Resultats de la cerca

La longitud d’ona dels draas pot arribar a ser de 5 km, i la seva alçada, de fins a 450 m Es formen en deserts sorrencs extensos o ergs, i poden contenir dunes secundàries sobre la seva superfície

És deguda al fet que, per als objectes puntuals situats fora de l’eix, l’augment lateral varia amb l’alçada de la zona de la lent travessada pels raigs La condició d'aplanetisme d’Abbe suprimeix la coma

C Raunkiaer definí les formes biològiques atenent l’alçada de les gemmes hivernants, i demostrà que aquesta característica va relacionada amb el clima Les principals formes biològiques són els faneròfits , els camèfits , els hemicriptòfits, els criptòfits i els teròfits

De pell brunenca i proporcions massisses fins a 1 m de longitud llevat de la cua, i 45 cm d’alçada, viu als boscs boreals Omnívor i solitari, és molt agressiu i voraç Les glàndules anals desprenen una forta olor

Són cèllules flexibles, car la paret cellular no és totalment rígida Secreten abundants mucositats Formen cossos fructífers, constituïts per cèllules resistents a la dessecació microcists , que fins i tot poden tenir 1 mm d’alçada i aspecte arborescent Alguns són cellulosolítics

Els faneròfits constitueixen una de les formes biològiques de Raunkiaer i, segons l’alçada, hom els classifica en nanofaneròfits fins a 2 m, microfaneròfits de 2 a 8 m, mesofaneròfits de 8 a 30 m i megafaneròfits més de 30 m

El gènere Macaca inclou formes d’uns 40-80 cm d’alçada, segons les espècies, amb els mascles més grossos que les femelles tenen el tronc robust, el musell molt sortit, els arcs superciliars molt prominents, la cua més aviat curta i les callositats isquiàtiques ben desenvolupades D’hàbits gregaris, viuen en grups d’unes quantes desenes d’individus, de totes les edats i de tots dos sexes, dirigits per mascles, i tenen una estructura social molt complexa Diürns i omnívors, són preferentment arborícoles, bé que també n'hi ha de terrestres De bon domesticar, són molt emprats com a…

Es trobava a la part occidental de la ciutat, a l’Indret de l’antic priorat benedictí de Sant Martí conegut des de l’any 1195, que els mercedaris convertiren en el seu convent l’any 1228 quan s’installaren a Perpinyà Els esmentats religiosos tingueren casa a Perpinyà fins al segle XVIII L’església i el convent han desaparegut totalment APF Aquesta església posseïa una imatge de la Mare de Déu que avui es conserva a la casa pairal del Castellet de Perpinyà núm 61-1-62 de l’Inventari La Mare, que fa 60 cm d’alçada i 20 cm d’amplada, seu sobre un banc cofre motllurat amb respatller, el dors del…

Situació Planta general del conjunt, amb els diferents recintes i la situació de l’església de Sant Vicenç J Bolòs Torre situada en una petita elevació, a l’extrem oriental del pla de Valldeperes, al sud de la serra de Queralt Mapa 34-16 418 Situació 31TCF706951 Si se segueix la carretera que va de la Llacuna o de Miralles cap a Santa Coloma de Queralt, s’ha d’agafar la carretera en direcció a Sant Magí de Brufaganya i Pontils Havent fet 1 km des del trencall, a mà esquerra es veu la torre, actualment una casa de pagès Torre Es tracta d’una torre de planta lleugerament rectangular EI seu…

Situació Segon colomer de Castellbò, esberlat en part, que mostra els forats o nius per als coloms ECSA – A Villaró Mapa 34–10215 El colomer 1 és situat damunt la carretera que arriba per la solana de la vall de Castellbò situació en el mapa 31TCG647929 Tot just s’arriba a Castellbò, a llevant hi ha un grup de cases i conreus, a l’altra banda del poble i de la carretera Aquesta torre colomer es troba a uns 20 m d’alçada sobre el nivell de la carretera, a mig aire del turó Té un accés molt difícil el millor és començar a enfilar-se uns 100 m abans, just abans d’arribar al poble, i anar…