, el 1705 passà a Madrid com a ambaixador de Lluís XIV prop del seu net Felip V Fou ell qui endegà la política fiscal de l’administració borbònica i inicià una gestió econòmica colbertista El 1707, després de la batalla d’Almansa, fou un dels promotors, juntament amb Melchor de Macanaz, de la política annexionista respecte al País Valencià i a Aragó Deixà l’ambaixada 1709 quan Lluís XIV, arran de la conferència de Geertruidenberg, pretengué que Felip V renunciés a la corona d’Espanya A França encara es feu…
govern de Catalunya
Història
Demarcació militar i administrativa que comprenia el Principat de Catalunya (llevat de la Catalunya del Nord).
Fou establerta per Napoleó el 8 de febrer de 1810, al marge del govern del seu germà, el rei Josep I d’Espanya els governadors generals els mariscals Augereau i Macdonald i el general Charles Decaen depenien directament del govern de París, mentre que l’administració es vinculava estretament a l’exèrcit imperial El nou règim fou proclamat amb gran aparat pel mariscal Augereau, després d’adreçar allocucions en català, comminant els catalans refractaris a la dominació napoleònica a deposar les armes Féu catalanitzar el Diario de Barcelona , anomenat aleshores Diari del Govern de…
Comença el judici pels ERO fraudulents d’Andalusia
L’Audiència de Sevilla obre el judici contra els expedients de regulació d’ocupació falsos a Andalusia, amb què, presumptament, es van desviar fons públics entre els anys 2001 i 2011, període en què s’haurien prejubilat persones que no havien treballat mai en les empreses que constaven en la documentació A través d’una trama orquestrada des de l’Administració i amb empresaris que hi collaboraven, s’haurien desviat uns 850 milions d’euros Els acusats són 22 alts càrrecs de l’Administració autonòmica socialista, entre els quals figuren els expresidents Manuel Chaves i…
Ángel Jesús Acebes Paniagua
Polític castellà.
Llicenciat en dret, fou elegit regidor de la seva ciutat natal el 1987 i el 1991 alcalde pel Partido Popular El 1995 substituí Alberto Ruiz-Gallardón com a portaveu del PP al Senat Estret collaborador de José María Aznar López , el 1996 el substituí com a coordinador del partit, càrrec que exercí fins el 1999 Posteriorment fou ministre d’administracions públiques gener del 1999 - març del 2000, ministre de justícia març del 2000 - juliol del 2002 i ministre de l’interior juliol del 2002 fins el 2004 En aquest càrrec intensificà la pressió policial contra ETA i el seu entorn i al final del…
Josep Lluís Cleries i González

Josep Lluís Cleries i González
© Dept. de Presidència de la Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Enginyer industrial, és diplomat en funció gerencial de l’Administració pública per ESADE i en direcció a l’Administració per l’IESE Ha treballat en el sector privat Ocupà càrrecs directius en organitzacions de l’associacionisme juvenil president de la Coordinació Catalana de Colònies, Casals i Centres d’Esplai 1987-92, president del Moviment Centres d’Esplai Cristians 1986-92, vicepresident de la Fundació Pere Tarrés 1990-92, membre de la Coordinadora Catalana al Servei de l’Infant 1988-92, del Secretariat de Pastoral de Joventut de Catalunya i Balears 1989-92 i…
litúrgia visigòtica
Cristianisme
Conjunt dels ritus de la celebració eucarística, de l’administració dels sagraments i sagramentals i de l’ofici diví propis de la península Ibèrica i de la Gàl·lia narbonesa.
Tècnicament, ha d’ésser anomenada més pròpiament litúrgia hispànica , perquè els termes visigòtica i mossàrab més aviat indiquen etapes de la seva formació i persistència En el conjunt de les litúrgies cristianes occidentals, tot i presentar la seva originalitat, és molt propera als ritus gallicans i cèltics Probablement cal posar l’origen dels seus esquemes de celebració de la missa i de l’ofici, i fins i tot d’alguns dels seus texts, en la seu de Milà, a la segona meitat del segle IV, quan aquesta ciutat esdevingué residència imperial Molts dels seus texts potser també depenen de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina